A la
cova de les Llenes, situada a Erinyà (Conca de Dalt, Pallars Jussà), en
el marc d’un projecte de recerca de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) dirigit pels arqueòlegs Maite Arilla, Edgard Camarós i Jordi Rosell.
S’han descobert eines de pedra com bifaços, nuclis o ascles confeccionades
pels neandertals fa uns 200.000 anys.
També s’hi han identificat restes de fauna quaternària com ossos i lleons de
les cavernes, hienes o rinoceronts.
La cova de les Llenes
és un jaciment que havia estat excavat als anys 50 per Joan Maluquer de Motes, on es van descobrir
nivells del neolític (uns 6.000 anys). Aquesta nova descoberta demostra que
l’ocupació humana al Pirineu és molt més antiga del que fins ara es pensava, ja
que els jaciments més antics fins ara tenen una cronologia de fa uns 40.000
anys. Per tant, aquestes troballes excepcionals situen la cova de les Llenes en una posició privilegiada per a
l’estudi de l’evolució humana, ja que omple un buit en la història dels nostres
avantpassats.
La difusió d’aquestes troballes amb una important
repercussió mediatica per TV nacional i locals, premsa i blocs, aconsellà a les autoritats
locals a controlar l’accés per evitar malmetre el jaciment, o simplement per major comoditat en el desenvolupament de les
investigacions dels arqueòlegs. Ignorem hores d’ara les possibilitats que tenim
els espeleòlegs per visitar i/o continuar
els nostres treballs en la cavitat.
El company Jordi Pascual de la Societat Amics de la Muntanya de Tremp, ens fa patent que el tancament ja s’ha realitzat i
ens indicà on localitzar el corresponent vídeo que inserim tot seguit.
.
Articles relacionats a l'Espeleobloc:
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2012/10/cova-de-les-llenes-derinya-1.html
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2012/10/cova-de-les-llenes-derinya-2.html
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2013/02/el-poblament-prehistoric-de-la-cova-de.html
El tancament s'hauria de haver fet abaix a la boca.
ResponEliminaTota aquesta estructura te un impacte visual innecesari. I sobre tot l'úfanos arbre que han tallat no en tenia cap culpa.
Crec que no arribare mai a entendre com pensen els arqueolegs i els que han fet l'actuació.
Personalment no me ha agradat.
Pere
Benvolgut Pere,
ResponEliminaEl tancament al notre semblar no té cap impacte visual ja que la cavitat només és visible una vegada hi ets a sobre. Pel que fa a la manera de pensar dels arqueòlegs, et puc dir que el nostre principal objectiu és la preservació del patrimoni arqueològic, en aquest sentit s'ha tallat l'arbre ja que afecta al sediment i no s'ha possat la reixa directament a la cova per a no afectar tampoc el sediment, que com saps conté restes arqueopaleontològiques.
Agraeixo el teu interés en la preservació de la cavitat i espero que les meves explicacions et serveixin de resposta.
Una cordial salutació,
Edgard Camarós
..d´acord amb en Pere..sempre els interessos de l´home per damunt de tot. No el perdonis, MARE NATURA, que sap el que es fa. David..
ResponEliminaTotalmente de acuerdo con el Pere, la falta de sensibilidad de estos arqueólogos es notable.
ResponEliminaLa puerta debía haberse puesto en la boca y no era necesario tocar el sedimento ya que es roca madre tanto arriba como a izquierda y derecha, era fácil.
Y el impacto visual sí existe pues la cueva se ve desde el otro lado del congost y desde la salida sur del mismo.
Y respecto al arbol, ya era viejo antes de que nacieran estos señores y se mencionaba en las primeras reseñas del siglo pasado, su raiz entrando hacia el interior de la cavidad era espectacular y poco podía alterar que no hubiera alterado ya, un sacrificio inutil e irreparable que me apena, ya que aquel arbol me parecía único y con gran valor en si mismo.
Podría seguir, pero ante el ego, y lo irreparable de sus actos, ya poco se puede decir, sólo esperar a lo que dicte el tiempo.
Josu
Crec que el tancament és respectuós i impecable. El lladoner rebrotarà i tornarà a ser allà quan nosaltres no hi siguem, cap problema per això tampoc.
ResponEliminaEspero que l'actuació sigui un èxit.
Ja ens informareu.
Salut a tots.
No puc estar d'acord i tinc arguments.
ResponEliminaEl lledroner és un arbre de creixement molt lent que pot arribar a viure 500 anys, el que ens ocupa tenia uns 8 mtrs d'alçada i s'ha tallat a 40 cms del terra (no ha vist les imatges del vídeo?), Què arbre pot sobreviure a aquesta tala? I no em val que em diguin que ja sortirà algun esqueix.
I sobre aquest tancament del qual estan tan orgullosos, no només no és impecable sinó que és inútil davant els depredadors de jaciments. Una vareta soldada de 10 mm, amb la separació que es veu en les imatges, no resisteix la pressió d'un gat elevador (cap en especial, val el de canviar la roda de la furgoneta).
Un altre detall, les soldadures eliminen l'anoditzat de les varetes, pel que aquestes immediatament es comencen a oxidar. Han protegit les soldadures amb mini o les han pintat amb algun antioxidant? o ¿això no entrava en el pressupost? En cas que no ho hagin fet, d'aquí a pocs anys tindrem un lamentable embolic de ferros trencats i rovellats.
Crec que d'aquesta obra, no poden sentir orgullosos, podia i s'havia d'haver fet d'una altra manera.
Josu
els arqueologs apliquen sempre la llei de montanya de "tot aixo es meu." Jordi
ResponEliminaAquests arqueolegs (no d´altres) el que han deixat ben clar es que, la seva ciencia, resta molt per sobre del degut respecte a la natura. El lladoner de l´entrada per molt que ens diguin, ja mai mes el tornarem a veure, per mi, un delicte en tota regla, en el que les autoritats competents haurien de fer passar comptes als seus responsables.
ResponEliminaEl tancament?... Un veritable nyap, Perfectament vulnerable (ineficient) i un insult al paisatge ....Valia la pena?
Quim