dissabte, 25 de maig de 2013

Tancament de la cova de les Llenes d'Erinyà

A la cova de les Llenes, situada a Erinyà (Conca de Dalt, Pallars Jussà), en el marc d’un projecte de recerca de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) dirigit pels arqueòlegs Maite Arilla, Edgard Camarós i Jordi Rosell.

S’han descobert eines de pedra com bifaços, nuclis o ascles confeccionades pels neandertals fa uns 200.000 anys. També s’hi han identificat restes de fauna quaternària com ossos i lleons de les cavernes, hienes o rinoceronts.

La cova de les Llenes és un jaciment que havia estat excavat als anys 50 per Joan Maluquer de Motes, on es van descobrir nivells del neolític (uns 6.000 anys). Aquesta nova descoberta demostra que l’ocupació humana al Pirineu és molt més antiga del que fins ara es pensava, ja que els jaciments més antics fins ara tenen una cronologia de fa uns 40.000 anys. Per tant, aquestes troballes excepcionals situen la cova de les Llenes en una posició privilegiada per a l’estudi de l’evolució humana, ja que omple un buit en la història dels nostres avantpassats.

Els arqueòlegs tenen la intenció de prosseguir amb el projecte arqueològic per a desenterrar moltes més restes que recuperin la forma de viure dels neandertals, i que segueixin aportant més dades sobre l’ocupació més antiga del Pirineu, ja que l’equip sospita que la cronologia de la presència humana a la cavitat podria arribar fins als 300.000 anys.



La difusió d’aquestes troballes amb una important repercussió mediatica per TV nacional i locals, premsa i blocs, aconsellà a les autoritats locals a controlar l’accés per evitar malmetre el jaciment, o simplement  per major comoditat en el desenvolupament de les investigacions dels arqueòlegs. Ignorem hores d’ara les possibilitats que tenim els espeleòlegs per visitar i/o continuar els nostres treballs en la cavitat.

El company Jordi Pascual de la Societat Amics de la Muntanya de Tremp, ens fa patent que el tancament ja s’ha realitzat i ens indicà on localitzar el corresponent vídeo que inserim tot seguit.



.
Articles relacionats a l'Espeleobloc:
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2012/10/cova-de-les-llenes-derinya-1.html
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2012/10/cova-de-les-llenes-derinya-2.html
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2013/02/el-poblament-prehistoric-de-la-cova-de.html

7 comentaris:

  1. El tancament s'hauria de haver fet abaix a la boca.
    Tota aquesta estructura te un impacte visual innecesari. I sobre tot l'úfanos arbre que han tallat no en tenia cap culpa.
    Crec que no arribare mai a entendre com pensen els arqueolegs i els que han fet l'actuació.
    Personalment no me ha agradat.

    Pere

    ResponElimina
  2. Benvolgut Pere,

    El tancament al notre semblar no té cap impacte visual ja que la cavitat només és visible una vegada hi ets a sobre. Pel que fa a la manera de pensar dels arqueòlegs, et puc dir que el nostre principal objectiu és la preservació del patrimoni arqueològic, en aquest sentit s'ha tallat l'arbre ja que afecta al sediment i no s'ha possat la reixa directament a la cova per a no afectar tampoc el sediment, que com saps conté restes arqueopaleontològiques.

    Agraeixo el teu interés en la preservació de la cavitat i espero que les meves explicacions et serveixin de resposta.

    Una cordial salutació,

    Edgard Camarós

    ResponElimina
  3. ..d´acord amb en Pere..sempre els interessos de l´home per damunt de tot. No el perdonis, MARE NATURA, que sap el que es fa. David..

    ResponElimina
  4. Totalmente de acuerdo con el Pere, la falta de sensibilidad de estos arqueólogos es notable.
    La puerta debía haberse puesto en la boca y no era necesario tocar el sedimento ya que es roca madre tanto arriba como a izquierda y derecha, era fácil.
    Y el impacto visual sí existe pues la cueva se ve desde el otro lado del congost y desde la salida sur del mismo.
    Y respecto al arbol, ya era viejo antes de que nacieran estos señores y se mencionaba en las primeras reseñas del siglo pasado, su raiz entrando hacia el interior de la cavidad era espectacular y poco podía alterar que no hubiera alterado ya, un sacrificio inutil e irreparable que me apena, ya que aquel arbol me parecía único y con gran valor en si mismo.
    Podría seguir, pero ante el ego, y lo irreparable de sus actos, ya poco se puede decir, sólo esperar a lo que dicte el tiempo.
    Josu

    ResponElimina
  5. Crec que el tancament és respectuós i impecable. El lladoner rebrotarà i tornarà a ser allà quan nosaltres no hi siguem, cap problema per això tampoc.
    Espero que l'actuació sigui un èxit.
    Ja ens informareu.
    Salut a tots.

    ResponElimina
  6. No puc estar d'acord i tinc arguments.
    El lledroner és un arbre de creixement molt lent que pot arribar a viure 500 anys, el que ens ocupa tenia uns 8 mtrs d'alçada i s'ha tallat a 40 cms del terra (no ha vist les imatges del vídeo?), Què arbre pot sobreviure a aquesta tala? I no em val que em diguin que ja sortirà algun esqueix.
    I sobre aquest tancament del qual estan tan orgullosos, no només no és impecable sinó que és inútil davant els depredadors de jaciments. Una vareta soldada de 10 mm, amb la separació que es veu en les imatges, no resisteix la pressió d'un gat elevador (cap en especial, val el de canviar la roda de la furgoneta).
    Un altre detall, les soldadures eliminen l'anoditzat de les varetes, pel que aquestes immediatament es comencen a oxidar. Han protegit les soldadures amb mini o les han pintat amb algun antioxidant? o ¿això no entrava en el pressupost? En cas que no ho hagin fet, d'aquí a pocs anys tindrem un lamentable embolic de ferros trencats i rovellats.
    Crec que d'aquesta obra, no poden sentir orgullosos, podia i s'havia d'haver fet d'una altra manera.
    Josu

    ResponElimina
  7. els arqueologs apliquen sempre la llei de montanya de "tot aixo es meu." Jordi

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.