En la nostra visita del dijous 09.05.2013
participarem els següents catorze espeleòlegs: David M., Dolors B., Emili B., Jordi P., José
H., Juli S., Manel V., Miquel N., Pere C., Ricard A., Teresa H., Toni R., “Víctor
i Xavier M.
La primera exploració parcial fou realitzada
el 18.01.1953 per membres del C.E. de Terrassa, però tal com podeu llegir a la
corresponent fixa a l’Espeleoíndex, alguns membres del GES del Muntanyenc els
hi van avançar (potser piratejar) l’exploració total. Circumstància força habitual en els anys
60, 70, ... Els grups “grans” consideraven que les seves intromissions eren
necessàries i autojustificades per mantenir la seva preeminència, amb el que
aconseguiren crear una potent llavor de desconfiança que encara avui és una de
les dificultats majors per la col·laboració productiva entre els diferents
equips d’espeleòlegs. (paragraf reajustat a les 21,35h del 13.05.2013 gràcies als que fent comentaris milloreu l'espeleobloc)
Situació
L’emplaçament en les proximitats de la balma
obrada de l’Espluga, de la que prové el seu nom, permet l’aproximació des de
diversos punts. Nosaltres, gràcies al productiu acord de col·laboració de
recerca faunística i documentació visual, amb l’administració del Parc Natural
de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, vam poder utilitzar una pista de
circulació restringida, que amb 6 quilòmetres des del coll d’Estenalles ens va
dur a escassos minuts de la cavitat.
 |
| Turó de l'Espluga |
 |
| Balma de l'Espluga |
A continuació inserim un primer estudi obra
d’en Joan Ullastre:
Ullastre; J. (1968).- 'Estudio geomorfológico
y comparativo del Avenc de l'Espluga con otras cavidades del macizo Obac-Sant
Llorenç (Barcelona)' Geo y Bio Karst (14-15): 31-34. Ed. J.Mª Armengou.
Barcelona.
Les roques de l’Obac
 |
| Imatge interpretada per l'ICHN |
 |
| Conglomerats polimíctics (de composició "variada") |
 |
| Conglomerats oligomíctics (de composició calcaria) |
Mes modernament ha estat Ferran Cardona que li
ha dedicat dues pàgines (395-396) a l’avenc de l’Espluga en la seva monumental
obra sobre les grans cavitats de Catalunya que ens permetem inserir a
continuació:
Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de
Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.
La visita del 09.05.2013
Identificació i mostreig de fauna
... segueix en el post de demà...
Dues puntualitzacions: La data de la primera exploració va ser l'any 1953, no el 1963 com dieu. D'altra banda, a la fitxa d'Espeleoíndex en cap moment es fa servir el mot "piratejar".
ResponEliminaGràcies
JM. Miñarro
Va ser una piratejada com una catedral.
EliminaSeria bo que els del CE de Terrassa diguessin alguna cosa, doncs alguns dels participants de la descoberta encara estan vius.
Eudald Vintró
Barcelona
Qui diu que en el espeleoindex es fa servir la paraula piratejar ?. Qui tingui les mínimes nocions de semántica enten que la locució "potser piratejar" es un afegit de l'autor de l'escrit i no una transcripció feta de l'espeleoindex.
EliminaEmili Bifet.
Jo he viscut aquesta rivalitat de la que parleu en altres zones i forats, ho trobava emocionant, divertit, la glòria havia de ser exclusiva del grup.
ResponEliminaJa fa anys que em vaig adonar de que aquest comportament no ens feia més grans, sinó tot el contrari, però el temps i les oportunitats passen i et quedes amb els mocs penjant.