Situació
Aquesta cavitat es “resistia” a ser re-localitzada,
tot i les coordenades disponibles, raonablement correctes, ja eren diversos
intents infructuosos, de fet fins i tot els dies immediatament anteriors,
dimarts i dimecres, l’amic Emili ja s’havia passejat per les voltants sense èxit.
El mateix dijous van ser diversos els que van passar a dos metres de distància
sense veure’l, fins que el Toni R. el trobà, i és que realment en aquest cas na
natura ens ho posa difícil: boca tipus esquerda de poc més de dos metres de
longitud per uns 0,70 cm. d’amplada, multipartida per un bloc encastat,
localitzada en tram de forta pendent i
tot coberta per una generosa vegetació que la fa invisible fins que no
hi ets a sobre mateix.
El camí que nosaltres vam seguir, partint de
la pista que del Camprás és dirigeix al eufemisticament anomenat “abocador
controlat”.
En aquest dia força assolellat, vam anar baixant sortejant rasclers, entre la notable vegetació d’enguany. Passem per l’avenc d’en Blugh’s ( X 0409501, Y4571591 i 507m)
Anem continuant per un corriol fitat que ens condueix fins l’avenc de l’Arboç ( X0410070, Y4571166 i alt. 382)
D'aquí el camí passa per un
petit aixopluc de pedra seca al mateix coll, i ja molt desdibuixat anem
davallant per la dreta hidrogràfica del torrent (tributari del fondo de
Vallbona).
Situació de la boca de l'avenc dels Tres Tombs |
En aquest dia força assolellat, vam anar baixant sortejant rasclers, entre la notable vegetació d’enguany. Passem per l’avenc d’en Blugh’s ( X 0409501, Y4571591 i 507m)
Anem continuant per un corriol fitat que ens condueix fins l’avenc de l’Arboç ( X0410070, Y4571166 i alt. 382)
Boca de l'avenc de l'Arboç |
L'aixopluc del collet |
Finalment localitzem l’avenc dels Tres Tombs a les coordenades X0410103, Y4570873 i alt. 340m.(Totes les coordenades han estat llegides d’un Garmin GPSMAP 60 CSx en format UTM, 31N, ED50.) La marxa ha estat necessariament lenta per l’embardissada i hem trigat 1h15’.
La relliscada
Quan ja estem fent els preparatius per
davallar, aproximadament a les 11h15’ ens assabentem que un dels companys que
anava avui un xic endarrerit, ha relliscat i per tal d’esmorteir la caiguda ha
rebut l’impacte en el braç esquerre i s’ha dislocat l’espatlla, allí mateix es
fa un primer intent de recol·locar-li l’húmer sense èxit però amb força
cridòria. Resulta evident que cal conduir-lo fins un lloc on personal sanitari
puguin “torturar-lo” amb més impunitat, de tal manera que en aquest moment el
grup és subdivideix en dos, tot ajudant a l’accidentat per estabilitzar-lo en
un recorregut en el que cal fer equilibris, se n’hi van quatre, més el Juli, que
fa un descens ràpid i s’afegeix als “socorristes”. Els altres vuit continuem la
visita, però sense els fotògrafs “creatius”.
Conduit l’accidentat al CAP de Sitges, no poden resoldre la situació, i els reenvien a l’Hospital de les afores de Sant Pere de Ribes, on li fan les adequades radiografies, l’administren per via intravenosa “nolotil” i és queda a urgències a l’espera d’un anestesista. Un grup dels que avui hem aconseguit fer espele, ens afegim als rescatadors prop de les quatre a l’hospital. L’espera és desesperant, les hores van passant i només permeten que un pugi estar amb “l’espatllat”. Tot i que la intervenció serà prou simple i ràpida el fet d’administrar-li l’anestesia, implicarà romandre en observació un parell d’hores després. Ja son les set de la tarda quan, poc a poc, anem marxant, primer a fer un entrepà al proper local del SES, després d’agafar un bus fins a BCN. Ja son les nou tocades quan el Julià que s’ha quedat a l’hospital fent companyia al “dislocat”, ens diu que ja l’hi han reduït col·locant-hi l’os en el seu lloc i que estan esperant que passin els efectes de l’anestesia. Això si, anirà amb cabestrell unes tres setmanes.
Conduit l’accidentat al CAP de Sitges, no poden resoldre la situació, i els reenvien a l’Hospital de les afores de Sant Pere de Ribes, on li fan les adequades radiografies, l’administren per via intravenosa “nolotil” i és queda a urgències a l’espera d’un anestesista. Un grup dels que avui hem aconseguit fer espele, ens afegim als rescatadors prop de les quatre a l’hospital. L’espera és desesperant, les hores van passant i només permeten que un pugi estar amb “l’espatllat”. Tot i que la intervenció serà prou simple i ràpida el fet d’administrar-li l’anestesia, implicarà romandre en observació un parell d’hores després. Ja son les set de la tarda quan, poc a poc, anem marxant, primer a fer un entrepà al proper local del SES, després d’agafar un bus fins a BCN. Ja son les nou tocades quan el Julià que s’ha quedat a l’hospital fent companyia al “dislocat”, ens diu que ja l’hi han reduït col·locant-hi l’os en el seu lloc i que estan esperant que passin els efectes de l’anestesia. Això si, anirà amb cabestrell unes tres setmanes.
...segueix en el post de demà...
Puntualitzo que l'aixopluc (més partidari d'una mena de dolmen que d'aixopluc, caldria mirar-ho) està situat al petit cim que es troba sobre la boca de la cavitat, i no al coll, al punt situat al mapa amb 373m.
ResponEliminaSalut i espeleo!
Tomàs
Ostres!
ResponEliminaespero que es recuperi aviat!
jo també em vaig operar de les dues espatlles per luxacions....però no d'urgències!