diumenge, 24 de març de 2013

Recordant a Bernard Gèze, en el centenari del seu naixement.


Avui recordem un dels gegants de l’espeleologia física francesa, en Bernard Gèze ( Toulouse 24.03.1913 – Paris 8.12.1996 )

Autor de centenars de treballs sobre geomorfologia, pedologia, geologia estructural, vulcanologia, etc. i evidentment sobre hidrogeologia càrstica. Una figura monumental, també en l’estructuració de l’espeleologia:
Fundador de l’Espeleo Club de Paris el 1936, Impulsor de la primera comissió Espeleologia al CNRS el 1945. Creador de l’Inventari de Cavitats del BRGM. Secretari General del 1er Congrés Internacional d’Espeleologia celebrats a Paris el 1953. Fundador de la Federació Francesa d’Espeleologia el 1963.Creador del Laboratori Subterrani de Moulis que presidí del 1965 al 1976. Fundador de la Unió Internacional d’Espeleologia a Ljubljana 1965, que dirigirà durant vuit anys...

Però no vull allargar-me detallant els innumerables aspectes d’una vida fecunda en la que l’espeleologia tingué un paper rellevant, que per altra banda podeu trobar en publicacions especialitzades (Spelunca núm 65 -1997- pp:21-44) Justament en tal dia com avui, només us voldria retransmetre la profunda impressió que em va causar la lectura del seu treball sobre La genèse des gouffres (1953) refermant els meus anhels inicials per comprendre l’espeleogénesi.



Posteriorment vaig gaudir del seu llibre La Spéléologie Scientifique 1965. Ed. du Seuil. Paris. Que vaig rellegir i consultar mantes vegades, tambè en la traducció al castellà d’en Antonio Ribera publicada el 1968 per edicions Roca en el volum 13 de la col·lecció Microcosmo, amb el títol La Espeleología Científica. 


Finalment us vull presentar un article que va publicar el 1990 en la revista Spelunca del que estic en desacord amb el seu contingut, però admiro la valentia d’un científic, un veritable geòleg de terreny que no rebutja cap hipòtesi sense les oportunes comprovacions, fins i tot accepta publicar que ha estat “culpable” de menysprear una teoria a priori i s’apresta a fer el mateix les primeres verificacions. Un exemple extraordinari del rigor d’un veritable investigador.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.