Aquesta producció, que recorre els darrers
anys d'investigació, comença amb una baralla de paleontòlegs internacionals.
Entre ells, Yves Coppens, coautor d'una teoria - la "East Side Story" - que era l'autoritat des dels
anys 80: considerant que la Gran Vall del Rift
a l'est d'Àfrica és el bressol de la humanitat, perquè ella va veure com el nostre
avantpassat, l'Australopithecus, va saber-se d'adaptar a un nou entorn, la sabana.
Però Anne Dambricourt que ens guia al llarg de la pel·lícula, va desenvolupar una hipòtesi totalment diferent. Considera el paper clau desenvolupat per un petit os situat a la base del crani, l'esfenoide, el primer os que es formen en l'embrió humà. Cada pas important en l'evolució humana era el resultat d'una disminució en l'esfenoide, sempre en la mateixa direcció, fent que la recuperació gradual del cos i el desenvolupament de les facultats mentals. Homo sapiens hauria aparegut aquí 160.000 anys una cinquena part de la flexió dels ossos petits, i una nova mutació es troba en preparació... Això estaria en els nostres gens i es transmet per l'ADN: és la història interior, suposant una transferència interna programada. Un ortodoncista francesa, Marie-Josephe Deshayes, va arribar a conclusions similars, tractant d'entendre per què els nens d'avui tenen més deformitats en la mandíbula.
Philip Tobias, recentment traspassat, el que fou un dels pares de la paleontologia moderna després de veure amb “simpatia” el treball de Dambricourt ratifica: "Encara hi ha un llarg camí per recórrer ..."
Però Anne Dambricourt que ens guia al llarg de la pel·lícula, va desenvolupar una hipòtesi totalment diferent. Considera el paper clau desenvolupat per un petit os situat a la base del crani, l'esfenoide, el primer os que es formen en l'embrió humà. Cada pas important en l'evolució humana era el resultat d'una disminució en l'esfenoide, sempre en la mateixa direcció, fent que la recuperació gradual del cos i el desenvolupament de les facultats mentals. Homo sapiens hauria aparegut aquí 160.000 anys una cinquena part de la flexió dels ossos petits, i una nova mutació es troba en preparació... Això estaria en els nostres gens i es transmet per l'ADN: és la història interior, suposant una transferència interna programada. Un ortodoncista francesa, Marie-Josephe Deshayes, va arribar a conclusions similars, tractant d'entendre per què els nens d'avui tenen més deformitats en la mandíbula.
Philip Tobias, recentment traspassat, el que fou un dels pares de la paleontologia moderna després de veure amb “simpatia” el treball de Dambricourt ratifica: "Encara hi ha un llarg camí per recórrer ..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.