La cova de Mont-ral

Deu companys espeleòlegs del “grup dels dijous” vam anar el dia 07.02.2013 als  Motllats (Serra de Prades) per visitar les coves de Mont-ral i del Codó: Dolors B., Jordi P., Josu R., José H., Juli S., Lluïsa M., Montse R., Pere C.,  Toni R., i “Víctor”. 

Itinerari

El camí d’accés que cal fer a peu, partint de Mont-ral, es dirigeix cap l’altiplà dels Motllats, per una sendera que enfila per serret dels avencs. Passem just al costat de l’avenc de l’Os o d’en Feliu -11, ( i a prop de l’avenc Musté Recasens – 15 i l’avenc del Dr. Español -60) –totes elles les vam visitar i topografiar ja fa prop de 40 anys-. 

Punta Coroneta

Passem pel mirador de Punta Coroneta sobre la vall del Glorieta, i pel Pla de la Meuca !, fins enfilar cap a la molt visible Foradada, que travessarem, i seguidament una altra “Foradadeta”, on ja anem resseguint  per la seva base l’acinglerament dels Motllats. 

El grupet -sense el fotògraf- a la Foradada

L'altra cara

La "Foradadeta"

 Aquest relleu de tipus tabular, format per un paquet calcari del Juràssic dolomititzat i carstificat, com ens mostren les boques que podem veure penjades, i la interessant cova de la Moneda que va ser l’objectiu d’un anterior post a l’Espeleobloc (http://espeleobloc.blogspot.com.es/2010/06/cova-de-la-moneda-mont-ral.html)

La cova de Mont-ral

Aquesta cavitat, amb una boca a cada extrem, permet fer-hi el recorregut de travessada des de la boca superior fins la inferior utilitzant, si cal, les capçaleres previstes per al descens amb doble corda, tot i que cal tenir molt en compte, que hi ha una estretor al bell mig del recorregut que pot resultar infranquejable pels mes corpulents, com així els va passar a tres del nostre grup, que van haver de fer marxa enrere. 

El desenvolupament total és de 158 m i el desnivell de -22 m. Per accedir a la boca superior, que resta penjada a uns dos metres del terra, hi ha unes cadenes que faciliten la pujada. Després a l’interior, tenim alguns ressalts equipats, i tot just sortint de la gatera trobem un pou de 10 metres, i la sortida a l’exterior es fa per un altre pou de 8 metres. En tot el recorregut hi ha una abundant i variada decoració litogènica, polifàsica, que és superposa a unes formes de dissolució que encara es conserven sense emmascarar en algun punt del sostre. 

Accedint a la boca superior

Tot i ntentant-ho sense material, la veritat és que per aquest pas no tothom s'hi pot "colar".

Les concrecions en forma de disc o plat, en la literatura geoespeleològica, s'acostumen a associar a un cabussament fort dels estrats que condiciona el pla inclinat que fa de capell. En aquest cas no sembla una hipòtesi aplicable, primer per què aquí l'estratificació no supera els 10º d'inclinació...i a més a més, en la següent foto veieu dues formes gairebé juxtaposades amb inclinacions oposades. Caldrà trobar-hi una altra explicació!

¡

Engruiximent característic d'un creixement sota nivell hídric

Deformació de l'ex vertical per solifuxió

Formes de disolució tipus "penjants" assenyalant interacció entre rebliment sedimentari i règim inundat

Pou de sortida de la travessada

Ell post de demà el dedicarem a la propera cova del Codó.