continua del post d’ahir
Cova del Codó
La cova del Codó, també s’obre al peu de la
cinglera dels Motllats, en la immediata proximitat de la cova de Mont-ral. Te un
recorregut de 140m i un desnivell descendent de – 27m.
Des del punt de vista de
les “dificultats” que cal superar, primerament trobem un pou de cinc metres que
es voreja gracies a un vell passamà de corda conduint-nos a una vertical de 9m.
Després de la sala que s’obre al peu del pou, cal continuar baixant un segon
pou de 6m. Segueix un pas clau, un estretor enlairada entre colades i un bloc
que cal contornejar sense gaire recolzament per a propulsar-nos el que
constitueix, novament, un punt terminal pels més corpulents. Sortint d’aquesta “gatonera”
ens despengem per un ressalt de 2m amb ajuda d’una corda permanent, que ens
permet accedir a un dels sectors mes "decorats"de la cavitat. Encara és possible
continuar per un conducte estret, amb la seva particular gatonera intermèdia,
que condueix a la sala-pou final de 9m. que nosaltres ja no vam visitar.
 |
| Nombrosos restes ossies, probablement "actuals" |
 |
| Tot i l'aspecte de cavitat a dominant litogènica, hi ha un recobriment important d'un procés clàstic anterior |
 |
| Restes d'invertebrats |
 |
| Nucli bretxoid recobert de concreció |
 |
| Denticions, potser un caixal de... |
 |
| Un dipter mimetitzat |
 |
| Estalagmites singulars, que mostren una complexa estructura irregular entre apilament i recobriment |
 |
| Engruiximent per immersió |
 |
| La gatonera "selectiva" |
 |
| A costat del paviment de gourgs un bon gruix de sediments interiorment estratificats |
 |
| Al sostre "pell de lleopard": dispersió per condensació d'un recobriment argilós? |
 |
| Moviment de solifucció inclinen les estalagmites |
En sortir de la cavitat, en Toni ens fa patent, que
entre les dues cavitats hi una possible boca penjada que caldria mirar, potser despenjant-se
des de dalt, i tal vegada connecti amb alguna de les cavitats visitades.
Per això
he muntat, tot i que caldria afinar mes les derives de les declinacions, les dues
topografies sobre l’ortofotomapa. Veient el conjunt en fa l’efecte que fora possible
que totes dues cavitats siguin trams del mateix conducte, - Mont-ral la part superior, i Codó la continuació, tot seguint el mateix sentit descendent - acceptant l’existència
d’un relleu anterior prou diferent de l’actual i que l’evolució exterior ha destruït
la connexió d’ambdues porcions. És una idea temptadora, que donaria més sentit a
l’anòmala existència d’una cavitat descendent a peu d’un cingle molt allunyat del
nivell de base (la cova del Codó) que té tots els números per haver actuat com a
col·lector cap endins del massís, en lloc de surgència, com correspondria a la seva
ubicació actual. L'existència de nombroses
"foradades" en son un altre testimoni poderós per consolidar aquesta hipòtesi,
que ens mostra que el paisatge actual ha
estat el resultat d’una notable evolució en el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.