dimarts, 26 de febrer de 2013

Els avencs de la Miloquera (1)

El 21.02.2013 ens aplegarem catorze del grup dijous per visitar les cavitats del Turó de la Miloquera a Marçà (Priorat). Els participants fórem: Dolors B., Jordi P., José H., Josu R., Juli S., Lluïsa M., Miquel N., Pere C., Ricard A., Tere H., Tomàs M., Toni R., Toni T., “Víctor”.

Aquest petit relleu de calcaries dolomítiques del triàsic forma un mirador que s’enlaira un centenar de metres per sobre de Marçà, fou l’emplaçament de l’antic poble i del seu castell, dels que encara s’hi troben alguns vestigis.. Avui hi ha les instal·lacions del Parc de les Olors, el Centre d’Interpretació de la Tortuga Mediterrània i la casa museu de l’escultor Marçà-Giner.  En l’interessant bloc d’en Ferran Alexandrí  sempre amb els seus entenimentats aclariments toponímics ens diu “És probable que el curiós nom de miloquera provingui de miloca, un ocell rapaç de la família de les estrígides, espècies Strix funerea i Otus vulgaris, semblants als mussols, que haurien fet el cau a les esquerdes i els avencs, llocs on solen habitar aquests ocells.”
Una pista en bon estat ens apropa al sector dels avencs. Des de l’explanada de l’aparcament, el camí senyalitzat cap els avencs, va rodejant el turó pel vessant sud per enfilar-se fins el cim, tot vorejant l’ample, i molt visible, esquerda superior envaïda per la vegetació, tota ella a cel obert (es pot davallar sense material). Els accessos a la major cavitat subterrània, la Miloquera Gran, es troben més avall, al bell mig del pendent i envoltats d’una vegetació arbustiva que dificulta la seva localització. Tot el conjunt, conegut des dels temps d’en Font i Sagué i d’en Ferrater, ha estat freqüentat pels espeleòlegs de la comarca, fins que l’estudiaren els companys de l’Espeleo Club de Gràcia que publicaren un detallat article en revista Exploracions número 6 (1982) que ens plau inserir a continuació.

La recerca dels avencs
El Tomàs al fons de l'escletxa principal
Els esquerdaments de la Miloquera, originats per obertura de les fractures i desplaçament de la massa rocosa gairebé sense acció de la corrosió, corresponen a les que normalment anomenem com a cavitats tectòniques. En aquest cas el mecanisme generador correspon al lliscament dels materials calcaris del Muschelkalk que reposen sobre els nivells argilosos del Buntsandstein. 

Ara fa exactament 40 anys que vaig atrevir-me a presentar una comunicació sobre la tipologia d’aquestes cavitats al 3r. simposi d’Espeleologia. Tot i entenent que fou un article del tot prescindible, fruit del que diuen un “pecat de juventut” el cert és que en aquells dies va tenir un cert ressò ja que molts companys van emprar aquella classificació en les seves publicacions. 


L'avenc de la Miloquera Petita

...segueix en el post del 27.02.2013...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.