Cova de Mura (3 de 4)

Les concrecions d’aragonita

Aquesta cavitat des dels primers treballs d’en Palet ja ha estat citada com una localitat amb espeleotemes d’aragonita. De ben segur que en el moment de la seva descoberta aquestes cristal·litzacions eren molt més abundoses que en l’actualitat. Vaig tenir l’oportunitat de visitar-la ja fa prop de 50 anys i conservo la sensació d’una presencia molt mes important, anant per la galeria entre les dues sales hi sobresortien un “florons” d’agulles, ara no els veig, pot ser que aleshores era mes impressionable, o be la memòria en fa una mala passada...o potser les dues coses alhora.

D’acord però que és l’aragonita?
Dos documents que ens ajuden a entendre aquesta cristalització "singular"

Bé però perquè es localitza aquesta abundor en la cova de Mura?

D’entrada sabem que les condicions de cristal·lització de l’aragonita son molt més exigents que la de la calcita, i conseqüentment menys freqüents. Sembla que afavoreix el procés una alta saturació, gran estabilitat termomètrica, i altra concentració de C02, presència de Mg, entre d’altres factors.

També recordem una extraordinària quantitat d’espeleotemes d’aragonita acicular en la cova Cuberes. Algunes coincidències : en conglomerat amb varietat de codols de diversos orígens, boca oberta per desobstrucció.... Poca evaporació, com en un ambient tancat, escassament ventilat, tal vegada negat,  fins i tot potser freàtic.

Estudis en laboratori sobre la precipitació en calcita o aragonita de solucions riques en bicarbonat de claci han donat interessant resultats. Situant en un recipient carbonat de calci que es dissol en aigua amb presència de gas carbònic, fent baixar la concentració de gas carbonic en l’aire s’obté segons la temperatura calcita o aragonita. Per sota de 30º calcita, entre 30º i 50º cohabiten calcita i aragonita, i per sobre de 50º només apareix aragonita. La introducció de magnesi en la solució, segons la relació de igualtat entre Mg/Ca provoca la precipitació d’aragonita. 

En les nostres visites es força habitual que en el propi lloc ens interroguem sobre l’origen de les diverses formes i sense cap vergonya apuntem el nostre parer, fins i tot les hipòtesis mes inversemblants. 

Hi ha una transició entre l’aragonita en forma d’agulles, cap a la forma de raïm, fins una globulosa o compacta, i finalment les clàssiques de calcita.

Regirant entre la bibliografia he trobat un treball recent que classifica aquest concrecionament en cavitats d’origen freàtic, del que inserim un estimulant gràfic::

 Joaquín Ginés, Joan J.Fornós i Ángel Gines

Els espeleotemes freàtics del Quaternari de Mallorca; aspectes morfològics, mineralògics i cristal·lografics

pp 151 - 166 publicat en Geomorfologia Litoral i Quaternari. Homenatge al Professor Vicenç M. Rosselló i Verger (2006)

Observant la distribució dels conjunts que encara conserven les fines agulles, situats en racons o en trams laterals, i alhora constatant que en els trams més massius només arriben a una determinada alçada, sense que aquesta constitueix-hi un “nivell” veritablement horitzontal, creiem que el factor determinant de la seva absència, o desaparició és la circulació d’aire, condicionat per la topografia que l’encamina per les parts altes del conducte.