espeleobloc: 5/8/12

divendres, 10 d’agost del 2012

dimecres, 8 d’agost del 2012

Festival Casals a Canalettes

La cova de les Grans Canaletes (Villafranca de Conflent) ofereix a part de la seva extraordinària bellesa natural un seguit d’activitats culturals, enguany una exposició de pintura i els que ja son els tradicionals festivals musicals aprofitant l’acústica de la sala de la catedral.

Veiem en el programa d’aquest estiu, entre d’altres audicions, un complert concert dins del Festival Pau Casals.

Podeu consultar la pàgina web del Festival, on també trobareu un reproductor per escoltar algunes de les peces del repertori mes recent.

http://player.prades-festival-casals.com/player.html

No podem sinó aprofitar l’ocasió per recordar al mestre violoncel·lista Pau Casals, un music prodigi des de la seva més tendra infància. Parlà set llengües i volia retransmetre el seu art a tot el món. Fou un gran humanista que refusa actuar en els països on la llibertat de l’home estava subjugada. Des de fa 60 anys el Festival li ret homenatge a Prades, aquest petit poble català on es va instal·lar durant el seu exili d’Espanya. Jean-Jacques Bedu, vice-president del Centre Mediterrani de Literatura li ha consagrat aquest any un llibre. “Pablo Casals, un musicien, une conscience” (éd. Gallimard Découvertes).

Trobareu tot seguit les seves paraules de pau a la ONU i una de les seves interpretacions del Cant dels Ocells.

Discurs a l'ONU el 24.10.1971

Al llarg de la seva vida Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 1971, en reconeixement a la seva actitud, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació del cant dels ocells consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.

"Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...)

El Cant del Ocells
... els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya....

El cant dels ocells és una cançó popular catalana d'autor desconegut. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l'estable de Betlem; és per això que se la sol considerar una nadala. La versió més coneguda, de Pau Casals, és considerada un símbol nacional de Catalunya.

EspeleoSIE 22 (1978)

dimarts, 7 d’agost del 2012

Marcatge de cavitats al Garraf

Digitalitzant publicacions

Gràcies a la tasca d’escannejat en diverses resolucions, realitzada per en Jordi Perera avui iniciem una difusió de les publicacions que la SIE del CEA de Barcelona ha anat realitzant al llarg de mes de 50 anys d’història.

Les inserim en format scribd, per la seva visualització directa en el bloc, i amb la funció activada per qui vulgui descarregar-se-les en pdf. Tot i que és possible que, finalment, i amb major qualitat, les agrupem totes en un DVD pels amants de la documentació.

Aprofitarem aquest temps “de vacances” per oferir-vos una primera tanda.

dilluns, 6 d’agost del 2012

Avencs del Campgràs i B3. Garraf.

Aquest primer dijous d’agost vam fer una sortideta un tant particular, amb el pretext de que en Pere Castells recuperes el seu coneixement de la tècnica de verticals, vam visitar dues petites cavitats i després... alguns per compensar la xafogor vam fer una remullada a la propera platja de Port Ginesta.

Aqui teniu unes fotos de l’”activitat” duta a terme pels deu d’aquest dijous: Jaume, Jordi P., José, Miquel, Pere C., Ricard, Tere, Truji, Victor i Vizu.