dimarts, 16 d’octubre de 2012

Grallera Mitjana del Corralot (2)

Fracturació d’espeleotemes

Si us heu mirat amb atenció les imatges de l’anterior post sobre aquesta cavitat (publicat ahir) constatareu que hi han estalagmites basculades i trencades. De fet el gran nombre de concrecions trencades – i tombades en el propi lloc – exclou, majoritariament una acció vandàlica. En realitat ens trobem amb causes naturals que han provocat tot un seguit de fenòmens de reajustament, descompressió i lliscament, que en aquest post voldríem mostrar-vos.

Solifluxió
La solifluxió consisteix en el desplaçament dels materials al favor d’un pendent gràcies a la plasticitat del substrant sobre el que llisquen. En aquesta cavitat grans colades presenten esquerdes i una part de la costra estalagmítica s’ha esllavissat deixant a l’intempèrie les capes inferiors.

Subsidència
La subsidència és un enfonsament del terreny, generalment provocat pel reacomodament dels blocs que constituíen el primitiu terra i que ara passen a ocupar parcialment un buit inferior generat per un nou nivell d’excavació.

Tant la subsidència com la solifluxió provoquen moviments que fracturen el concrecionaments al sobrepassar el seu petit límit d’elasticitat. Primerament trobem estalagmites que van variant el seu eix de creixement, altres ja inactives poden adquirir inclinacions notables conseqüents amb el lliscament del seu basament, i finalment si el seu basculament es molt gran acabaran trencant-se.
Un cas de concreció fracturada i soldada en la seva nova posició.

Neotectònica
No podem descartar moviments sísmics, que provoquen compressió i/o de descompressió que impacten en l’evolució del conducte, provocant ensorraments i moviments de blocs que poden afectar a parets, sostres, etc. de manera que grans volums rocosos es precipitin i arrosseguin els recobriments.

Fins i tot en el cas de la Grallera Mitjana del Corralot trobem un exemple extraordinari d’un terra on s’havien generats unes basetes (gourgs) molt ben desenvolupades, que han rotat, solidaries amb un gran bloc que formava part del terra de la galeria, fins una disposició a 90º del seu dipòsit original.

Conclusió 
La notable varietat d’inclinacions en les estalagmites, els diferents graus de subsidència i els diversos fenòmens de solifluxió no sembla plausible que s’hagin generat per pocs episodis paleotectònics, més aviat, deuen estar provocats per un procés continuat d’excavació, subsidència i solifluxió generat per la pròpia evolució de la cavitat.

Tot admirant el front del Montsec sobre la depressió d’Ager, i valorar els excel·lents cingles que permeten uns espectaculars salts pels afeccionats al descens amb ala de pendent, se’n escapa la vista escrutant uns esquedaments que no sabem si constitueixen un inici de despreniment del cingle o si per contrari son l’accés a una cavitat que desconeixem. Algú ho havia de dir.


2 comentaris:

  1. Felicidades para el equipo de redacción de este blog, que manteniendo una extraordinaria cadencia de mas de un articulo diario, nos ofrece visiones tan inetresantes com las de hoy. Una muy buena reflexión morfológica. Gracias, os visito diariamente.

    Jorge Medina

    ResponElimina
  2. Molt bon article, després de tants anys d'espele, gràcies al teu blog ara entenem moltes coses que avanç no sabiem entendre.
    Juli i Montse

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.