Grallera Mitjana del Corralot (1)

El passat dijous 11.10.2012 fou un dia complicat per agrupar-nos els habituals dels dijous. L’objectiu inicial era anar a fotografiar la gran sala de la Grallera Gran del Corralot, tot aprofitant per acompanyar en un trajecte que fos compatible amb el dels amics Juli i Montse. En efecte ells prolongarien la sortida “fent el pont” fins diumenge i així continuarien amb la revisió que estan fent de les cavitats de la serra de Lleràs. Paral·lelament s’organitzà una sortida a Garraf de la que us presentarem la ressenya el proper dimecres.

El grup que ens dirigirem al Corralot, partint d’orígens diversos, ens agruparem a la Panadella per esmorzar, i aleshores vistes les “baixes” d’en Pastor, la Lluïsa i el Josu, que per diverses circumstàncies, tot i haver anunciat la seva participació, no ens podien acompanyar, vam decidir modificar l’objectiu inicial deixant per una propera ocasió el projecte fotogràfic de la gran sala, i optar per continuar fins el Montsec i visitar la veïna Grallera Mitjana del Corralot. L’equip final fou de cinc espeleòlegs: Pere Cantons, Jordi Perera, Montse Roca, Juli Serrano, i  J.M. Victòria. 

Situació

Tot i que la cavitat s’obre en el terme municipal de Sant Pere de la Sarga, l’accés que vam utilitzar parteix d’Ager. La pista inicialment asfaltada s’enfila fins la carena del Montsec d’Ares i passa per Sant Alís. Arribats al pas de Colobor la pista cada cop mes degradada exigeix utilitzar un vehicle 4x4. Es passa prop de les deixalles d’un seat 600 abandonat fa dècades on normalment s’aturaria el tram per vehicles. En el nostre cas, com que anàvem amb el Jordi i el seu Pajero vam anar continuat primer seguint roderes i després a “camp obert” fins que la prudència dels passatgers va dir prou (també teniem ganes de caminar una mica). Ens acostem al Corralot, que és una gran dolina que presta el seu nom a les gralleres properes. La cavitat s’obre a les coordenades UTM ED50  X319628, Y4657089 i a 1.540m d’altitud. 

Arribats a la boca una intensa pluja ens rega despietadament durant una bona mitja hora. Estoicament aguantem el xàfec i quan tot s’encalma ens aboquen a la cavitat.

Descripció

El pou d’accés. que la literatura de la cavitat diu que té nou metres, s’engolí la nostra corda de 15 sense que li sobrés ni un pam, clar que s’inverteixen  uns metres en la instal·lació tot utilitzant diversos ancoratges espitats, fins i tot hi ha un fraccionament just en iniciar-se la vertical.

La galeria, que segons el seus topògrafs presenta un desenvolupament de 158 metres i fins -22 de fondària, no hi ha cap mes punt on faci falta material de verticals. 

El gran nombre d’espeleotemes ens oferí uns paisatges extraordinaris. Només vam baixar dues cambres fotogràfiques, però en les tres hores de permanència sota terra vam fer centenars de fotos, jo que també vaig fer de figurant per les composicions d’en Pere, vaig captar més de 200 instantànies “visibles”. Però no us espanteu aquí només us presentem una petita selecció.

Segueix en el post de demà dedicat als fenòmens de trencament dels espeleotemes de la Grallera Mitjana del Corralot.