Fins ara, en aquesta zona —en rieres i al riu
Llobregat— s’havien localitzat parts aïllades de l’esquelet, com ara les
defenses, especialment de mamut llanut, que cronològicament és més modern. La
troballa d’aquest elefant, més antic que el mamut llanut, evidencia que a la
costa central catalana amb anterioritat a l’arribada del mamut, propi de
períodes freds, hi vivien els elefants. Les restes d’aquest elefant, juntament
amb altres espècies, com per exemple nombroses restes de tortuga mediterrània
(Testudo hermanni) —localitzades també a la cova del Rinoceront—, posen de
manifest que a la costa central catalana les condicions climàtiques de fa
100.000 anys eren càlides.
De moment s’han documentat les dues
extremitats posteriors completes (fèmur, tíbia, ossos del tars i falanges),
així com la pelvis i la columna vertebral en connexió anatòmica. Els treballs
en curs només han permès excavar una part de la superfície on es troba aquest
elefant. Els investigadors suposen que probablement la resta de l’individu està
complet, però no serà fins a la propera campanya arqueològica quan es podrà
excavar en la seva totalitat.
La cova del Rinoceront és un jaciment
paleolític amb una llarga seqüència cronològica que abraça des dels 200.000
fins als 80.000 anys aC. A la conca mediterrània són molt escassos els
jaciments d’aquest període amb una seqüència estratigràfica tan completa i, de
moment, podem dir que és l’únic a Catalunya d’aquestes característiques.
En aquest jaciment hi ha una gran quantitat de
restes de fauna en un excel·lent estat de preservació. La fauna representada és
característica de períodes càlids (interglacials). A més, s’han recuperat
diverses restes lítiques que situen en aquest jaciment la presència humana més
antiga de l’àrea del massís del Garraf.
Actualment la cavitat es troba seccionada
verticalment a causa del darrer front d’explotació de la pedrera de ca
n’Aymerich de Castelldefels. L’extracció massiva de pedra calcària ha
desfigurat enormement el relleu original i ha destruït la major part de la cova
del Rinoceront, així com l‘entrada originària. Per aquest motiu actualment
s’accedeix a la cavitat per una bastida que permet desenvolupar els treballs
arqueològics.
Les restes recuperades fins ara a la cova del
Rinoceront fan pensar que gran part del jaciment devia funcionar com un cau de
carnívors, els quals van utilitzar la cavitat com a refugi on portaven les
seves preses. Paral·lelament, la presència, més esporàdica, de neandertals ha
estat verificada en els nivells superiors de la cavitat.
Les excavacions arqueològiques estan
encapçalades pels investigadors Joan Daura i Montse Sanz, membres del Grup de
Recerca del Quaternari-SERP de la UB, que dirigeix el catedràtic de Prehistòria
Josep M. Fullola. Les excavacions estan sufragades per l’Ajuntament de
Castelldefels i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de
Catalunya, juntament amb altres entitats i empreses, com ara el Grup de
Recerques Històriques de Castelldefels (GREHIC), el Grup Soteras i l’Associació
de veïns i veïnes independents de Castelldefels (AVVIC
Universitat de Barcelona 06.08.2012
Article publicat en les actes del XV Congrés Mundial de la
Unió Internacional
de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques (Lisboa 2006)
El Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) és una entitat sense afany de lucre
vinculada al SERP (Seminari d’Estudis
i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona
que té com a principal objectius la
recerca científica dels jaciments plistocens
amb presència d’humans i carnívors.
En els darrers anys les investigacions s’han materialitzat mitjançant diversos
projectes de recerca a la zona del massís del Garraf-Ordal, al sud-oest de la
ciutat de Barcelona, mitjançant l’estudi i excavació de diferents jaciments
(cova del Rinoceront, cova de coll Verdaguer, cova del Gegant, cova Bonica, dolines
de les Alzines, etc.).
¿Pero aquesta "cova" realment es una cova o una brecha?
ResponElimina