dimarts, 12 de juny de 2012

Mundus Subterraneus (2)


Un lector encuriosit pel nostre post del passat 3 de juny (http://espeleobloc.blogspot.com.es/2012/05/on-viuen-el-tigres.html) demana on pot trobar l’obra “Mundus Subterraneus” d’Athanasius Kircher.

Navegant un xic per la xarxa podem trobar força resums i fragments. Però donada la seva extensió, més de 300 pàgines, ja no es tan freqüent trobar l’obra complerta, es clar que no se si està gaire a l’abast de tothom llegir una obra d'aquestes dimensions en llatí.

Els companys italians de Napoli Underground ofereixen per capítols una versió descarregable en pdf (http://www.napoliunderground.org/en/component/content/article/54-notizie-varie/3904-mundus-subterraneus.html)

Al final d’aquest article inserim la versió complerta en format scribd, però permeteu-me que us presenti aquí unes línies destacant la importància que va tenir aquesta obra.

Mundus Subterraneus va tenir una primera edició el 1665, però la que aconsegueix major difusió fou la segona de 1678 ampliada pel seu autor, ambdues editades en llatí a la ciutat d'Amsterdam. L'obra té un component essencial que enllaça amb les Ciències de la Terra, amb el que posteriorment s'anomenés “Geologia”, els historiadors d'aquesta ciència coincideixen a afirmar que en el segle XVII és quan apareix la Geologia com a ciència natural dotada de la seva pròpia racionalitat. Les explicacions “racionals” de l'interior de la Terra que s'acceptaven a mitjan XVII precisament en l'època en que Kircher està escrivint la seva obra eren les següents:

El globus terrestre està buit per dins, però apareix reomplert d'un líquid més o menys dens o bé d'un fluid aeriforme.

El globus terrestre està ple per dins, ben sent homogeni i sòlid o amb un material rocós més o menys fos.
El globus terrestre està parcialment buit, amb un foc central, cavernes i canals, aquesta última hipòtesi és la defensada per Kircher en Mundus Subterraneus, aquests canals i galeries serveixen per a la circulació d'aigua (hidrofilacis), aire (aerofilacis) i foc (pirofilacis), i els justificava per l'existència de fonts termals, fonts de calor i sobretot volcans i terratrèmols.


Kircher crea un concepte nou que ha passat al vocabulari científic: El Geocosmos que pretén explicar els fenòmens naturals globals del planeta, el món terrestre és considerat com una unitat, a mig camí entre el macrocosmos (Univers) i el microcosmos (l'organisme humà) la interpretació organicista d'arrel neoplatònica i aristotèlica adoptada com a base per Kircher concep el funcionament del globus terrestre com el d'un ésser viu.

Per tant la idea central de la concepció del Geocosmos de Kircher és la que la terra és un vast organisme amb una ossada pètria constituïda per les serralades muntanyoses, un nucli central formada de foc, i amb grans cavitats subterrànies per les que circula aigua, aire i foc. Aquestes idees estaven ja presents des d'antic en les cosmologies d'Anaxàgores i Demòcrit citades per Aristòtil a la seva obra “Meteorològics”, l'interessant i original de Kircher és el mode de presentar-les i relacionar-les.

La gran màquina vivent del món recull la seva energia del foc interior central, la calor com un ésser viu, permet el cicle (anomenat pericíclosis per Kircher), de tots els materials per l'interior del cos de la Terra. El Geocosmos de Kircher no és només una elaboració racional, filosòfica i científica, és a més de tot això una cosmovisió teològica. Dins el context cultural de la seva època va intentar, partint de les ciències de la natura, estendre un pont conceptual cap a la filosofia i la teologia. La seva visió organicista i vitalista del món influí en les Ciències de la Natura i en les concepcions teològiques de finals del segle XVII i del segle XVIII.


També podeu consultar una nota anterior en l’Espeleobloc:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.