dijous, 3 de maig de 2012

Cova Cambra

La Cova Cambra situada  la Mola de Catí és probablement la cavitat més coneguda del Parc Natural dels Ports. En aquesta ocasió, dijous 26.04.2012, fou visitada per un dels grups participants en el que denominem “Projecte Ports” ( Agustí, Dolors, José, Ricard i “Victor”) mentre altres companys es dedicaven a “trampejar” el proper l’Avenc dels Mamelons.

D’aquesta cavitat es pot trobar suficient informació a la xarxa, de la que us recomanem la publicada en l’Espeleoíndex i la del Catàleg de Ports de l'Espeleo Club de Tortosa.


En aquest post, potser un xic llarg, trobareu una selecció de les fotografies que vam fer, les imatges de fauna de l'Agustí amb una determinació que ens ha avançat l’amic Jordi Comas, i unes observacions sobre el color de les formacions, però abans, permeteu-me que us adjunti un interessant treball geomorfològic de l’Oscar Andrés publicat el 1966 a la desapareguda revista Geo i Bio Karst.

Via de la Sala

Via de la Galeria

Els colors de les concrecions
La negror dels espeleotemes de la sala ha estat tradicionalment atribuïda al sutge, considerant que es devien de fer fogueres a l’interior o era producte de la il·luminació amb torxes.  A mi se’m fa difícil d’admetre aquesta interpretació que considero sinó errònia com a mínim incomplerta. 
Constatem:
1.- L’ennegriment a la sala no està localitzat, partint d’un o diversos punts. Ho entapissa tot, terra, parets, gatoneres, concrecions i sostre. No hi ha restes de fogueres al terra. 
2.- Es tracta d’un fenomen comú a d’altres cavitats del Port, que també presenten grans superfícies ennegrides sense que hagin estat tan freqüentades.
Per tant. que és el que ennegreix?: Creiem que és el resultat d’infiltracions de diòxid de manganès, MnO2, ( el mateix utilitzat per donar color negre a les pintures rupestres). El manganès en alt estat d’oxidació no sembla haver reclamat tanta atenció dels científics com el del proper ferro. Amb el que sovint es troba associat en la natura.  Efectivament son els òxids de manganès i de carbó els que produeixen la coloració negra dels espeleotemes, tal com el òxids i hidròxids de ferro donen un color marró/groc/taronja a les concrecions, similar als colors derivats de les substancies húmiques. Per l’ull humà, es impossible distingir l’origen, només es pot fer amb infraroig, i per això caldria arrencar unes mostres, i entenem que tractant-se d’un parc natural necessitariem disposar d’un permís específic que no tenim.
Hi ha punts concrets on es mostra una successió de recobriments ataronjats, negres i novament ataronjats que ens parlen d’una notable alteració de les condicions ambientals, que fora prou interessant de poder estudiar amb profunditat.
Seguidament us mostrem unes imatges preses a la galeria SW on mostrem punts d’infiltració puntuals, sovint associats a fissures, que destil·len substancies ennegrides que clarament provenen de l’interior de la roca mare.
Un altre exemple ens mostra superposició alternada de nivells ennegrits en funció de les aportacions a llarg de l’estratificació.
Fins i tot en un conducte vertical podem trobar concrecions ennegrides sense cap vinculació al sutge, una evidencia clara que procedeixen dels “lixiviats” de les infiltracions que han transportat fins la cavitat.

Biologia subterrània
Diplopoda Julida Julidae gèn.? sp. ?

Diplopoda Julida Polydesmida Polydesmidae  Polydesmus sp. ?
Els Diplopods (Diplopoda) principalment els Julidae son uns grups interessants que donen abundants formes especialitzades en els hàbitats subterranis; aquests, els trobarem en zones humides en les que hi hagi restes vegetals en inici de descomposició, que es la seva font principal d' alimentació.
Insecta Diptera Limoniidae  Limonia sp. ?
Tan sols son conegudes a Europa 24 espècies d’aquests Dípters (Diptera), que freqüentment  solem trobar-los en les parets de les zones properes a les entrades de les cavitats i no gaire humides.
Insecta Coleoptera Carabidae Trechini  Paraphaenops breuilianus Jeannel 1916
El  Paraphaenops breuilianus va ser descrit per el Prof. R. Jeannel en el any 1916 dins del gènere
Trechus, mes posteriorment el mateix any, s’adonà de les fortes diferències existents amb aquest gènere,
creà sols per ell el gènere Paraphaenops.
Arachnida, Araneida, i possiblement del gènere Tegenaria ???,



3 comentaris:

  1. Feliçitats , es un article esplendit.

    Carlos Martinez.

    ResponElimina
  2. Mario folch, Emili Sabaté y yo.
    Visitamos en 1955 esta cueva, y la verdad es que nos estraño mucho su color negro de la cavidad.
    Felicidades por la inforfación y el reportage fotográfico.
    Saludos.

    ResponElimina
  3. Muy buen reportaje. El especimen de la familia Limoniidae (Diptera) de la foto es Limonia nubeculosa, presente en la totalidad de las cuevas que hemos visitado del parque y de otras localidades.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.