Cija de Teruel, núm. 6

Cija de Teruel, núm. 6

(2011) 34 pàg., color, 297x212 mm.

Centro de Estudios Espeleológicos Turolense. Montalbán

Seguint la seva pauta anyal, els companys de Terol ens ofereixen la seva revista espeleològica.

D'entrada trobem una interessant entrevista realitzada a la nostra benvolguda col·lega Montserrat Ubach. La Montserrat a més de formar part dels primers equips d'espeleòlegs que van explorar al carst de Terol, continuà, en diferents èpoques, l'exploració de les cavernes més importants de la zona.

També s'ha de destacar la publicació de la topografia, en format gran, del Sistema Lecherines que amb 15.540 m de recorregut i -1.009 de desnivell representa un dels principals sistemes subterranis del Pirineu.

En l'apartat de biospeleologia, un bon article divulgatiu dels rat-penats cavernícoles de l'Aragó.

Com sempre trobem aportacions noves al catàleg espeleològic de Terol.

Tanquen la revista diferents notes i cròniques d'activitats i noticies d'espeleologia de la zona. 

 

Entrevista a Montserrat Ubach i Tarrés

Enric Porcel i Caro: 4-7

 

Los murciélagos cavernícolas de Aragón. Los vespertiliónidos

José Manuel Sánchez y Luís Lorente Villanueva: 8-14

 

El Sistema Lecherines

Mario Gisbert: 15-22

Cavidades de Villalba Alta

Enric Porcel, Mª Teresa Fernández, Ramón Gil, Juan Carlos Gordillo: 24-28

II Encuentro de espeleólogos aragoneses. Calcena, Zaragoza

Espeleoclub El Farallón. Centro de Estudios Espeleológicos Turolenses: 32-33



L’Infern en la cova.

Les Coves de Castellana, Bari, Itàlia,  han afegit una nova atracció a la que ofereix la naturalesa: un espectacle titulat Hell in the Cave, amb base al poema l'Infern de Dante.

L'obra ha estat posada en escena gràcies a prop de 50 actors i ballarins utilitzant tecnologia multimèdia, que fa ús de l'entorn natural com una etapa en la innovadora dinàmica teatral per captar l'atenció i captivar el públic en aquesta aventura extraordinària.

En lloc d'utilitzar un sol escenari, el programa porta al públic a través d'escenes independents dins dels diversos indrets d’aquesta cavitat subterrània.

"Hem completat el nostre primer mes d'actuacions i tots els comentaris han estat positius, tant per la qualitat d'àudio i els efectes d'espacialització del nostre disseny de so”.

Director Enrico Romita, actors Giusy Frallonardo i oració Marcello, i el coreògraf Mimmo Iannone desenvolupat i produït l'exposició en col · laboració amb PromoApulia, el Consell i la Castellana Grotte di Castellana: fins ara ja ha estat vist per més de 10.000 espectadors.

Invitació campanya Arañonera 2012

Els companys de l’Espeleo Club de Gràcia ens envien aquesta invitació dirigida a tots els grups, o espeleòlegs que ho desitgin, per participar en la Serra de Tendeñera (Osca), a la campanya de 2012  i en anys posteriors.

La campanya es desenvoluparà de juny a octubre, incloent un Campament Internacional (8ª edició) durant la primera quinzena d’agost.

Si esteu interessats, poseu-vos en contacte, tan aviat com pugueu amb l’Espeleo Club de Gràcia.

Tel. 93.4150460 dijous de 20 a 23h.

Correu electrònic info@ecgracia.com

 

La Bora Tuna

El divendres 09.12.2011 anàrem de visita fotogràfica a aquesta cavitat de Llorà (Sant Martí de Llèmena). L’equip era format per Lluís Almela, Pere Cantons, Josep Pastor i “Víctor”.

D’entrada cal destacar l’anomalia del topònim, ( segons el “Coromines”: Bora=Cova, Tuna=Cova) és a dir Bora Tuna voldria dir cova-cova. Per complicar-ho encara més en el nomenclàtor oficial i en la cartografia de l’ICC apareix Serra de Boratuna, com un sol mot. Probablement caldria anomenar-la com a Bora de Llorà – tot relacionant-la amb la població propera-, però per aquesta o d’altra denominació caldria fonamentar-la amb un estudi etimològic, de manera que de moment, mantindrem la denominació amb la que se la coneix en els medis espeleològics.

La “topo” que vam fer la SIE ja fa una quarantena d’anys, li assignàvem 235m de recorregut. Recentment ha estat actualitzada per l’amic Enric Porcel i companys del GEB. Gràcies a la meticulositat d’aquestes darreres mesures, tot i que no apareixen noves galeries, el desenvolupament total es situa en 403 m.

Es tracta d’un conjunt de galeries rectilínies en el seu traçat general, superposades sobre el mateix eix de fracturació, on els nombrosos productes clàstics, generen una subdivisió i distribució d’alguna complexitat. Els espeleotemes tenen una representació força localitzada.

En les sales interiors, a l’època apropiada, niuen una gran quantitat de ratpenats.

Els materials corresponen a gresos calcaris i margues que segons la cartografia del IGC corresponen al Bartonià inferior (Eocè).

Tots quatre fent fotos, vam afusellar tots els racons, i ha resultat complicat entre tantes, fer una selecció de les millors imatges i alhora equilibrar la quantitat per fotògraf sense repetir els mateixos paisatges. Per tant la selecció que us presento només és una de les possibles.

Fauna

Pintades

Finalment volem mostrar-vos per vergonya dels seus autors, unes exagerades i absurdes pintades, de les que destaquem les fetes en la mateixa boca de la cavitat.

Forat de Ca Deu
Situat a pocs metres per damunt de la Bora Tuna, pot ser el conegut com Forat de la Guilla o es tracta d’una cavitat inèdita.