dissabte, 11 de juny del 2011

Mojave Underground TV


Avui us presentem un grup d’exploradors de les mines abandonades de l’oest americà, que disposen d’una pàgina web especialitzada, fòrum, imatges i un canal de vídeos que ens mostren les seves activitats amb una sessió didàctica recomanant l’equipament adequat per aquestes exploracions.


Els episodis publicats fins ara, presentats en ordre cronològic.

























divendres, 10 de juny del 2011

Els neandertals de la Sima de las Palomas


La recent publicació en la prestigiosa revista americana Proceedings dels treballs en el jaciment arqueològic i paleontològic de la murciana Sima de las Palomas, ha rebut una amplia difusió en la premsa d’aquests dies.

Els singulars caràcters de l’esquelet d’una femella neandertal de 50.000 / 60.000 anys  d’antiguitat dels que es dedueix una adaptació a climes molt diferents dels mediterranis, representa un graó més en l’anàlisi de la distribució del nostres antecessors.









dijous, 9 de juny del 2011

El Forat Flores


En Julià en una anterior campanya arqueològica connecta amb Antoni Corsà de “Cal Romano” de Tartareu que li va informar que coneixia un pou inexplorat? al que de joves hi llençaven pedres: tot dringant repicaven forat avall, també la va dir que a l’hivern hi sortia una bona columna de fum. Interessat per fer-hi una visita, quedaren que quan l’Antoni disposes d’un parell d’hores l’acompanyaria fins la boca.

L'Antoni Corsà

Arribà aquest dia i el dimarts 07.06.11 en Julià Gonzàlez, en Miquel Nebot i “Víctor” juntament amb l’Antoni Corsà ens aproparem a la cavitat.


Aviat esbrinarem que era una petita cavitat ja coneguda amb el nom de Forat Flores o Florés, explorada pel GEB i publicada per l'amic Paco Miret en el Cavernes 19-20.  Però ja que hi érem vam baixar a donar-hi una ullada.


Vam fer-hi unes fotos, cercarem sense èxit fauna cavernícola (de fet tot era molt sec), i trobarem una gran quantitat d’ossos que deuen correspondre a ovelles precipitades potser accidentalment. Tot i que aquests ossos es troben dispersos arreu, una bona quantitat és concentren rampa avall.

dimecres, 8 de juny del 2011

Siffre a la Clamouse

Certament, tal com recorda el lector Patrick Delorne, la darrera experiència “fora del temps” d’en Michel Siffre, als seus 60 anys, fou a la cova francesa de la Clamouse.

Aquesta cavitat descoberta en 1945 pels espeleòlegs de l’Spéléo Club de Montpelier, i condicionada per la visita turística gràcies a un petit grup d’espeleòlegs que crearen una societat per la seva gestió i explotació comercial, aconseguint el que es considera un exemple de protecció d’un patrimoni subterrani particularment fràgil.
Atenent a la petició d’en Patrick, insereix-ho uns vídeos de la darrera experiència d’en Siffre a la Clamouse, justament en el canvi de segle, on va romandre del 30.11.1999 fins el 14.02.2000, amb un sofisticat sistema de monitorització de les seves constants vitals, per tal d’estudiar la influència de l’envelliment sobre els ritmes que alternen el períodes de somni – insomni.


Potser us interesarà consultar els anteriors articles de l’Espeleobloc sobre aquestes experiències:
http://espeleobloc.blogspot.com/2011/06/als-limits-del-cos-fora-del-temps.html
http://espeleobloc.blogspot.com/2008/02/fora-del-temps.html


dimarts, 7 de juny del 2011

OUCC Picos1961-2011


Celebrem que els companys de l’Oxford University Cave Club commemorin el cinquantè aniversari de les seves expedicions al massís occidental dels Picos de Europa organitzant una nova campanya per aquest estiu.


Amb aquest motiu ens plau inserir el seu projecte per 2011 centrat en l’estimat sector d’Ariu o la SIE ha treballat forces anys.




El potencial espeleològic d’aquest relleu encara té molt per oferir, només cal perseverança... i no hi ha dubte que aquests 50 anys son un magnífic aval. Els hi desitgem molta sort!

Recreació d’una “cova” de sal a BCN


L’espeleoterapia té una llarga tradició, especialment als països d’Europa Central i de l’Est, on sembla un tractament indicat per les malalties pulmonars obstructives cròniques.

Ara en l’SPA barceloní Haloflot Wellness, s’ha adequat una sala, equipada per Changeland per Crystalotherapy, amb sal de les mines poloneses, on és recrea el microclima d’una cova de sal natural, amb humitat i temperatura constant, i un joc de llums i música per tal de crear un ambient relaxant.



Podreu trobar més informació sobre l’espeleoterapia en el següent article de l’Espeleobloc:
http://espeleobloc.blogspot.com/2008/06/espeleoterapia.html

Noticia provinent de l'Enric Porcel.

dilluns, 6 de juny del 2011

La Cova de la Roca Foradada de Torredembarra


El dijous 2 de juny, la Dolors, en Jaume J., “Víctor” i “Visu”,  vam anar a visitar aquesta cavitat marina tot seguint un treball de l’amic Jordi Lloret de l’any 1974.

D’entrada semblava un objectiu molt estiuenc, vora platja, que ens facilitaria el bany després de l’activitat o potser també abans? Vaig trucar al Jordi per tal que ens informés sobre l’accés, si es podia anar a peu del penya-segat o si calia arribar-hi nedant... La resposta fou devastadora: "ara s’hi pot arribar en cotxe, la construcció del port ha allunyat la línia de costa un  centenar de metres!."


Un fenomen gens habitual a Catalunya, que encara hem va esperonar més, calia documentar-ho; tot i que en Jordi, va advertir-nos que el que abans era l’aigua del mar que envaïa la cavitat, ara era una ocupació putrefacta d’aigües dolces residuals i deixalles diverses, pel que “us caldrà anar amb una “ponto” ja que la fondària deu ser superior a la de unes botes d’aigua clàssiques.”

No us sorprendrà que us digui que un dels atractius d’aquestes sortides és recopilar bibliografia, topos, i tot tipus d’informació, que ens ajudi a conèixer aquestes localitzacions tant a nosaltres mateixos, com per facilitar-ho posteriorment als nostres lectors.


El Roquer

Localitzat a l'extrem sud de Torredembarra, es tracta d'un penya-segat d'un kilòmetre i mig de llarg i d'uns 40 m. d'alçada en el seu punt màxim, on hi trobem diverses cavitats, originades tant per l’acció marina, alhora química i mecànica de l’onatge, com per la soscavació del penya-segat i l’acumulació de blocs.


Aquestes roques del Miocè, que afloren per sobre el nivell del mar, es van formar sota l'aigua per acumulació de sediments sorrencs, argilosos i de calç, que després de consolidar-se constitueixen les actuals calcarenites esculloses, biomicrites i biorudites que contenen gran quantitat de fòssils: bivalves, equinoderms, coralls...


El que va ser una zona de banys feréstega, avui és en bona part una zona portuària, en la que s’ha condicionat un itinerari de natura gestionat per l’ajuntament.

L’esplanada resultant de l’obra portuària també s’utilitza per fer-hi concerts a l’aire lliure, tot aprofitant la sonoritat i singularitat de la Roca Foradada.


Un document molt interessant, obra d’en Josep Gual, tot centrat en la toponímia, ens detalla l’evolució del Roquer, que us recomano que llegiu si esteu interessats en aquestes cavitats.



Les Cavitats

En el treball previ de documentació, teníem localitzats els dos articles fonamentals sobre les cavitats costeres de Torredembarra, el ja citat d’en Lloret i un de posterior de la SIRE, tots dos us els inserim a continuació: 




L'accés a la Cova de Cap Gros està voltat d'una tanca que delimita una zona de "magatzem" i deixalles.

La Cova de la Roca Foradada


Centrant-nos en la Cova de la Roca Foradada, una comparació entre les dues topografies publicades ens mostren dues interpretacions prou diferents, d’acord amb la penetració de l’aigua marina.

Postal abans de la constucció del port
Avui, considerant que el nivell de sediments ha pujat prop de dos metres, la comunicació amb l’exterior només resulta practicable per la boca “principal” i la petita obertura central-lateral, trobant-se totalment curulllada la que fou la tercera comunicació exterior.



Vist l'estat de l'embassament d’aigües putrefactes i pudentes a la cavitat, només gosaren entrar-hi la Dolors com a "figurant" i el "Víctor" com a fotògraf.


La proximitat de la platja ens facilità una primera neteja de les “pontos”.


Per l’estat de brutícia, especialment de la Cova de la Roca Foradada, es fa difícil recomanar aquesta visita, però el conjunt resulta realment interessant. per entendre el desenvolupament i evolució de les cavitats marines, i en aquest cas, per la superposició d’una acció humana profundament transformadora.