Un recent article de VAHÉ TER MINASSIAN enviat especial a Moulis (Arieja) i publicat a Grand Angle, ha renovat el interès pel cèlebre Proteus Anguinus.
Extracte de l'article:
Aquesta estranya petita criatura que s'assembla a una salamandra té una vida d'amplis períodes de descans intercalats amb breus moments d'agitació, pel que sembla, tot es dirigeix cap a un únic objectiu: fer el menys possible per viure el major temps possible. Cent dos anys, per què no?
El proteus pot arribar a aquesta edat venerable segons ha descobert el fisiòleg Yann Voituron. Amb els seus col•legues del Laboratori d'ecologia aquàtica a Villeurbanne, va tenir la paciència per recopilar els seixanta anys de informació recollida sobre la vida de Proteus al laboratori subterrani de Moulis, l'únic lloc del món on es controla la reproducció d'aquest amfibi.
Avui sabem que el Proteus, que viu sobretot en les aigües de les coves dels carsts Dinàrics a través d'Eslovènia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina. El seu descobriment ha demostrat que en les cavitats on regna la foscor total pot albergar vida. "Semblava impossible fa dos segles. Com és possible que sigui troglòbia, és a dir, com passar la seva vida a les aigües fosques de les coves? La qüestió embogeix les societats científiques del segle XIX. L'animal és tan estrany que té brànquies com un peix, cames primes com una salamandra, un cap rectangular en un cos allargat, una pell sense pigmentació. I sobretot, són els seus ulls, cecs. Seran objecte d'acalorats debats sobre l'evolució. Per a Darwin, aquests òrgans són avortats restes d'una vida anterior, el resultat del lent procés de selecció natural produeix espècies adaptades al seu medi ambient. Lamarck tanmateix,les atribueix a les degeneracions derivades de la seva falta d'ús, una adaptació de l'individu al seu medi ambient.
El biòleg Jacques Durand, que va morir el 2007, va passar quaranta anys treballant en aquest animal misteriós. S’adonà que els proteus que s'observen en la naturalesa són menors d'edat. En captivitat es pot veure totes les etapes del desenvolupament de l'animal, des de l'ou fins a l'edat adulta, i revela algunes sorpreses. A diferència d'altres amfibis, el Proteus no té metamorfosi. Roman en l'etapa larval, per sempre jove, d'alguna manera, les agalles de retenció es substituiran pels amfibis adults en pulmons, i la seva pell segueix sent prima en lloc de engrossiment.
La cria organitzada en Moulis, on actualment hi ha 200 exemplars ha estat molt feixuga: "Va resultar ser un mal model per estudiar la vida subterrània", diu F. Hervant.
"Arriba a la maduresa sexual molt tard, als 15 anys, estableix un nombre limitat d'ous cada sis anys, almenys en Moulis. En resum, es necessita vint o trenta anys per una disposar d’una cohort de cinquanta adults. Es desanima al més pacient dels investigadors, amb els seus períodes d'activitat limitada a cinc minuts per dia de mitjana i l'excepcionalment llarg cicle de vida."
En 2007 el laboratori subterrani s’integrà amb l'ambiciós projecte d’Estació Experimental d'Ecologia creada pel CNRS de França per estudiar l'efecte de pertorbacions ambientals sobre la fauna i la flora. Jean Clobert, el seu director, té la intenció d'utilitzar aquest marc per reiniciar el treball en el Proteus.
És en aquest moment un model per estudiar el procés d'envelliment, un tema de gran actualitat.
