espeleobloc: 27/3/11

dijous, 7 d’abril del 2011

La longevitat del Proteus

Un recent article de VAHÉ TER MINASSIAN enviat especial a Moulis (Arieja) i publicat a Grand Angle, ha renovat el interès pel cèlebre Proteus Anguinus.

Extracte de l'article: Aquesta estranya petita criatura que s'assembla a una salamandra té una vida d'amplis períodes de descans intercalats amb breus moments d'agitació, pel que sembla, tot es dirigeix cap a un únic objectiu: fer el menys possible per viure el major temps possible. Cent dos anys, per què no?

El proteus pot arribar a aquesta edat venerable segons ha descobert el fisiòleg Yann Voituron. Amb els seus col•legues del Laboratori d'ecologia aquàtica a Villeurbanne, va tenir la paciència per recopilar els seixanta anys de informació recollida sobre la vida de Proteus al laboratori subterrani de Moulis, l'únic lloc del món on es controla la reproducció d'aquest amfibi.

Sorpresa!, mentre que la longevitat dels vertebrats sol estar relacionat amb la seva grandària, el Proteus, que és d'uns vint centímetres i pocs grams de pes, poden viure més que l'elefant i just sota la balena blava. "No hem vist res que pugui explicar aquest fenomen inusual. Ni en el seu metabolisme o de les seves defenses antioxidants. La base biològica d'aquesta longevitat és un misteri. "Un més a la llarga història d'investigació sobre aquest animal que ha intrigat al mateix Charles Darwin,... i des de temps immemorial, als agricultors de la regió d'Eslovènia Postojna. Ells són els que van donar-li el seu nom de pila "peix amb rostre humà". "El peix", ja que només viu a l'aigua, i "humà", perquè la seva pell és de color carn.

Avui sabem que el Proteus, que viu sobretot en les aigües de les coves dels carsts Dinàrics a través d'Eslovènia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina. El seu descobriment ha demostrat que en les cavitats on regna la foscor total pot albergar vida. "Semblava impossible fa dos segles. Com és possible que sigui troglòbia, és a dir, com passar la seva vida a les aigües fosques de les coves? La qüestió embogeix les societats científiques del segle XIX. L'animal és tan estrany que té brànquies com un peix, cames primes com una salamandra, un cap rectangular en un cos allargat, una pell sense pigmentació. I sobretot, són els seus ulls, cecs. Seran objecte d'acalorats debats sobre l'evolució. Per a Darwin, aquests òrgans són avortats restes d'una vida anterior, el resultat del lent procés de selecció natural produeix espècies adaptades al seu medi ambient. Lamarck tanmateix,les atribueix a les degeneracions derivades de la seva falta d'ús, una adaptació de l'individu al seu medi ambient.

El 1959, la victòria!. Després de set anys d'assaigs i errors, els investigadors de l'estació de Moulis aconsegueixen obtenir una primera reproducció del proteus. "Cal, entre altres coses, posar en contacte una mostra de cada sexe, el que significa per a distingir i donar als mascles un territori exclusiu per a" caçar ", i a la femella, per un espai només per a ella," diu William Olivier, un enginyer de recerca a l’estació del CNRS. El biòleg Jacques Durand, que va morir el 2007, va passar quaranta anys treballant en aquest animal misteriós. S’adonà que els proteus que s'observen en la naturalesa són menors d'edat. En captivitat es pot veure totes les etapes del desenvolupament de l'animal, des de l'ou fins a l'edat adulta, i revela algunes sorpreses. A diferència d'altres amfibis, el Proteus no té metamorfosi. Roman en l'etapa larval, per sempre jove, d'alguna manera, les agalles de retenció es substituiran pels amfibis adults en pulmons, i la seva pell segueix sent prima en lloc de engrossiment.

La cria organitzada en Moulis, on actualment hi ha 200 exemplars ha estat molt feixuga: "Va resultar ser un mal model per estudiar la vida subterrània", diu F. Hervant. "Arriba a la maduresa sexual molt tard, als 15 anys, estableix un nombre limitat d'ous cada sis anys, almenys en Moulis. En resum, es necessita vint o trenta anys per una disposar d’una cohort de cinquanta adults. Es desanima al més pacient dels investigadors, amb els seus períodes d'activitat limitada a cinc minuts per dia de mitjana i l'excepcionalment llarg cicle de vida." En 2007 el laboratori subterrani s’integrà amb l'ambiciós projecte d’Estació Experimental d'Ecologia creada pel CNRS de França per estudiar l'efecte de pertorbacions ambientals sobre la fauna i la flora. Jean Clobert, el seu director, té la intenció d'utilitzar aquest marc per reiniciar el treball en el Proteus.

És en aquest moment un model per estudiar el procés d'envelliment, un tema de gran actualitat.

dimecres, 6 d’abril del 2011

Publicacions locals (Coves del Toll 3)

Els molt actius estudiosos i associacions culturals del Moianès, han publicat diversos materials sobre les Coves del Toll i disposen d’un important arxiu històric. En aquest tercer article destaquem tres de les seves publicacions.

Les Coves del Toll
Eduard Gómez i Costa
Quaderns de divulgació 2
36 pàgines (Moià 2001)
En venda al Museu de Moià per 5 euros.

La Prehistòria del Moianès
Maria Àngels Petit i Joan Surroca
56 pàgines (Moià 2007)
En venda al Museu de Moià per 10 euros.

Modilianum 24
Revista d’Estudis del Moianès
80 pàgines (Moià 2001)
Exhaurit. (incloem en versió integra els seus dos primers articles)

dimarts, 5 d’abril del 2011

Museu de Moià (Coves del Toll 2)

Després de la nostra visita al Sistema de les Coves del Toll del passat dijous 31.03.11 anàrem al Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià situat en la Casa Natal i Museu de Rafael Casanova (Conseller de la Ciutat de Barcelona i heroi de la defensa durant el setge de la ciutat per les tropes borbòniques el 1714), com a complement indispensable de les visites a la Cova del Toll.

Mostrem unes imatges de la nostra visita, on es reflecteix l'esforç didàctic dels seus conservadors, que ens presenten els diferents materials trobats en les excavacions, per medi de vitrines, reconstruccions, reproduccions, panells explicatius, gràfics, etc.

El tot constitueix una agradable exposició que constata la extraordinària importància patrimonial d'aquest jaciment que documenta 100.000 anys de la nostra història per medi de les restes dels homes i la fauna trobats en els sediments de les cavitats.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Coves del Toll

El dijous 31.03.2011 visitarem la Cova del Toll a Moià. Érem una bona colla i amb interessos complementaris. Per una banda en Miquel Nebot que gestionà l’activitat centrada en els aspectes arqueològics i paleontològics. En Hilari Moreno com a president de la FCE per tal de signar un conveni amb l’Ajuntament i el seu patronat en benefici d’ambdues parts. La colla dels bioespeleòlegs, Jordi Comas, Agustí Meseguer, Lluís Auroux (amb la Lluïsa i el net). Fent de fotògrafs Víctor Ferrer, Pere Cantons i Josep Pastor. De figurants, espatlla-fotos i col•laboradors: Julià González i l’Eulalia, en Jaume Julià, en J. Benito, la Dolors Boter, en Ricard Alsina, el "Truji", el “Víctor” i el “Visu”. I finalment l’amable Julià guia de la cova que ens deixà oberta la reixa per tal que es pogués fer una incursió per les galeries que van des de la cruïlla fins la surgència. Total una bona colla de 19 participants.

La crònica la dividirem en tres posts, el d’avui dedicat a la visita de la cavitat, el proper centrat en el museu de Moià, i el darrer centrat en les excel•lents publicacions dels estudiosos locals.

El Sistema de la Cova del Toll
Carstificació
Aquesta xarxa subterrània està excavada en les calcàries eocenes de Collsuspina que capbussen uns 10º al NW, son d’una coloració gris fosc i aspecte nodulós, que presenten una nombrosa presencia de foraminífers, bivalves i coralls, ben visibles en les superfícies de les parets polides per la dissolució.

Aigües amunt l’avenc del Bassot de -12 m permet accedir al trajecte del riu subterrani prop de la seva capçalera penetrable. Segons el règim pluviomètric l’avenc tant pot actuar com engolidor o com sobreeixidor, es clar que les obres realitzades per regular el seu cabal han alterat el seu funcionament natural.

Aigües avall el riu surt a l’exterior per la Surgència del Toll constituint-ne en tributari del Torrent del Mal. Entre ambdues boques trobem la Galeria Sud, antiga surgència que havia quedat curullada per sedimentació. Es precisament en els treballs d’evacuació i excavació d’aquest sediments que es feren les primeres troballes que situen a aquesta cavitat com un dels nostres millors jaciments faunístics del quaternari.
La morfologia de la cavitat presenta bells exemples de formes freàtiques, pendants, coupules, etc. Retalls sedimentaris fent terrasses re-excavades i canals de volta per circulació sobre reompliments mostren una evolució complexa, amb períodes de quasi total obturació de les galeries.

La rellevància d’aquest sistema ha merescut ser qualificada com geotop 221 per la Direcció General del Medi Natural.

Biospeleologia
La cavitat és la localitat tipus d’un mol•lusc endèmic la Moitessieria olle, que els nostres companys bioespeleòlegs no tant sols van localitzar sinó que van aconseguir fotografiar.

Arqueologia i paleontologia
Aquest important apartat serà tractat en el post dedicat al Museu de Moià.

Cavitats
Les coordenades UTM ED 50 de les diferents cavitat del sector, de baix a dalt, son les següents:
X429247 Y4628591 alt. 750m Cova Morta
X429261 Y4628512 alt. 750m Surgència del Toll
X429422 Y4628623 alt. 755m Cova de les Toixoneres
X429406 Y4628694 alt. 754m Boca Sud del Toll
X429567 Y4628981 alt. 768m Avenc del Bassot

Visita guiada