divendres, 7 de gener del 2011

Concurs Foto de l’Any 2010


Els col•legues lituans del club Aenigma, ens inviten a votar la millor foto espeleològica de l’any 2010 que no cal que siguin inèdites.

En la seva pàgina hi ha la galeria amb les 270 fotos rebudes per 31 participants de diversos països: Regne Unit, Espanya, Eslovàquia, Iran, Moldàvia, Lituània, Ucraïna i Rússia.

El vot per Internet és anònim. Durant el període de votació, fins el 07.02.11 no apareixen els noms dels autors que s'indicaran quan el concurs hagi acabat.

Com votar? Simplement marcar d'una a cinc estrelles visibles a la foto Només el recompte total dels vots serà important en l'avaluació de la foto sense la referència al nombre dels estels donats.

Segur que entre les fotos presentades reconeixereu algunes, potser fins i tot les heu vistes a l’Espeleobloc.

Tot seguit us presento una part de les que més m’han agradat.









Era una Nikon D70



dijous, 6 de gener del 2011

La gran galeria Hang Son Doong


Reprenc de nou la crònica d’aquesta cavitat, que recentment s’ha fet popular a la premsa escrita i digital amb un qualificatiu immerescut de “la cova més llarga del mon”.

Aquesta atribució forassenyada per una cavitat de poc mes de cinc kilòmetres de longitud, a la que ja estem acostumats en la premsa generalista i poc acurada, ens sorprèn també veure-la publicada en medis de comunicació més especialitzats procedent d’una mala traducció o pitjor encara d’una transposició automàtica sense cap supervisió.


De fet tal com hem comentat en anteriors posts de l’Espeleobloc és tracta d’una enorme galeria amb seccions “mínimes” d’uns 100 m d’amplada per 200 d’alçada gairebé durant més de quatre kilòmetres de distància. No hi ha dubte, es tracta de la galeria subterrània natural més “grossa” (o més gran) de les conegudes fins avui.


Fa dues dècades, els líders de la darrera expedició, Howard Limbert i la seva dona, Deb, es van convertir en els primers espeleòlegs que van visitar Vietnam. Fins aquell moment, les coves del país eren llegendàries, però sense haver-hi estar explorades espeleològicament.

El 1941, Ho Chi Minh havia planejat la seva revolució contra els japonesos i francesos, i durant la Guerra del Vietnam milers de vietnamites es van amagar de la pluja... i dels bombardejos nord-americans dins de les coves. Els Limberts, espeleòlegs experimentats de les valls de Yorkshire al nord d'Anglaterra, es van posar en contacte amb la Universitat de la Ciència d’Hanoi i, després d'obtenir els corresponent permisos, van muntar tot un seguit d’expedicions a partir del 1990.



A causa de la densa selva, els Limberts mai podrien haver trobat les coves sense l'ajuda dels habitants de la zona. Fou Ho Khanh, resident d’un llogaret proper que va trobar l’entrada quan era un nen, però havia oblidat on era, i ha costat tres expedicions per retrobar Hang Son Doong .


A la primavera de 2009, la primera expedició penetrà en la Hang Son Doong, o "cova del riu de la muntanya," en una part remota del centre del Vietnam. Dins del Parc Natural de Phong Nha-Ke Bang prop de la frontera amb Laos.

Durant la primera expedició, l'equip va explorar uns 4 kilòmetres fins que una paret d'uns 60 m de fang i calcita els va detenir. La van anomenar la Gran Muralla del Vietnam. Sobre ella es podia veure un espai obert i els rastres de llum, però no tenien idea del que hi havia a l'altre costat.


Un any més tard, han tornat, en aquesta ocasió, set espeleòlegs britànics, alguns científics, un equip de filmació i fotografia i portejadors fin dues dotzenes de persones, amb l’objectiu de pujar la paret, i seguir endavant, si és possible, fins el final de la cavitat.


Després de dos dies d’escalada s’aconsegueix arribar a dalt de la “gran muralla” des d’on es veu la fi d’aquest grandiós túnel que aquí mesura 199,3 metres d’alçada.  

Un detall de la grandiositat d’aquesta gegantina galeria, son les seves perles de caverna, d’una grandària com les pilotes de beisbol (prop de 9 cm de diàmetre), potser a causa de l’enorme distància que te la caiguda de l’aigua des del sostre.

Aprofitem per incloure, com si fos un regal del dia de Reis, aquesta sèrie d’extraordinàries fotografies que ilustren aquest post. Obres d’en Peter Carsten i el seu equip, que han sabut il•luminar, composar i captar imatges d’una excepcional qualitat.



Video reconstrucció 3D


Interactiu
http://ngm.nationalgeographic.com/2011/01/largest-cave/largest-cave-interactive
Espeleobloc
http://espeleobloc.blogspot.com/2010/01/hang-son-doong.html
http://espeleobloc.blogspot.com/2009/05/la-gran-galeria-de-vietnam.html

dimecres, 5 de gener del 2011

Avenc Marcel i prospeccions pel Sotarrò


El 30.12.2010 darrera sortida de l’any de la colla dels dijous, avui continuant amb el projecte Troglocharinus anem a Vallirana, Dolors, Jordi, Josep, Ricard, “Truji” i “Víctor” (Espeleocorb, GEB, GIE, i SIE).

L’objectiu inicial era recollir fauna al petit avenc d’en Marqués on antigament ja s’havien recol•lectat coleòpters i si era possible en amb alguna cavitat propera. La xarxa de pistes d’aquest sector del Pla d’Ardenya – Sotarrò – Penya Esquerdada, és un veritable laberint però gracies a l’experta conducció d’en Trujillo amb molt poques dubtes arribem fins l’avenc Marcel.



Just en el segon tram de pou del avenc Marcel, penjat en el fraccionament en Josep veu pul•lular diversos troglocharinus per la paret, de manera que allí mateix treu els estris i captura tres exemplars. Després a final del pou en recollirà més. Vist l’èxit mentre uns encara visiten la cavitat, la resta se’n van a cercar l’avenc Marqués.


L’encreuament de pistes no sembla correspondre’s amb la que hi figura al mapa de l’editorial Alpina i si afegim que el Jordi se’n fa càrrec per primera vegada d’un receptor GPS que no domina, entendreu que vam estar una bona estona “patejant” pels voltants del Sotarró abans no trobarem l’avenc.




Axó si com a propina localitzarem una incipient cavitat a mig desobstruir i un de desconegut per nosaltres que està retolat amb el nom de P.Valdepeñas, ( només baixa uns quatre metres).



Segons ens diu el “Truji” aquest nom és correspon amb l’autor de la major part de les repintades de les cavitats del sector, una tasca efímera, però ara per ara orientadora pels que no freqüentem el massís.

Finalment localitzem l’avenc Marqués i contra tot pronòstic en Jordi no hi troba fauna.



Aquest petit avenc de només 7 metres de fondària es fàcilment “desgrimpable”, però instal•larem una corda en un pontet de roca a la boca, i així alguns pogueren baixar i pujar més còmodament...?, especialment la Dolors que aprofità per estrenar un puny que tot just li havien regalat pel seu recent aniversari.


Coodenades llegides al Garmin GPSmap 60CSx (ED 50, fus 31)
Avenc Marcel         X 0411241  Y 4578555
Avenc Valdepeñas X 0410324  Y 4578329
Avenc Marqués      X 0410240  Y 4578365