diumenge, 16 d’octubre del 2011

El volcà de Solanes

Al turó de Solanes hi ha un volcà!
Diuen que a cops hi surt una gran i espessa columna de fum.

Solanes pertany al terme de Caldes de Montbui, però en una zona tocant a Sant Feliu de Codines, tots dos del Vallès Oriental. El fet que a Caldes de Montbui hi ha varies fonts naturals d'aigua calenta, com la font del Lleó -surt a 74º- i diversos establiments termals, ha fet creure a molta gent dels pobles dels voltants que el terme està situat sobre una zona d'intensa activitat volcànica. A més, el turó de Solanes, des de les rodalies sembla veritablement un con volcànic, tot i que és del tot calcari i sense cap traça de materials eruptius.

Solanes és un turó de 706 m de forma cònica molt regular quasi tot cobert de pins. Antigament estava quasi tot conreat amb vinya a les petites feixes refermades amb parets de Pedra Seca, però ara el bosc secundari és el que ho ha ocupat tot. A la base de la muntanyeta hi ha algunes cases pairals com El Fonoll i Les Elies, mentre que més amunt hi ha la casa que pren el nom del turó: Solanes. El turó veí és el Puig del Prat, amb 597 m, de forma molt semblant, quasi semblen bessons.

De bon matí a l'hora de sortir el sol i si la nit ha estat molt freda, parlem dels mesos de desembre a febrer, pot enlairar-se una columna de "fum" d'un petit "crater". No sempre hi surt, de fet, jo hi he estat uns quants cops en matins favorables i no he pogut gaudir de la visió, però sí, és cert que en ocasions és produeix aquest fenomen.

Aquest crater és la boca d'una petita cavitat anomenada el Forat Calent i també el Forat del Fum, fent al·lusió a la blanca columna de vapor que treu en ocasions.

Nota: El mapa geològic està tret (amb l'afegit d'alguns noms) de la pàgina web tujugues.com, d'un article del 15 d'octubre de 2008 del que n'és autor en Jesús Carner.

No cal donar més voltes. De volcà res de res. Es tracta del clàssic fenomen de cavitat amb obertura superior i també amb una comunicació inferior amb l'exterior que provoca corrents d'aire. Durant l'hivern el sentit del corrent és ascendent i en sortir per la boca l'aire carregat amb un alt grau d'humitat, si la temperatura és prou baixa, es produeix la condensació. És el principi físic del Punt de rosada. Un clàssic exemple són les torres de refrigeració de les centrals elèctriques, que desprenen grans columnes de vapor d'aigua condensat.

Localització del Forat del Fum:

Coordenades UTM ETRS89: 428569 - 4614545 Z =612 m.

Seguint la pista que de la masia de Solanes va al Turó de Solanes, als 150 m hi ha un trencall a la dreta que no el prendrem. Seguint la pista uns 500 m més, hi surt també a la dreta un ample camí en baixada que seguint-lo uns 20 m ens porta al forat. Aquest no es veu des del camí, doncs la boca s'obra justament al marge dret però sota mateix de la pista. Actualment la boca està quasi comalada de terra i no permet entrar-hi. Pel que sembla, al eixamplar el camí no s’ha respectat el forat, tot i que es va "protegir" amb algunes pedres.

El febrer de 1992 hi vaig estar per darrera vegada i la cavitat era del tot practicable. La descripció correspon doncs a la dita visita. La cavitat té (tenia) una petita entrada com a cova, més o menys horitzontal, per canviar al poc en pronunciada rampa que s'estreny als 2 o 3 m fins tornar-se impracticable. Com a cavitat només té la importància de catalogació; per la llegenda popular local i per contenir fauna cavernícola, el coleòpter Parvospeonomus urgellesi Español 1964, una especie que colonitza des del Montnegre -Orsavinyà- fins El Farell -Caldes de Montbui-, amb els punts intermedis d'Aiguafreda i aquest del Turó de Solanes en que s'ha trobat a tres cavitats: Cova de Solanes; Cau dels Llimbs i el comentat Forat del Fum o Forat Calent.

La muntanya té varies altres cavitats, con el Cau dels Llimbs, la Cova de Solanes (o cau del Toixó), la Cova (també Cau) d'en Catoi i altres petites balmes i abrics que han donat interessants materials arqueològics i paleontològics que es poden veure molt ben exposats al Museu Municipal de Sant Feliu de Codines.

Esperem que la cosa no arribi al grau de l’illa d’El Hierro!

2 comentaris:

  1. Un complement a l'article: L'any 2021, Jordi Comas ha reestudiat el grup de coleòpters del Parvospeonomus urgellesi que es cita, resultant que els compresos entre el Congost i Caldes-Sant Feliu de Codines, són d'una espècie nova: Parvospeonomus garrigai, ja no urgellesi.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.