Continuant amb l’activitat del dijous 08.09.2011 al congost de Terradets (veure post d’ahir sobre la cova dels Muricecs) visitarem aquesta molt interessant cavitat. L’equip era format per Dolors, Jordi, José, Miquel, Teresa i “Víctor”, amb els propòsits de recerca biospeleologica, observacions morfològiques i realització d’un petit reportatge fotogràfic.
El Forat de l’Or, excavat en les calcaries del cretàcic superior, presenta dues boques penetrables, superior i inferior, que es comuniquen als 35 metres de recorregut, ambdues estructurades en un mateix pla d’estratificació inclinat. El recorregut aeri màxim és de 409m.
La galeria segueix rectilínia i horitzontalment muntanya endins uns 200m, fins un canvi d’orientació i pendent que coincideix amb el sector temporalment inundat. De fet, en èpoques de pluges, per tot el tram de galeria circula un riu subterrani que surt a l’exterior per la boca inferior, generant una molt visible cascada, que fins i tot en grans torrentades ha arribat a envair un tram de la propera carretera. Per sota de la boca més baixa i ja molt properes al llit de la Noguera Pallaresa, es localitzen les surgències permanents que coincideixen amb el nivell dels sifons interiors en èpoques d’estiatge.
En el bloc L’Estret de Roques, del company Josep M. Cervelló trobareu un article (del que hem manllevat dues fotos) on constata un cabal no inferior als 600 l/s a l’abril del 2009. enllaç
Accés per la boca inferior
Accés per la boca superior
Com veieu en les nostres fotos, el nivell era molt baix i es podia accedir fàcilment a la cota d'estiatge dels sifons, que han estat objecte de nombroses exploracions espeleosub, Diego Ferrer, Xavier Garza, Fritz Kunzel, Xavier Alemany, Josep Guarro, han fet les seves aportacions, constatant que el sifó major, el número 2, aprofundeix fins els -36m –en les èpoques de nivell més baix- amb 157m de recorregut, localitzant-se en el seu extrem remuntant una campana d’aire sense que s’hagi trobat cap continuació penetrable.
El total de la cavitat és, doncs de 566m de recorregut i un desnivell màxim de 52m.
Accés al sifó 1
Accés al sifó 2
Les microformes
Microgorgs |
Empremtes de corrent |
Gorgs buits |
Microgorgs |
Perforacions |
Trampa de fortuna per a la fauna aquàtica
L’Alícia Masriera i en Joan Ullastre publicaren al V Simpòsium d'Espeleologia. Quaternari, de la ECE, Speleon Monogràfic 1 (1975) un article sobre les característiques de les sorres d’aquest curs subterrani, concloent que els seus grans provenen de la fracció sorrenca que conté la pròpia roca calcaria, pel que el seu arrodoniment ve “d’origen” amb un transport posterior prou moderat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.