Ofrenes mortuòries en un nou cenote de Chichén Itzá

Arqueòlegs subaquàtics van descobrir dins un cenote pròxim a la piràmide El Castillo, en Chichén Itzá, al Yucatán, una ofrena mortuòria dipositada en l'època prehispánica dins d’un nínxol natural submergit excavat a les parets de la roca, durant un ritual de petició de pluja que va haver de celebrar-se en els segles IX i X, quan els antics maies van patir dos períodes de secada a la regió.

La troballa es va registrar en el cenote en descendir 21 metres fins a arribar al nivell de l'aigua, i després submergir-se 5 metres, on es va localitzar una plataforma natural sobre la paret que condueix a una cova inundada, a la qual s'accedeix bussejant 25 metres horitzontals, i en la que es van trobar els materials, que per la posició que guarden s'ha determinat que van ser col•locats de forma acurada i selectiva.

A més de l'ofrena mortuòria, en els fons del cenote, a 50 metres de profunditat, es van descobrir les restes òssies al voltant de 20 individus i més d'un centenar d’elements d'ossos d'animals, ceràmica i escultures, entre les que destaca un portaestendard amb característiques similars a un jaguar, així com una figura amb aclucalls, semblant als rostres que apareixen als atuells tipus Tláloc localitzats a la cova de Balankanche; les característiques de la troballa ho fan un símil del cenote Sagrat de Chichén Itzá, el més important de la regió.

El descobriment es va efectuar durant treballs d'investigació a coves i cenotes de Yucatán, derivat del projecte El Culte al Cenote desenvolupat per la Universitat Autònoma de Yucatán (UADY), baix supervisió de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH-Conaculta).

“La pràctica va consistir a col•locar ofrenes mortuòries en els nínxols naturals submergits de les parets dels cenotes, en les que destaquen restes humanes, que podrien haver format part d'un ritual funerari; una altra hipòtesi indica que els individus dipositats d'aquesta manera van poder haver estat sacrificats”.

De Camina va destacar que qualssevol que hagi estat la raó del ritual, és clar que les persones no eren llançades des de la superfície, sinó col•locades a les parets del cenote. “Les hipòtesis indiquen que les oblacions van poder estar dedicades a les deïtats de la pluja, per demanar aigua, en tant que l'antiguitat de les ofrenes —que temptativament correspondrien al Clàssic Tardà (600-900 d.C.) i Postclàssic (900-1521)—, coincideix amb l'època en què fonts documentals refereixen a dos intensos períodes de secada a la zona patits en els segles IX i X.

Aquestes secades, va indicar l'arqueòleg, documentades en estudis paleoclimàtics, han estat atribuïdes com a probables causants de l’anomenat Col•lapse Maia.

Dels nínxols naturals localitzats l'arqueòleg subaquàtic adverteix que el trobat en Chichén Itzá, a través d'un treball de col•laboració amb l'arqueòleg Rafael Cobos, titular del Projecte Arqueològic “Chichén Itzá. Estudi de la comunitat Clàssica Terminal”, és l'exemple més clar i complet d'aquesta pràctica cerimonial.

Sobre l'ofrena mortuòria trobada en el nínxol, De Camina va explicar que d'acord amb les hipòtesis de com van ser col•locats els materials trobats, es creu que per la secada el nivell de l'aigua del cenote va poder haver descendit entre 3 i 5 metres respecte de què té avui, la qual cosa hauria facilitat als maies arribar fins a la cavitat i dipositar l'oblació.

L'investigador de la UADY va destacar que aquest cenote —localitzat a 2,300 metres de la piràmide El Castillo o de Kukulkán—, mai havia estat explorat i per tant el seu context està inalterat. “A través d'anàlisi d'ubicació espacial del material, i una estricta metodologia cartogràfica i de registre, s'ha aconseguit la descripció de la ubicació precisa de cada element en un pla, amb la qual cosa es determina que es tracta d'un lloc ritual semblant al cenote Sagrat de Chichén Itzá”.

Quan es van realitzar les investigacions en el Cenote Sagrat els mètodes i les tècniques poc acurats de l’època van propiciar que es perdés molta informació, per la qual cosa l'estudi d'aquest nou cenote podria ajudar a contestar moltes incògnites que van quedar sense respostes respecte al primer, que probablement és el més important de tota l'àrea maia.

Empremtes de mans submergides