dijous, 7 de juliol de 2011

De nou la Cueva de el Sidrón


Les dues teories que fins ara explicaven l'evolució de l'espècie humana estan en dubte a causa d'una investigació en què ha participat l'equip de la cova del Sidrón. L'estudi, que s’ha publicat recentment en la prestigiosa revista científica Science , indica que els neandertals i els humans moderns es van encreuar en algun moment en sortir aquests últims del continent africà.



Fins avui, es pensava que aquest desplaçament de l'homo sapiens s'havia produït sense aparellaments entre llinatges, o bé que s'havia produït una evolució en cada continent a partir de migracions de fa dos milions d'anys. L'elaboració del primer esborrany del genoma neandertal ha permès comparar el ADN d'aquesta espècie amb el dels humans moderns, dels que es van seqüenciar cinc cadenes completes per a la investigació.


L’esborrany del genoma humà es va realitzar a partir d'individus d'oest i del sud d'Àfrica, de França, de Xina i de Papua-nova Guinea. Excepte els africans, la comparació va desvetllar que entre un 1% i un 4% del ADN és comú amb els neandertals. L'excepció en el genoma africà suggereix que el mestissatge va tenir lloc en Orient Pròxim o en Orient Mitjà, una vegada que els humans van sortir d'Àfrica cap a Europa, fa aproximadament 100.000 anys.


La sequenciació del genoma es va elaborar a partir de tres mostres de neandertals de Vindija (Croàcia), informació que es va completar amb la seqüenciació parcial realitzada a un altre individu en El Sidrón i dos més en Mezmaiskaya (Rússia) i Feldhofer (Alemanya). Només de les restes de l'individu trobat en la cova asturiana es van seqüenciar 2,2 milions de nucleòtids. A més a més, la investigació va desvetllar les diferències genètiques entre els neandertals i els ximpanzés.


La tècnica de reseqüenciació va permetre als investigadors trobar 83 gens diferents entre el neandertal i l'ésser humà modern. Aquestes marques de l'evolució en l'espècie corresponen a gens associats a la cicatrització, la suor o el moviment de l'esperma, però també a malalties com l'autisme i l'esquizofrènia.

El biòleg del CSIC i codirector de les investigacions en El Sidrón, Carles Lalueza-Fox va aclarir que la funció d'aquests gens no es coneix de moment, encara que sí que se sap que un mal funcionament pot arribar a desencadenar aquestes patologies. El següent pas serà estudiar a fons els gens diferencials en animals vius, encara que segons Lalueza-Fox serà difícil.


D'altra banda, els científics aprofundiran en la seqüenciació del genoma neandertal, quelcom que permetrà avançar en el coneixement sobre la diversitat d'aquest llinatge. D'altra banda, els resultats del Projecte dels 1.000 genomes aportaran més llum sobre les similituds i diferències entre els neandertals i els homo sapiens.

Per la seva banda, l'arqueòleg de la Universitat d'Oviedo i un altre dels responsables Del Sidrón, Marco de la Rasilla, va recordar que aquests avanços corresponen només a "la part genètica" del projecte que es desenvolupa en la cova piloñesa, on encara queda molt per fer. "Mentre hi hagi ossos continuarem excavant i continuarem cercant la zona per la qual van entrar, que no és fàcil", va apuntar De la Rasilla.






Notes anteriors a l’Espeleobloc sobre el Sidrón:
http://espeleobloc.blogspot.com/2011/01/cueval-sidron-pilona.html
http://espeleobloc.blogspot.com/2010/09/troballes-paleontologiques-la-cueval.html
http://espeleobloc.blogspot.com/2007/04/ladn-dels-neandertals.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.