Els espeleòlegs catalans en raó de les variades característiques litològiques del nostre territori sempre hem estat “especialistes” en els carst conglomeratics (Sant Llorenç/Obac, Montserrat Oden, Prades, Montsant, Lleràs, etc.), que culminen en l’expedició catalana a la Sima del Portillo a Hondures.
Cercant elements de comparació he explorat cavitats en els conglomerats del Montello (Italia), a Udin (Eslovenia) i dins de la península, Riglos (Osca), Puras de Villafranca (Burgos) i també als asturians relleus de Borines/Piloña on es localitza la Cueva’l Sidrón.
En realitat el Sidrón es un cas mixt de carst en calcàries cretàciques i conglomerats terciaris, amb deu entrades conegudes que s'agrupen en diferents sectors: el Sector de la Tomba, que inclou la cova i el sumider de la Tomba, el Sector de la Cabañina, que comprèn la cova i el sumider de la Cabañina i les coves del Sidrón, els pous de Aura i el Sector de Salelagua, amb la cova i ressurgència de Salelagua.
El desenvolupament total topografiat és de 3.400 metres, i es distribueix en tres nivells: el nivell superior, sense circulació d'aigua, i compost per entrades i galeries fòssils elevades. El nivell intermedi, es localitza des de la Tomba fins Salelagua, i constituït per una galeria principal de recorregut sinuós, amb morfologia variada i diferents seccions. Finalment, el nivell inferior és només accessible en curts trams, recorregut per dos cursos d'aigua entre els sumiders i la ressurgència de Salelagua.
Tot seguit trobareu el retall de diari citat, i un primer treball de les troballes realitzades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.