El dijous 30.06.11 visitarem aquesta coneguda
cavitat del Tarragonès, també coneguda com a Cova Fonda de Salomó, cèlebre per
les importants troballes arqueològiques i paleontològiques. Érem sis:
Jaume, Josep, Julià, Ricard, Víctor i Visu.
Des del 24.05.1896 ja tenim noticia de
l’exploració d’aquesta cavitat per en Pau Teixidó i el 25.04.1934 per en Josep Closas i Miralles
que li dedicà un dels capítols del Sota Terra I(1935).
Es tracta d’una xarxa de conductes rectilinis
de 286m de recorregut, que en línies generals s’estructura seguint les
fractures produïdes per lliscament amb escassos retocs hídrics posteriors. Un
aspecte molt interessant és l’atribució de moviments “recents” als canvis topogràfics
que explicarien la localització d’alguns materials arqueològics.
L’amic Jordi Lloret publicà l’any 1976 en el butlletí
Gours 3 del GEFOMA un interessant article que ens plau inserir a continuació.
En el terra polsegós d’aquesta cavitat apareixen
petits trossets de ceràmica i també fragments d’ossos signes d’una ocupació
humana de llarga durada.
Avui la cova, de tan freqüentada
irrespectuosament, presenta força degradació, amb deixalles recents i abundants
pintades, tot i que encara podem trobar materials interessants.
0 comentaris:
Publica un comentari