diumenge, 6 de març del 2011

L’aprofitament de la surgència de la Lez


Des del segle 18, Montpeller té un sistema eficaç d'abastament d'aigua per la captació de la surgència de la Lez situada a 15 km al nord de la ciutat. Modernitzat diverses vegades durant aquest segle, la captació finalment s'ha redissenyat per complet en els anys 80 per enfrontar el creixement de la ciutat i l'afluència de turisme d'estiu.


Un reconeixement espeleosub dels conductes d’aquesta sorgencia fins a 500 m i fins una profunditat de -75 sota el nivell de la font permetè la implantació de les perforacions de captura.

El mecanisme actual, dissenyat per satisfer la demanda d'aigua de 300 000 habitants, es compon d'una estació subterrània de recollida, canonada de càrrega i una estació depuració d'aigua.

La construcció de l’estació subterrània i els pous de producció potser van ser la primera aplicació a la hidrogeologia de tècniques de mineria de perforació.

La captura de la font de Lez podria servir com a model per a l'explotació racional dels recursos càrstics dels països riberencs de la Mediterrània.


Avui volem inserir la recent presentació (Desembre 2010) a l’Agro Paris Tech d’una tesí de doctorat de Cristina Caetano Bilcalho en anglés amb el títol Hydrochemical characterization of transfers in karst aquifers by natural and anthropogenic tracers. Example of a Mediterranean karst system, the Lez karst aquifer (Southern France).

Tot i que la especialització d’aquest treball s’allunya del que puc assimilar integrament, és molt clar que representa una aportació rellevant que interessarà als lectors més especialitzats.

Extractant les seves contribucions al coneixement del sistema subterrani de la Lez, cal dir que:

- Caracteritza els múltiples tipus d’aigua i els seus orígens.
- Identifica les aigües d’origen profund i la seva caracterització histoquímica.
- Proposa un model conceptual de la circulació.
- Avalua els impactes del bombeig en la caracterització química de la surgència de Lez.

Aquesta investigació per multi - traçadors combinada amb la hidrodinàmica es mostra com un mètode pertinent per caracteritzar el fluxos subterranis i els seus orígens.

Convindrem tal com suggereix la seva autora, que fora molt interessant estudiar altres sistemes càrstics complexes comparables, que disposin de compartiments profunds sobre el perímetre de la mediterrània, on la crisi del messinià a condicionat el desenvolupament d’una carstificació profunda.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.