Els darrers dies del 2010 és publicà una noticia paleontològica molt controvertida segons la que un molar d’homínid trobat a la cova israelita de Qesem al que se li atribueixen 400.000 anys d’antiguitat podria canviar les bases de la prehistòria.
Traducció de l’article publicat a 20 minutos per Arancha Serrano el 29.12.2010
"El pilar que sosté la teoria de l'origen de l'home penja d'un fil. O, més concretament, d'una dent. Un grup d'arqueòlegs de la Universitat de Tel Aviv (Israel) va donar a conèixer el dimarts un descobriment que podria suposar tota una revolució en el món de la paleontologia. En el jaciment arqueològic de la Cova de Qesem, a prop de Rosh Ha'ayin, situat a 16 quilòmetres de l'aeroport Ben Gurion, es van descobrir diverses restes humans, incloent vuit peces dentals.
La sorpresa va arribar quan, després d'estudiar un molar inferior, van concloure que pertanyia a un homo sapiens de 400.000 anys d'antiguitat. No només es tracta de les restes humanes més antics que es coneixen, sinó que la seva ubicació podria fer malbé la teoria, universalment reconeguda, que l'home prové d'Àfrica.
Bases en dubte
"Les restes d'homo sapiens més antics que es coneixen daten de fa 250.000 anys i van ser trobats a l'Àfrica de l'est. Una de les restes més complets és un crani de 160.000 anys d'Etiòpia", explicava ahir a 20 minuts el professor José María Bermúdez de Castro, codirector del jaciment d'Atapuerca, en referència a aquest gran descobriment. "400.000 anys és anar molt enrere en el temps per a un sapiens, i encara que és molta antiguitat, no em resulta sorprenent. El més rellevant d'aquest estudi és que situa l'origen de la humanitat al Pròxim Orient: aquesta és una teoria que nosaltres defensem des de fa dos o tres anys, basant-nos en el que hem trobat a Atapuerca ".
Aquesta troballa dóna un gir molt interessant a la teoria de l'evolució
Bermúdez de Castro admet que es tracta d'una teoria "molt atrevida i atrevida" que ha rebut moltes crítiques. Per això és tan important per a ells que s'hagi trobat un vestigi que pugui confirmar la hipòtesi que neandertals i sapiens es van originar a Orient, i no a l'Àfrica, com fins ara es pensava. "Aquesta troballa dóna un gir molt interessant a la teoria de l'evolució", sosté el professor. Aquesta sosté, i així es reflecteix en els llibres de text, que l'home modern (homo sapiens) va tenir el seu origen a l'Àfrica, concretament al Gran Vall del Rift.
Situat a l'est d'Àfrica, el Gran Vall del Rift és una fractura geològica situada en direcció nord-sud, una mena de passadís natural de gairebé 5.000 quilòmetres de longitud que condueix fins al mar Roig i a la vall del riu Jordà. Fa 700.000 anys, un grup d'homínids va emigrar a Europa i va donar lloc als neandertals. Un altre grup es va quedar a l'Àfrica i evolucionar com sapiens. Aquests van posar rumb a Orient Pròxim, Europa i Àsia fa 70.000 i 50.000 anys. O almenys això és el que es donava per fet fins ara.
Recents troballes a Espanya i la Xina i al posaven en dubte. La idea que l'homo sapiens va tenir com a bressol Israel no és, en opinió del codirector d'Atapuerca, una teoria tan desgavellada. "El Pròxim Orient és la prolongació del Rift africà", puntualitza.
La cova de Qesem va ser descoberta el 2000, i les excavacions van començar el 2004. La dent va ser examinat per raigs X i escàner CT (tomografia computeritzada) i datat d'acord amb les capes de terra en les quals va ser trobat. La morfologia és molt similar a la de l'home modern. A més, a la cova també s'han trobat evidències de l'ús del foc, la caça, i fins i tot eines de pedra foguera, el que suggereix una forma sofisticada de societat.
L'anàlisi d'un crani permetria identificar amb més seguretat l'espècie trobada a Qesem
Les conclusions de l'estudi, realitzat pels professors Avi Gopher, Ran Barkai i Israel Hershkowitz, de la Universitat de Tel Aviv, han estat publicades a la revista American Journal of Physical Anthropology. No obstant això, el professor Gopher remarca que seran necessàries diverses investigacions posteriors per ratificar les seves conclusions. En aquest sentit, l'equip israelià confia a trobar més ossos.
Paul Mellars, expert en prehistòria de la Universitat de Cambridge, opina que és un estudi fiable i «molt important» perquè les restes d'aquest període són molt escassos. No obstant això, matisa que sembla prematur parlar d'homo sapiens en virtut d'unes dents. "L'anàlisi d'un crani permetria identificar amb més seguretat l'espècie trobada a Qesem", sosté.
El professor Bermúdez de Castro també coincideix que caldrà esperar que aparegui algun crani, però el fet que la troballa hagi estat publicat per una de les revistes de ciència més prestigioses és senyal de fiabilitat. "Són molt exigents, només es publica el 5% d'articles que s'envien: compten amb un comitè de revisors molt rigorosos", aclareix.
Toca esperar, doncs, per veure si aquest expedient passa als annals de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.