Visualització dels continguts del powerpoint elaborat amb finalitats didàctiques per Sophie Verheyden amb la colaboració de L. Bruce Railsback,Yavor Shopov Martin van Breukelen i Serge Delaby dintre de la col•lecció Recursos Didàctics Espeleologia i Carst 2008 de la Societat Espeleològica Italiana.
Traducció al castellà per José María Calaforra (coordinador), Policarp Garay, Àngel Ginés i Josep Manuel Victòria de la Societat Espanyola de Espeleologia i Ciències del Carst, SEDECK.
Aquesta previsualització té deshabilitada la impressió, la descarrega i la còpia dels continguts.
Podeu descarregar-vos el fitxer original en format powerpoint tot registrant-vos en l’adreça de la SSI document.
dimarts, 7 de setembre del 2010
dilluns, 6 de setembre del 2010
Anàlisi espacial de la xarxa de conductes càrstics
El 15 de maig del 2009 Marco Filipponi presentà la seva tesi doctoral a l’Escola Politècnica Federal de Lausana amb el títol Spatial Analysis of Karst Conduit Netwoks and Determination of Parameters Controlling the Speleogenesis along Preferential Lithostrafigraphic Horizons.
Realment és una interessant contribució al coneixement de l’endocarst, ja que el seu objectiu es millorar la comprensió que tenim de la geometria i la xarxa de conductes d’un massís carstificat.
En lloc de considerar, que la geometria dels buits de dissolució es reparteixen a l’atzar, com afirmaven alguns autors, identifica i analitza els paràmetres específics que controlen la espeleogènesi.
Estudia diverses xarxes gegantines (1.500 km de conductes) per concloure que la posició i desenvolupament es relacionen amb un nombre limitat d’horitzons litoestratigràfics: els anomenats d’incepció.
A través d’anàlisi estadístic i 3D dels conductes, defineix tres tipus d’horitzons d’incepció i permet quantificar la probabilitat de trobar una xarxa càrstica dins d’un massís i la reconstrucció dels horitzons i la seva història hidrogeològica.
Tot seguit incrustem aquesta tesi en format scribd.
Es tracta d’un treball clarificador, que recomanem a tothom i especialment per aquells que intentem comprendre les xarxes de grans cavitats alpines.
Felicitem a Marco Filipponi per la seva molt interessant tasca i alhora li agraïm les facilitats donades per la difusió d’aquesta tesi.
Realment és una interessant contribució al coneixement de l’endocarst, ja que el seu objectiu es millorar la comprensió que tenim de la geometria i la xarxa de conductes d’un massís carstificat.
En lloc de considerar, que la geometria dels buits de dissolució es reparteixen a l’atzar, com afirmaven alguns autors, identifica i analitza els paràmetres específics que controlen la espeleogènesi.
Estudia diverses xarxes gegantines (1.500 km de conductes) per concloure que la posició i desenvolupament es relacionen amb un nombre limitat d’horitzons litoestratigràfics: els anomenats d’incepció.
A través d’anàlisi estadístic i 3D dels conductes, defineix tres tipus d’horitzons d’incepció i permet quantificar la probabilitat de trobar una xarxa càrstica dins d’un massís i la reconstrucció dels horitzons i la seva història hidrogeològica.
Tot seguit incrustem aquesta tesi en format scribd.
Es tracta d’un treball clarificador, que recomanem a tothom i especialment per aquells que intentem comprendre les xarxes de grans cavitats alpines.
Felicitem a Marco Filipponi per la seva molt interessant tasca i alhora li agraïm les facilitats donades per la difusió d’aquesta tesi.
diumenge, 5 de setembre del 2010
Migovec 2010
El espeleòlegs britanics de l’Imperial College Caving Club ens han subministrat unes imatges de les recents expedicions al Migovec Plateau, Slovenia, que em plau incrustar a continuació.
Recordeu que teniu a la vostra disposició en aquestes pàgines de l’Espeleobloc la complerta memòria de les campanyes del 1974-2006.
dissabte, 4 de setembre del 2010
Dangerous Dick and the Duckbusters
En els anys 60 quan vaig començar a visitar assíduament totes les cavitats que teníem al nostre abast, el medi de locomoció que podíem utilitzar era el tren o el autobús... i era freqüent que omplíssim el temps del viatge entonant cançonetes, normalment manllevades de tonades populars amb lletres forçadament de temes espeleològics, sovint saltejades de expressions escatològiques i impúdiques.
Semblaria que aquest costum xirucaire s’ha perdut a casa nostra, però tinc ben viu el record d’una excursió a la Capsia Cave i als celebres ponors càrstics del Peloponés el 2005 amb un grup d’espeleòlegs americans que entre les reiterades peticions de “caves, caves, caves” estripàven joiosament un cançoner espeleo difícilment traduïble.
En aquest enllaç podeu escoltar els diversos temes i podeu adquirir-ne els que us plaguin.
Una simpàtica inversió!
Semblaria que aquest costum xirucaire s’ha perdut a casa nostra, però tinc ben viu el record d’una excursió a la Capsia Cave i als celebres ponors càrstics del Peloponés el 2005 amb un grup d’espeleòlegs americans que entre les reiterades peticions de “caves, caves, caves” estripàven joiosament un cançoner espeleo difícilment traduïble.
En congresos i trobades sovint escoltem grups més o menys “professionals” que s’atreveixen a amenitzar les vetllades amb alguna interpretació musical, però avui us vull presentar un grup que ha superat aquesta etapa inicial i podríem dir que s’ha "professionalitzat" son els canadencs Dangerous Dick and the Duckbusters
De les seves balades ja s’han editat tres CD’s i el producte de les seves vendes es destina a una societat sense ànim de lucre creada per la protecció i la conservació de les coves i el carst Canadenc.
Una simpàtica inversió!
divendres, 3 de setembre del 2010
Historia de la Bioespeleologia
Visualització dels continguts del powerpoint elaborat amb finalitats didàctiques per Giuseppe Rivalta i Fabrizio Serena dintre de la col•lecció Recursos Didàctics Espeleologia i Carst 2008 de la Societat Espeleològica Italiana.
Traducció al castellà per José María Calaforra (coordinador), Policarp Garay, Àngel Ginés i Josep Manuel Victòria de la Societat Espanyola de Espeleologia i Ciències del Carst, SEDECK.
Aquesta previsualització té deshabilitada la impressió, la descarrega i la còpia dels continguts.
Podeu descarregar-vos el fitxer original en format powerpoint tot registrant-vos en l’adreça de la SSI document.
Probablement els lectors catalans consideraran que caldria incloure algunes referències a la important tasca bioespeleologica realitzada a casa nostre, però axó ja és un altre repte més, entre els molts que encara tenim pendents.
dijous, 2 de setembre del 2010
L’esquelet de la cova submarina de Chan Hol
Les restes d'un dels esquelets humans més antics trobats mai al continent americà, pertanyent a un jove que va viure durant l'Era de Gel fa més de 10.000 anys, han estat extrets d'una cova submarina situada a la península de Yucatán, al est de Mèxic.
El jove Chan Hol, com ha estat batejat amb el nom de la cova submarina en què es trobava (petit forat en Maya), va ser localitzat fa més de tres anys per uns bussejadors alemanys i és el quart exemplar trobat a Amèrica d'un dels més remots predecessors de l'home, va apuntar el INAH en un comunicat recent.
Situat a una profunditat de 8,3 metres dins d’una xarxa de galeries inundades"l'esquelet de Chan Hol va ser recollit en un 60 per cent de la seva totalitat, amb ossos representatius de les quatre extremitats, vèrtebres, costelles i crani, així com diversos dents",. Normalment, de les restes arqueològiques de tanta antiguitat només es pot recuperar entre un 20 o 30 per cent, de manera que els experts encarregats d'estudiar l'esquelet han expressat la seva satisfacció.
Els antropòlegs físics de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) que el van analitzar en superfície pensen que el cos va ser diposit a la cova durant una cerimònia funerària realitzada al final del Plistocè, quan el nivell del mar era 150 metres inferior i la cova no estava inundada.
El primer dictamen, practicat pels antropòlegs Alexandre Terrasses i Martha Benavente, de l'Institut d'Investigacions Antropològiques de la UNAM, indica que es tracta d'un adult jove possiblement de sexe masculí. La posició en què es troba, cames flexionades a l'esquerra i braços estesos a banda i banda del cos, suposen una de les "novetats més interessants per estudiar", ja que fins aquell moment no s'havia trobat un esquelet en posició semblant, van assenyalar les investigadores.
Segons Arturo González, especialista en paleobiologia del INAH, el descobriment enforteix la hipòtesi que el continent americà es va poblar a partir de diverses migracions al final de l'Edat de Gel. I és que a la mateixa zona de coves submarines de l'estat mexicà de Quintana Roo s'havien trobat des de 2002 tres esquelets del mateix període.
"Els ossos recollits en aquestes coves pertanyen a individus de grups preclovis i s'emmarquen dins de les escasses restes humans del Plistocè terminal americà, les característiques físiques s'assemblen a la gent del centre i sud d'Àsia, el que suggereix diverses migracions cap al continent "
Una recent teoria presentada pels arqueolegs Dennis Stanford i Bruce Bradley suposa que la emigració humana podia procedir d’Europa donades les sorprenents similituds entre la cultura Clovis d’América del Nord i la cultura dels Solutréens de fa 19.000 anys.
Aquí us deixo dos vídeos, el primer sobre la troballa arqueológica i el segon filmat amb só natural en mostra les caracteristiques de la cavitat.
Etiquetes de comentaris:
Arqueología i Paleontología,
Espeleosub
dimecres, 1 de setembre del 2010
Formació de la EFCE
Hem rebut d’Eduard Suárez, vocal de l’Escola de la Federació Catalana d’Espeleologia un seguit de documents sobre properes activitats, amb el prec de que ajudem a la seva difusió.
Els objectius d’aquests seminaris i cursos son “...contribuir en l’augment del nivell tècnic del nostre col•lectiu”. Tot seguit incrusto en format scribd els tríptics relacionats amb l’exploració subterrània:
Podeu inscriureus en aquestes activitats seguint aquest enllaç que us durà al corresponent apartat de la pàgina de la Federació Catalana d’Espeleologia.
Organitzats per:
Amb el suport de:
Tot desitjant-les que tinguin l’acollida que és mereixen, fora bo que aquests cicles formatius dedicats a la tècnica d’exploració tinguessin continuïtat en altres accions destinades a fomentar les inquietuds per conèixer, respectar, documentar i estudiar el valuós patrimoni natural que constitueix el medi subterrani.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)























