Anàlisi espacial de la xarxa de conductes càrstics

El 15 de maig del 2009 Marco Filipponi presentà la seva tesi doctoral a l’Escola Politècnica Federal de Lausana amb el títol Spatial Analysis of Karst Conduit Netwoks and Determination of Parameters Controlling the Speleogenesis along Preferential Lithostrafigraphic Horizons.

Realment és una interessant contribució al coneixement de l’endocarst, ja que el seu objectiu es millorar la comprensió que tenim de la geometria i la xarxa de conductes d’un massís carstificat.

En lloc de considerar, que la geometria dels buits de dissolució es reparteixen a l’atzar, com afirmaven alguns autors, identifica i analitza els paràmetres específics que controlen la espeleogènesi.

Estudia diverses xarxes gegantines (1.500 km de conductes) per concloure que la posició i desenvolupament es relacionen amb un nombre limitat d’horitzons litoestratigràfics: els anomenats d’incepció.

A través d’anàlisi estadístic i 3D dels conductes, defineix tres tipus d’horitzons d’incepció i permet quantificar la probabilitat de trobar una xarxa càrstica dins d’un massís i la reconstrucció dels horitzons i la seva història hidrogeològica.

Tot seguit incrustem aquesta tesi en format scribd.



Es tracta d’un treball clarificador, que recomanem a tothom i especialment per aquells que intentem comprendre les xarxes de grans cavitats alpines.

Felicitem a Marco Filipponi per la seva molt interessant tasca i alhora li agraïm les facilitats donades per la difusió d’aquesta tesi.