L’Abisso di Trebiciano - VG17, ostentà durant els seus primers anys el títol de cavitat més fonda del mon. Es tracta d’una de les més profundes cavitats de la regió del Carso / Karst, i fou l’objecte principal d'una gran quantitat d'estudis científics relatius als diferents camps de l'espeleologia.
Aquest interès particular és, sens dubte, derivat del fet que la cavitat, constitueix una finestra sobre un tram subterrani del Timavo i, podria ser en el moment del descobriment (1841) la solució definitiva al greu problema d'abastament d'aigua a la ciutat de Trieste.
Per aquesta raó, la cavitat va ser equipada des del principi amb escales fixes, per poder tenir accés fàcil i ràpidament al riu subterrani.
Quan les primeres instal•lacions es deterioraren, es va decidir reemplaçar per la nova construcció, en una sèrie d'obres de renovació que han portat en sis o set etapes fins la actual "Ferrata Adriatica" construïda amb acer galvanitzat, que davalla fins els -329 m. a la gran Sala Lindner.
Son una vintena de pous equipats amb escales fixes (19,1 / 5,6 / 10,5 / 6,4 / 3,4 / 20,0 / 30,0 / 52,6 /12,2 / 9,9 / 6,4 / 3,3 / 2,0 / 6,5 / 20,8 / 4,8 / 4,0 / 3,8 i 19,7 metres).
Des dels seus inicis sempre ha estat un “laboratori subterrani” fins i tot amb una petita estació d’observació del cèlebres proteus. Equipada per a diversos estudis científics, disposa de sensors per a la presa de dades sobre les condicions meteorològiques i hidrogeològiques de la cavitat i del Timavo que son trameses pel corresponent cablejat fins una estació propera a l’exterior.
L’accés a la cavitat és protegit i tancat amb una tapadora de ferro, però els espeleòlegs la poden visitar gratuïtament els primers diumenges de cada més tot fent-hi la reserva amb quinze dies d’antelació a Sergio Dambrosi (tel. 040-351153).
Incrusto un vídeo d’aquesta cavitat procendent del YouTube.
Trobareu força informació, bibliografia, visita virtual, etc. a la web de la Società Adriatica di Speleologia – Trieste, en aquest enllaç.
Una visita molt recomanable, tant per la seva vessant històrica, com per la significació geomorfologica, i amb l’estímul d’una exploració singular...que encara no ha dit la seva darrera paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.