diumenge, 17 d’octubre del 2010

Cova Negra de Mata-solana


El grupet dels dijous, visitarem el 30.10.2010 la Cova Negra de Matasolana, al Montsec de Rubies, terme de Llimiana. En aquesta ocasió erem 8, Julià, Miquel, Teresa, Ricard, Enric, Josep, “Victor” i “Visu” (GEB, GEP, GIE, SIE, ...).

Com sempre aprofirarem per fer-hi algunes fotos, questionar-nos sobre l’origen de la cavitat, reconeixer algunes morfologies, observacions bioespeleològiques, i en aquest cas veure evidencies d’antic poblament de la cavitat, en les que caldria aprofundir en una propera ocasió.

Aquesta cavitat, uns dels atractius senderistes de la comarca, per la seva escasa dificultat técnica, té l’accés senyalitzat i hi mena un corriol tal com podeu veure en aquest article periodistic publicat al diari lleidatà de La Manyana que incrustem a continuació.


Aquesta cavitat, bàsicament constituïda per una sala gairebé circular de 65 m de diàmetre, que en pendent des de la boca (24 x 4 m) baixa fins els -23 m.

Per diverses escalades es pot accedir a les petites vies Topi i Fus i la major i més interessant via Marigot, que permet accedir a un parell de pous remuntants que s’enfilen fins una cota 10 m superior a la d’entrada de la cavitat.
Topografia extreta del Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol.1, Jordi de Valles 2008

El sostre de la sala, de forma parabòlica, mostra un perfil regularitzat, en sentit contrari al capbussament, procedent de la caiguda continuada i progressiva dels material detritics en forma de petits blocs.

La planta constituida per l’esbaldregall procendent dels petits fragments del sostre recobreix un caos de blocs resultant de esfondraments de productes clàstics de majors dimensions dipositats anteriorment.


Localitzadament és situen grans estalagmites i productes de recobriment parietal que en alguns punts mostren fenòmens de solifucció i esquarterament. En l’actualitat aquest procés reconstructiu, sens dubte a causa d’una menor infiltració, és mostra de molt menor entitat i apareixen multitud de petites estalactites sense les corresponents estalagmites en planta.

Disseminats per la cavitat es troben encara restes d’ocupació de valor arqueològic i paleontològic posats de manifest per sondatges que sospitem irregulars. Com a mostra més recent d’utilització de la cavitat hi ha un abeurador constituït per un tronc buidat que aprofita un punt d’infiltració.

La il·luminació que incideix en el sector sud-est de la sala ha provocat una proliferació verdosa de paret, i blocs posteriorment despresos i fracturats força espectacular.
En Josep Pastor continua amb els seus experiments de fotografia sense flash, utilitzant petits punts de llum amb leds i llargues exposicions, aconseguint imatges de textura i tonalitats força originals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.