dilluns, 25 d’octubre de 2010

Avenc del Merla


També anomenada Cova d’en Merla, o Cova de la Merla, aquesta cavitat de Roda de Barà (Tarragonès) és una cavitat ja descrita en el catàleg de N.Font (1897) i objectiu d’una excursió d’en M.Faura publicada al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural del 1906.


Des de aleshores ha rebut multitud visites, però l’excavació del túnel de l'AVE en les seves immediates proximitats temíem que hagués afectat la seva estructura.



El 14.10.2010 decidirem fer una de les nostres sortides dels dijous, en questa ocasió érem 11 espeleòlegs procedents de diversos grups (SIE, GIE, GEB, GEP, SAS,...) Julia G., Ricard, Agustí, Josep P., Enric, Miquel, Teresa, Dolors, Jordi, “Visu” i “Victor”.

Una part del grupet d'aquest dijous on es constata que algú és molt calorós.

La cavitat no ha sofert alteracions pel túnel ferroviari, tot i que explorant-la és nota cada cop que passa un tren per una vibració i soroll considerable. Malauradament la cavitat presenta una infinitat de pintades obra de visitants poc respectuosos amb la preservació de la natura.


En les fotos que presentem hem esborrat les pintades, excepte en una imatge testimoni de la manca de sensibilitat de tants i tants que han privilegiat el seu afany de protagonisme alterant i embrutant les parets, que sumades a les destroces i extraccions de concrecions han degradat extraordinàriament la que en altres moments deuria d’esser una bonica cavitat.


La Merla té 61 m de fondària i un recorregut que segons els autors varia des d’un mínim de 100m fins un màxim de 200m, en funció de considerar únicament la línia poligonal principal o afegir-hi derivacions i eixamplaments.


El descens, sempre per rampes i ressalts és podria realitzar sense material, però per evitar relliscades hi ha cordes en els llocs més conflictius, tot i que el seu estat de conservació aconsella utilitzar-les amb precaució, o millor instal·lar-ne de noves per més seguretat.



És en el sostre, en els punts lliures de estalactites, on encara es poden veure formes de dissolució.


En aquestes sortides sempre hi ha qui es dedica a la recerca bioespeleològica, tot seguit us mostrem una imatge d’un isòpode captada per l’Agustí.


Per les seves característiques se li atribueix un origen com engolidor, actualment força modificat per una acumulació de blocs recoberts de concreció i grups estalagmitics que alteren la planta primitiva.

Una estalagmita que actualment està essent perforada pel goteig.

Finalment dues imatges captades sense flash (amb leds) pel Josep Pastor.



3 comentaris:

  1. QUINA CALOOOOR JORDI!!!!

    ResponElimina
  2. Jo crec que en Jordi vol preparar-se per editar un calendari...
    Lluís

    ResponElimina
  3. Hola soc rafael.solanas@hotmail.com,Proasellus Solanasi,properament (09-09-12), anirem a visitarla els antics companys de SIRE Collblanc,jo NO estic pas jubilat com alguns que surten en dijous. Salut i Força. Rafel.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.