Auroux i Arnau al forat de les Aranyes. Tordera, Maresme. (01-12-63)
Totes les cavernes, grans o petites, són interessants i importants. És clar que aquesta opinió depèn de l'interes personal de cada u, però, les dades provinents dels recercadors, prospectors, investigadors, etc. després poden significar un complement bàsic per a realitzar estudis especialitzats específics a les cavernes i al seu entorn.
Així que, als espeleòlegs, arqueòlegs, paleontòlegs, antropòlegs, geòlegs, entomòlegs, fotògrafs, etc. i etc., el que més els interessa de les cavernes és el que correspon a la seva especialitat principal.
Els diversos catàlegs de cavernes són realitzats d'acord amb les preferències i objectius de cada especialitat, per exemple, coneixem els "espeleològics", els inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya, el de pintures prehistòriques, també els de biospeleologia, paleontologia, etc.
Hauria d'arribar un temps que a la mateixa fitxa d'una caverna foren reunides totes les dades i investigacions realitzades en i sobre la caverna en particular.
El que pot semblar un projecte d'unificació coherent, a la practica ha resultat irrealitzable. Ja que per realitzar, per exemple, els "espeleològics" no hem disposat de la suficient capacitat per a reunificar dades, criteris, esforços i voluntats per a poder efectuar un únic treball en conjunt. Doncs, més difícil hauria de ser aconseguir un catàleg general que reculli els diferents estudis de les diverses especialitats.
A continuació adjuntem dos treballs recents d'arqueologia i paleontologia de dues "petites" cavernes de les que si abans no s'haguessin publicat les seves fitxes a catàlegs espeleològics, potser encara, fora desconeguda la seva existència als especialistes.
També succeïx a l'inrevés, com a la tuta del Bosc a la Cerdanya, on durant recerques paleontològiques es trobaren galeries que connectaren al sistema principal del sistema de la fou de Bor.
Restes humanes de fauna vertebrada descoberts a l'avenc de les Aranyes (Tordera)
Miquel Nebot. Teresa Hernàndez. Manel Llenas.
Secció Villalta d'Arqueologia i Paleontologia. Federació Catalana d'Espeleologia
I Trobada d'Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central - V Trobada d'Estudiosos del Montnegre i Corredor: 239-243. Ed. Diputació de Barcelona. (2009)
Brauli Torres al forat de les Aranyes, entrada superior. Foto. Grup d'Espeleologia de Badalona
Parvospeonomus urgellesi. Foto. J. Comas
Nova espècie descrita per F. Español: Una interesante localización de Speonomus en calizas paleozoicas de la cordillera litoral catalana. Speleon, 15: 49-59 (1965)
Topo. F. Sas. I. Gonzàlez (1963)
Borràs. Miñarro. Talavera, 1980 Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol. 6, plana 290 (1980)
Topo. G.E. Badalona (1981).
L'apel·latiu Perset s'ha de refusar, doncs s'aplicà al no conèixer el primer de les Aranyes
Topo. G.E. Badalona, 2007
Extreta del catàleg espeleològic de la zona (inèdit) realitzat pel GE Malgrat i el GE Badalona
Accés inferior obert per desobstrucció. Foto. GEM - GEB
De cova geològica a cova arqueològica: hipotesi de treball, sondeig arqueològic preventiu (octubre de 2009) i localització d'evidències antròpiques a la Bauma d'en Noguer (Albanyà, Alt Empordà)
Joan Abad. Albert Aulines
Quadern de Treball, 17: 117-161 (2009)
Associació Arqueològica de Girona
Bauma d'en Noguer, Albanyà, Alt Empordà (1997) Foto. M. García
Topo. GEB 1997
Foto. F. Miret, 1997
Topografia i fotografies publicades a: Coves de l'Alta Garrotxa (1999). Grup d'Espeleologia de Badalona
La unificació de fitxers en els catàlegs de cavitats no es irrealitzable, açò es possible en la base de dades de cavitats de la província de Castelló: SICE-CS (www.cuevascastellon.uji.es).
ResponEliminaHi han 5.133 cavitats inventariades amb dades consultables amb diferents parcel·les:científiques, esportives i tècniques.
Potser no es complisca a la perfecció, però es un intent atrevit d'aglutinar tot el que envolta a coves i avencs.
J.Almela
Per desgracia aquí no es dona aquet fenomen.
ResponEliminaSería interesant i necesari que d´una vegada es deixesin de banda algunas cuestions i es treballés en equip, tant per una banda com de l´altre.
un altre
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNomés ceixar clar que la nova espècie de coleòpter descrita per Español, i que s'acompanya la foto, va estar trobada en aquesta petita cavitat, l'any 1963 encara més petita. Va ser dedicada al seu descobridor, en Isidre G. Urgellés, llavors de la SIE de Gràcia.
ResponEliminaA vegades el que va bé per la Paleontologia, va en contra de la Bioespeleologia. A ben segur que ara, amb dues boques, la cavitat canviarà molt la seva climatologia, i ja veure'm si continuem trobant el nou coleòpter, o aques s'endinsarà i no el veurem més.
Tal com diu Almeda, avui en dia aquesta tasca es perfectament realitzable.
ResponEliminaEn el Catàleg Espeleològic de Catalunya que estem realitzant en Miñarro i jo en internet "ESPELEOINDEX" ja hi vam incloure un camp per a la biospeleologia, aquest es va introduir degut a la col·laboració que de tant en tant ens dóna el company Oleguer Escolà i per que en molts treballs publicats ja hi figuren aquestes dades. Fa un parell de mesos parlant amb l'amic Miquel Nebot, col.laborador del departament de Paleontologia de la Federació Catalana d'Espeleologia, ja li vaig comentar que si volien col.laborar aportant informació del seu àmbit, no hi havia cap problema per obrir un nou apartat dedicat a la Paleontologia o la la branca que fos que tingués que veure amb l'entorn de les cavitats. L'únic que manca és que el que tingui la informació la faciliti. Els que no estem dins d'un àmbit concret no tenim mitjà d'accedir a la informació a menys que els que hi son ens la facilitin i això requereix la col.laboració de tothom per tal de que sigui possible.
Per la nostra part estem oberts a totes les idees i aportacions dels que vulguin formar part d'aquest projecte que en part ja és una realitat.
Francesc Rubinat