Recentment s'ha publicat a la revista digital Molecular Phylogenetics and Evolution nº 54 (2010) p. 97-106, un estudi sobre els orígens de la fauna cavernícola pirinenca. Dos dels seus autors són ja ben coneguts dins del nostre bloc per diverses col.laboracions en varis dels nostres articles. Es tracta del Dr. Ignacio Ribera i del Dr. Arnaud Faille de l'Institut de Biologia Evolutiva del CSIC (UPF) de Barcelona. A més, també hi han participat cinc autors més dels que cal destacar a C. Bourdeau, E. Quéinnec i T. Deuve, per les seves grans aportacions a l'estudi de la fauna cavernícola.
Les noves tecnologies permeten endinsar-se molt més en els estudis per determinar quines espècies són tan properes que s'han de fusionar en una sola, o pel contrari, dues poblacions que per la seva gran aparença morfològica, tanmateix externa o d'òrgans interns com per exemple l'òrgan copulador, estan considerats dins la mateixa espècie, es poden independitzar en dues mitjançà l'estudi molecular dels seus ADN, si es pot demostrar que pertanyen a orígens o evolucions diferents.
RESUM DEL TREBALL:
Nota: Aquest resum s'ha traduït d'una versió en francès rebuda d'un dels autors: L'Arnaud Faille. La traducció al català no és literal, s'ha modificat lleugerament a fi de fer-la més comprensible per a tots nosaltres.
Els escarbats subterranis Trechini, presenten algunes de les més espectaculars mostres de distribució-radiació (expansió de l'espècie) dels coleòpters endogeus i cavernícoles, però l'origen dels tàxons subterranis y les seves adaptacions morfològiques més clàssiques (pèrdua dels ulls i ales, despigmentació, allargament del cos i del seus apèndix) mai havien estat estudiats dins d'un marc filogenètic complet.
Nosaltres presentem aquí la filogènia molecular dels Trechini pirinencs subterranis, basada en la combinació de marcadors mitocondrials (coxl. Cyb, rrnl, tRNA-Leu, nad1) així com del nuclear (SSU, LSU) de 102 espècimens (exemplars de coleòpters) corresponents a 90 diferents espècies entre les que hi ha varies espècies de Catalunya, de les zones de La Cerdanya, Ports de Tarragona, Pratdip i Llaveria. Hem trobat que els tàxons subterranis dels Pirineus formen un grup monofilètic -amb l'exclusió de totes les espècies que habiten a l'exterior i també les subterrànies d'altres àrees geogràfiques (Cantàbria, Sistema Ibèric, Alps)-. Dins del "clade" (grup d'espècies vinculades genèticament) pirinenc subterrani, tres gèneres (Geotrechus, Aphaenops i Hydraphaenops) són polifilètics, el que indica els múltiples orígens de les seves especials adaptacions a diferents sistemes de vida (endogeus, troglobis o habitant a les profunditats de les fissures).
La diversificació ha seguit uns patrons regionals, amb dos "clades" principals: A l'oest i al centre-est dels Pirineus respectivament. I a més, varies petites línies de molt reduïda distribució. Basant-se en una aproximació per Xarxa Bayesiana i aplicant un percentatge de mutació mitocondrial del 2,3 % per cada milió d'anys, podem estimar que l'origen del grup subterrani dels Pirineus té una antiguitat de 10 milions d'anys. Els esdeveniments de "cladogènesi" (moment en que s’inicià el desenvolupament d’un nucli de futures espècies) del Pliocè i Plistocè van tenir lloc exclusivament dins la mateixa zona geogràfica i afectant espècies del mateix tipus morfològic.
Nota explicativa fora del resum: L'ADN que s'analitza és una petita porció de tota la llarguíssima cadena completa. Segons les dades que es volen estudiar, es selecciona una determinada part. Per exemple, es pot treballar en zones que indiquen els canvis recents, en altres que assenyalen les evolucions a llarg termini, etc. També s'ha de dir que hi ha varis tipus d'ADN. En un inici es treballava més amb el nuclear, mentre que més recentment també es treballa amb el mitocondrial.
L'ADN nuclear es troba a l'interior de la majoria de les nostres cèl•lules i és un producte resultant del dels pares, pel que va tenint molts canvis
L'ADN mitocondrial és el material genètic del mitocondri i només la mare el transmet. Té l'avantatja que només es modifica degut a mutacions al llarg d'innombrables generacions.
No es pot inserir aquí l'article ja que s'ha publicat en una revista digital amb certs drets d'edició. Tot i així, l'article complet està disponible en PDF a la web de l'Institut de Biologia Evolutiva: http://molevol.cmima.csic.es/ribera/publications.html
Les noves tecnologies permeten endinsar-se molt més en els estudis per determinar quines espècies són tan properes que s'han de fusionar en una sola, o pel contrari, dues poblacions que per la seva gran aparença morfològica, tanmateix externa o d'òrgans interns com per exemple l'òrgan copulador, estan considerats dins la mateixa espècie, es poden independitzar en dues mitjançà l'estudi molecular dels seus ADN, si es pot demostrar que pertanyen a orígens o evolucions diferents.
RESUM DEL TREBALL:Nota: Aquest resum s'ha traduït d'una versió en francès rebuda d'un dels autors: L'Arnaud Faille. La traducció al català no és literal, s'ha modificat lleugerament a fi de fer-la més comprensible per a tots nosaltres.
Els escarbats subterranis Trechini, presenten algunes de les més espectaculars mostres de distribució-radiació (expansió de l'espècie) dels coleòpters endogeus i cavernícoles, però l'origen dels tàxons subterranis y les seves adaptacions morfològiques més clàssiques (pèrdua dels ulls i ales, despigmentació, allargament del cos i del seus apèndix) mai havien estat estudiats dins d'un marc filogenètic complet.
Nosaltres presentem aquí la filogènia molecular dels Trechini pirinencs subterranis, basada en la combinació de marcadors mitocondrials (coxl. Cyb, rrnl, tRNA-Leu, nad1) així com del nuclear (SSU, LSU) de 102 espècimens (exemplars de coleòpters) corresponents a 90 diferents espècies entre les que hi ha varies espècies de Catalunya, de les zones de La Cerdanya, Ports de Tarragona, Pratdip i Llaveria. Hem trobat que els tàxons subterranis dels Pirineus formen un grup monofilètic -amb l'exclusió de totes les espècies que habiten a l'exterior i també les subterrànies d'altres àrees geogràfiques (Cantàbria, Sistema Ibèric, Alps)-. Dins del "clade" (grup d'espècies vinculades genèticament) pirinenc subterrani, tres gèneres (Geotrechus, Aphaenops i Hydraphaenops) són polifilètics, el que indica els múltiples orígens de les seves especials adaptacions a diferents sistemes de vida (endogeus, troglobis o habitant a les profunditats de les fissures).
La diversificació ha seguit uns patrons regionals, amb dos "clades" principals: A l'oest i al centre-est dels Pirineus respectivament. I a més, varies petites línies de molt reduïda distribució. Basant-se en una aproximació per Xarxa Bayesiana i aplicant un percentatge de mutació mitocondrial del 2,3 % per cada milió d'anys, podem estimar que l'origen del grup subterrani dels Pirineus té una antiguitat de 10 milions d'anys. Els esdeveniments de "cladogènesi" (moment en que s’inicià el desenvolupament d’un nucli de futures espècies) del Pliocè i Plistocè van tenir lloc exclusivament dins la mateixa zona geogràfica i afectant espècies del mateix tipus morfològic.
Nota explicativa fora del resum: L'ADN que s'analitza és una petita porció de tota la llarguíssima cadena completa. Segons les dades que es volen estudiar, es selecciona una determinada part. Per exemple, es pot treballar en zones que indiquen els canvis recents, en altres que assenyalen les evolucions a llarg termini, etc. També s'ha de dir que hi ha varis tipus d'ADN. En un inici es treballava més amb el nuclear, mentre que més recentment també es treballa amb el mitocondrial.L'ADN nuclear es troba a l'interior de la majoria de les nostres cèl•lules i és un producte resultant del dels pares, pel que va tenint molts canvis
L'ADN mitocondrial és el material genètic del mitocondri i només la mare el transmet. Té l'avantatja que només es modifica degut a mutacions al llarg d'innombrables generacions.
No es pot inserir aquí l'article ja que s'ha publicat en una revista digital amb certs drets d'edició. Tot i així, l'article complet està disponible en PDF a la web de l'Institut de Biologia Evolutiva: http://molevol.cmima.csic.es/ribera/publications.html
Com podem veure, l’estudi de la fauna subterrània va prenent uns camins cada cop mes ferms per esbrinar els seus orígens de colonització, i que també ens ajudi a entendre la seva particular morfologia
ResponElimina