divendres, 19 de març de 2010

El polvorí (Vallirana)

Francesc Miret – Ferran Cardona

El torrent de Campderrós, també anomenat Fons de la Vall d’Arús, es troba al sud de Vallirana. Per ell transcorre el sender de petit recorregut PR C-163. Les guies excursionistes que descriuen l’itinerari coincideixen a senyalar l’existència d’un gran forat al costat del camí que s’endinsa a la muntanya per galeries de proporcions tant descomunals que permetrien la circulació de camions.

Es tracta del Polvorí. Una cavitat artificial que sorprèn a tot aquell que s’hi endinsa. És inevitable fer-se les preguntes de quin és l’origen de tan estrany forat, quina era la seva funció i quan es va fer.

Sense arribar a respondre totalment aquestes preguntes, aquí presentem el resultat de les indagacions que hem fet, complementades amb la topografia, la qual parla per si sola de les característiques del forat.


Sembla ser que, originàriament, es tractava d’una explotació de guix. Si més no, això es diu, tot i que els afloraments de guix de les rodalies no semblen justificar una explotació d’aquesta magnitud. Però la utilització més curiosa del forat té a veure amb la que l’ha donat nom: el Polvorí.

Efectivament, durant la Guerra Civil, l’exèrcit de la República el va utilitzar per a emmagatzemar tot tipus de bombes i municions. A bon segur que engrandirien el forat inicial, fins al punt de fer-lo transitable pels camions que entrarien a carregar o descarregar aquets materials tant explosius. Al costat de la boca encara queden les restes d’una petita construcció que estaria destinada a albergar la guarnició que protegia l’entrada.

El fet de convertir una mina en polvorí és es repeteix en altres indrets. Per exemple, les mines de Can Palomeres, a Malgrat de Mar, també varen tenir aquest ús. I és que resulta difícil trobar un lloc millor que una mina per a protegir la munició enfront l’aviació i els canons de l’enemic.
Però el Polvorí pertanyia al bàndol que hauria de perdre la guerra. Durant el gener de 1939 les tropes de la República es replegaven enfront el ràpid avanç de les topes Nacionals. No es podia permetre que el polvorí caigués a les seves mans. Sembla ser que tots els manuals militars coincideixen a dir que, en aquests casos, s’ha de procedir a explosionar tot el polvorí.

I aquest Polvorí no va ser una excepció. Si bé no se sap la data exacta en què es va explosionar, sembla clar que seria al voltant del dia 20 de gener de 1939, quan s’acostaven els Nacionals i la retirada era la única alternativa per als Republicans. El dia 24, les tropes Nacionals arribaven al Llobregat. Dos dies després entraven a Barcelona sense disparar un tret davant la fugida republicana.


Sigui com sigui, se sap que, una vegada incendiat, les detonacions que s’anaven produint a l’interior del Polvorí es perllongaren durant alguns dies. El soroll i el fum que sortia per la boca feia por d’acostar-s’hi.

Finalitzada la guerra, el Polvorí va ser objecte de la rapinya dels que s’hi endinsaven per a recollir les restes de ferralla amb la finalitat de vendre-la i sobreviure en aquells temps de fam i misèria. Sembla ser que la Guàrdia Civil se n’adonà i ho va prohibir.

Les parets i sostre de la cavitat semblen encara conservar empremtes de tant convulsos esdeveniments. Hi ha llocs on les parets i sostres són de color blanc per haver-se encalat. Aquesta pràctica és habitual en mines o coves utilitzades per al conreu del xampinyó. Si be no tenim dades concretes de que el Polvorí hagi tingut aquest ús, l’encalament de parets i sostres ens ho fa sospitar.


També no ha faltat qui s’ha endinsat al Polvorí en cotxe per abandonar-lo i incendiar-lo. Ens han informat que l’han retirat, però, fins no fa gaire, es podia observar les restes d’un R-5 desballestat i cremat. I és que la capacitat dels humans per a fer coses rares sembla no tenir límits.

Fa poc, l’amic Fèlix Alabart ha fet un reportatge fotogràfic del Polvorí i l’ha penjat al seu blog. Us en recomanem la consulta. L’adreça és http://felixfotoespele.blogspot.com/2010/03/minas-de-guix-can-bogunya-fondo-de.html


En la foto de l'equip que varem fer la topo, es veuen d'esquerra a dreta: Xavier Samarra, Josep Cuenca, Ferran Cardona, Carme Bañolas i "Rex". Lo de "Rex" no és conya: està ensinistrat per a agafar la punta de la cinta métrica amb la boca i estar-se quiet allà on li diguis.

I aquesta és la sorprenent història d’una cavitat que sorprèn a tot aquell que gosa endinsar-s’hi.

9 comentaris:

  1. Hola, soy una nueva espeleóloga y estoy haciendo una página para igual que tu compartir la espeleología con el resto del mundo.
    Pertenezco al club de Sant Feliu de Llobregat y esta es la dirección de mi wiki por si quidieras participar o crearme un enlace desde tu blog:
    http://sites.google.com/site/wikiespele/Portada

    ResponElimina
  2. Un company que ha estat recentment en aquesta mina/polvorí m'ha comentat que el cotxe abandonat encara està dins la "cavitat".

    ResponElimina
  3. El dia 26 d'abril no vaig veure cap cotxe, algún rastre metàl·lic, però no ho vaig relacionar.
    Pot ser que hagin tapat el pas a algunes sales?. Vaig veure al final de dos sales contingues a la principal, una gran quantitat de terra que obstruia el pas.

    ResponElimina
  4. Soc veí de la zona i vaig trobar l'entrada fa ja temps i tenía curiositat per saber que era aixó. Vaig trobar una foto que l'identificaba con "cova del polvorí" i fa un parell de dies m'hi vaig endinçar a donar la volta a veure com era.

    Efectivament, part del cotxe encara es allí. El bloc motor es tirat fora, pero tren devanter i altre ferrall encara es a dinç, i el diposit a la sala de l'entrada.

    Respecte al planell, *crec* que hi ha una comunicació entre les sales B i C al fons, ja que el cotxe el vaig passar un sol cop i vaig tornar a sortir pe l'altre ramal.

    Ve. Gracies per aquesta página, l'ínformació i sobretot l'história, que es el que buscava!

    ResponElimina
  5. Hace dos semanas entramos a la cueva con mi familia, y vimos los restos del coche quemado que esta al fondo, eran de color amarillo, en un trozo se veia un poco el color,tambien por lo que se, eran de un renaut 5 de los años 80.

    ResponElimina
  6. Alguien puede darme mas datos? me gustaría visitarlo esta semana y no se bien como ubicar el lugar. Mi correo es waysbcn@gmail.com Gracias!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te envio mas información directamente a tu correo.

      Elimina
  7. Hola, m'interessaria visitar aquesta mina, em podríeu facilitar l'itinerari per trobar-la, o indicar-me on puc preguntar? Moltes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia,
      Mira un nou apunt al bloc a:
      http://espeleobloc.blogspot.com.es/2013/04/de-passeig-per-lordal-1.html
      Tens un mapa amb les coordenades.
      Sort

      Elimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.