Les mines d’aigua de Badalona 2 (de 2)

Segona i darrera part de l'article Les mines d’aigua de Badalona

NOTA:

L’autor, en Francesc, ha fet l'escrit Els espeleòlegs, ecologistes "avant la lettre" en que vol fer-nos uns comentaris sobre les tasques d’aquesta barreja de tècniques d’espeleòleg-miner-pouaire, necessaries a fi de poder donar a conèixer aquest patrimoni arquitectonic cultural que poc a poc va desapareixent.

Per sort encara tenim núclis de gent amb una gran curiositat pel nostre entorn i que tan els fa estudiar les cavitats naturals; pous i mines, o qualsevol altre tema que a molta gent els pot semblar que perdem el temps.

Els espeleòlegs, ecologistes "avant la lettre"

Han passat deu anys des de la publicació del primer volum de les mines de la serralada de Marina, del GEB –any 2000-. Aleshores fèiem una crida a l'Administració pública en general sobre la necessitat de prendre mesures envers la protecció i la preservació de l'important patrimoni hidràulic subterrani de la Serralada de Marina. En aquest sentit manifestem la nostra satisfacció ja que, posteriorment, el Pla Especial de Protecció i Millora del sector sud de la Serralada de Marina, es va aprovar incorporant les al.legacions d'Els Verds de Badalona en què demanaven la valoració del patrimoni hidràulic del Parc perquè en el marc ordinari de la seva gestió tots aquells elements d'especial protecció s'afegissin a la llista d'elements d'interès patrimonial a protegir com son les mines d'aigua i la necessitat de protecció del subsòl.

En aquestes alçades, hi ha quelcom que requereix una explicació ben raonada: Què hi pintem els espeleòlegs badalonins fent de minaires, reivindicant la necessitat de protecció del patrimoni arqueològic hidràulic i l'ús sostenible de l'aigua? D'on prové el compromís dels espeleòlegs en general i dels badalonins en particular en la recerca i la salvaguarda del patrimoni hidrogeològic i arqueològic subterrani?

Aquest compromís no és una adquisició d'última hora. L'instint innat del conservacionisme del GEB és una herència rebuda del Centre Excursionista de Badalona, d'on va sorgir l'any 1957, i on va aixoplugar-se fins al 1968, quan passà a formar part del Cor de Marina de Badalona, on encara hi som. Cal recordar aquí que el Centre Excursionista de Badalona va ser pioner en la restauració de les ermites de Sant Climent i de Sant Onofre així com de les campanyes sistemàtiques de reforestació de la serralada de Marina.

Amb aquests antecedents genealògics, era natural i lògic que com a portadors del genotip conservacionista, els membres del GEB siguem fenotípicament ecologistes, fins i tot "avant la lettre" com a resposta al model econòmic productivista industrialista depredador del patrimoni natural i arqueològic imperant en aquests temps que ens ha tocat viure.

Autor: Francesc Alfambra