diumenge, 20 de desembre del 2009

12ª expedició bioespeleològica al Marroc

Del dia 30 de novembre al 6 de desembre s'ha portat a terme una nova sortida al Marroc. Es tracta ja de la 12ª del Projecte de Bioespeleologia Atlas! Aquestes activitats estan organitzades per membres de la SIE i de l’Associació Catalana de BioespeleologiaDes de l'any 2001 en que es va realitzar la primera, apart d'altres activitats, s'ha fet un treball molt concret: L'estudi dels coleòpters cavernícoles del Marroc del gènere Antoinella. A l'inici només se'n coneixien tres: dues espècies i una subespècie, però al llarg d'aquests anys n'hem anat descobrint bbb de noves, resultant que ja en són 9 les espècies conegudes. Però resulta que hi ha zones en que aquestes espècies tenen un aspecte exterior molt semblant i a més viuen en localitats molt properes. Tot i que es diferencien per bons caràcters dels òrgans sexuals, ens hem proposat portar a terme els anàlisi molecular dels seus ADN per determinar la seva proximitat o allunyament con a espècies. Això representa recol·lectar, amb una tècnica ben bé estèril, una altre vegada exemplars de totes les espècies; conservar-los adequadament i efectuar els anàlisi, merçes a la col.laboració establerta amb els Dr. Ignacio Ribera de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona i el Dr. Arnaud Faille del Museu Nacional d’Història Natural de París.

L'estiu del 2008 va començar la fase d'obtenció de material "fresc" i fins ara ja es disposa de 4 de les 9 espècies descrites i ja s’han iniciat els anàlisi.

En Floren Fadrique ens parla seguidament de la última visita al Marroc, la segona d'enguany.

Ens diu:

Mai havia tingut un viatge tan ràpid al Marroc, tranquil i còmode: Tres hores de vol, llegint un llibre, estintolat a la butaca del avió... a més els tràmits de l'aduana i frontera molt ràpids i sense problemes...

Peró tot té un preu: Anava al Marroc a recol.lectar fauna a cavitats del Rif i la Jebala “amb les mans a les butxaques”. Havia tingut de pesar i seleccionar cada corda -de 9 mil·límetres-; els mosquetons i les plaquetes -també d'alumini-; canviar bagues i cintes de perlon per dynema i eliminar tot d'estris que no tinguessin una utilitat immediata. Al final una motxilla de 19,30 quilos, incloent roba de recanvi i d'hivern; material de recol.lecció biològic, etc. La càmera; GPS; mòbil i altres, anaven a la mà.

El resultat d'aquesta curta expedició ha sigut prou galdós, encara que no complert: Una petita lesió en un genoll em va impedir d'arribar a la cavitat, biològicament interessant, denominada Ifri Asweykhine, mes coneguda per nosaltres com Fouk Magó, hàbitat de l'Antoinella sendrai, al poble de Magó.

Malgrat el mal temps de fred i pluja, la col.laboració prestada per Laurent Delfour, espeleòleg del CAF Casablanca, i del guia de muntanya Mohamed ben Maimoun, de Xauen, em va permetre de fer dues cavitats, d'antuvi biològicament interessants, situades al Parc Nacional de Talassemtane, al voltant dels 1400 metres d'alçada: la Ifri Saf Lehmar V i la Haouta el Gazdhir. La primera da donar una bona serie d'Antoinella djebalica, i la segona, res de res, malgrat estar situada a escassa distancia de la primera, a la mateixa alçada i reunir unes condicions ideals per la fauna subterrània -zones isotèrmiques; humitat quasi absoluta; fondària de cinquanta metres; un recorregut d'un quilòmetre; un petit riu subterrani, etc. La Haouta el Gazdhir no va permetre de recol.lectar res, ni la fauna mes banal: ni araneids, o quilòpodes, o diplurs...res de res. Una cavitat ben bé azoica.

Aprofitant una clariana del temps, i una marxa ben planera d´aproximació, varem poder visitar la cova Ifri Moulay Abdelkader, cavitat horitzontal situada al costat del poblet de Cherafat i que actua com a trop-plein de la surgència situada pocs metres més avall, i possible drenatge del massis del Jbel Lechaab Una munió d´araneids, diplòpodes i quilòpodes van omplir tubs i més tubs d´alcohol. I també Antoinella djebalica, ampliant la seva àrea de distribució.

Però potser el més interessant han sigut els contactes que, al poble de Xauen, s´han establert per futures campanyes d´investigació en la zona del Parc Nacional de Talassemtane. No es pot oblidar que en aquesta zona protegida hi ha la segona fondaria d´Africa: la Kef Togobeit, amb 700 metres, i tot l'embalum de cavitats que resten per estudiar biològicament.

És possible que a la primavera de l'any vinent, es pugui fer una expedició prou llarga com per estudiar acuradament aquesta zona, tot comptant amb els guies i autoritats del Parc.

Autor: Floren Fadrique

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.