Sota TerraRessenya ilustrada de les escursions espeleològiques verificades durant l'any 1907 pel Club Montanyenc de Barcelona (1909)
178 p., coberta dibuix a l'aiguada de J. Llongueres, 36 foto., 7 topo., edició numerada, 203x150 mm. Oliva Im. Vilanoya y Geltrú
El primer llibre monogràfic d'espeleologia publicat expressament al país, ho fou com el resultat de la tasca d'exploració i investigació d'un equip d'espeleòlegs, format per científics naturalistes, artistes, tècnics d'obres i esportistes.
Com aquest important esdeveniment ja ha estat prou documentat us adjuntem un article on es detallen les exploracions efectuades durant l'existència de l'equip d'espeleologia del Club Muntanyenc (1907 - 1908) i altres detalls.
També afegim els salts publicats al diari La Vanguardia, on es comenta l'aparició de Sota Terra.
LA VANGUARDIA
divendres, 5-03-1909
En el «Centre Excursionista de Catalunya»
hoy, á las nueve y media de la noche, don José
María Có de Trióla, dará una conferencia
sobre el tema: «La Ciencia Espeleológica.-
Sota Terra».
Habrá proyecciones luminosas.
Solo se permitirá la entrada á los socios del
mismo «Centre».
Después de la conferencia se celebrará la
sesión preparatoria de la excursión á la estación
prehistórica de Olérdóla. y Vilafranea que
se verificará el domingo próximo.
dimarts 21-09- 1909
El jueves próximo, á las nueve y media de
la noche, se celebrará en el Fomento del Trabajo
Nacional, organizada por el «Club Montanyench
una velada para dar á conocer el
volumen Sota Terra.
dissabte 25-09- 1909
El «Club Montanyench» ha celebrado una
velada en el salón de actos del Fomento del
Trabajo Nacional.
Empezó el acto leyendo el secretario una
Memoria explicativa del objeto del mismo, ó
sea la aparición del primer volumen de la
obra: «Sota térra», en el cual se detalla el comienzo
de la espeleología en Cataluña, con motivo
de la llegada á Barcelona del eminente
espeleólogo francés M. Martel, que fue quien
inició á los primeros aficionados á esta novel
ciencia.
A continuación reseñó el índice del libro,
formado por distintos trabajos originales de
los señores D. J, M. Có, mosén M. Faura, mosén
N. Forit, y Sagué, ,T. Puig Oliveras, Jose
Colominas y doctor B. Serradell.
Trató seguidamente de las diferentes subvenciones
recibidas del Ayuntamiento de Barcelona,
y de don Manuel Girona y don Pedro
G. Maristany, para poder adquirir material,
al. objeto de seguir las exploraciones de las
simas y cuevas de Cataluña; habiendo hasta
hoy hecho las distintas exploraciones merced
á la desinteresada oferta de los dueños en que
radican dichas simas; pero como sea que no
todas las simas son propiedades en que su
dueño pueda ofrecer su concurso, busca el
Club la cooperación y subvención de las personas
amantes de la ciencia espeleológica.
Luego leyeron fragmentos de sus respectivos
trabajos de «Sota térra», los autores ó
sus representados; proyectándose al final los
clisés que ilustran la obra.
y Seguidamente el presidente dio las gracias
dilluns 4-10- 1909
Varios ejemplares de «Sota Terra,» lujosamente
encuadernados en píel y con las inscripciones
repujadas en oro, están expuestos en
los escaparates de una tienda de la calle de
Femando. Son los que el «Club Montanyene»
ofrece á sus protectores: Ayuntamiento de
Barcelona, don Manuel Girona y don Pedro
G. Maristany.
F. Miret
Un article força ilustratiu, sobre tot per aquells que actualment pretenen negar l'evidencia de que en Font i Sagué era mossen quan feia espeleologia.
ResponEliminaBenvolgut anònim, crec que ningú nega que el Sr Font i Sagué, durant una part de la seva vida va ser mossen i va practicar la espeleo sent mossen.
ResponEliminaEl que pot ser es que se ha abusat molt del tema "sotana" i del caire religiós, quan va ser una persona represaliada per la mateixa esglesia, i posar-li el afegitó de "mossen" a tort i a dret crec que es un insult a la seva memoria.
No estaria demes que s'escrigués la veritable historia de aquest insigne espeleóleg, pioner i incomprès a la seva época.
Enric P.
Per cert el post es molt interesant, en la linia d'en Miret, i aporta dades totalment inèdites.
ResponEliminaS'ha fet una bona recerca bibliografica del tema.
Esperem que en Paco vagi treien més documentació que fins ara restava en l'oblit.
També sembla prou evident que quan feia espeleologia era espeleòleg
ResponEliminaSi hem de ser estrictes, quan Font va fer la seva principal tasca espeleològica encara era seminarista. No va ser ordenat sacerdot fins el juliol del 1900, crec recordar. Després només va estar al Forat de Sant Ou - 1901 i a l'avenc d'en Roca - 1907. Font va ser "mossèn" fins a la seva mort, fins i tot durant el fets de la Setmana Tràgica, que anava amb sotana per Barcelona.
ResponEliminaEnric, em sembla que et confons, el que va deixar de ser sacerdot i represaliat per les dictadures que periòdicament passen per aquest pais (amb l'església com a sòcia) va ser Faura i Sans, encara que quan feia d'espeleòleg sempre signava els articles com "mossèn".
JM. Miñarro
Tens tota la raó Miñarro, me he confós de mossèn. Entono el "mea culpa".
ResponEliminaPer altre banda seria interesant que es divulguès la vida d'aquests pioners de la espeleologia catalana, i penso que amb aixo tú i el Paco sou les persones adients.
Salutacions i bones recerques,
Enric P.
És oportú recordar el centenari de "Sota terra".
ResponEliminaPer cert, on s'ha publicat l'article de l'amic Paco Miret?
Molt Bon article.
ResponEliminaFontsiminesdecollserola. Blogspot.com