El taller es va estructurar amb tres parts:Primer
Manel Llenas, paleontòleg de l´ICP., va presentar un power point sobre el “Patrimoni arqueològic i paleontològic a les cavitats”. La seva exposició anava dirigida a explicar les diferents vies d’entrada de les restes dins de les cavitats i quins són els tipus de materials que s´ hi troben, així com els diferents valors de cada un d´ ells i com ha d’actuar l’espeleòleg davant la descoberta.
SegonIsabel Pellejero, restauradora durant 15 anys de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont i actualment restauradora del Museu Marítim de Barcelona de la Diputació de Barcelona, va presentar un vídeo sobre la confecció del motlle d’un rinoceront trobat a la cova de la Peyural (Astúries).
La seva dissertació es va basar en el procés de treball in situ i en el posterior acabat als tallers de restauració de l’Institut. Va remarcar especialment la importància del treball en equip, en aquesta ocasió fet a tres bandes, l’Administració, els científics i els espeleòlegs.
Al mateix temps va recalcar que és vital fer rèpliques de les troballes, per tal de preservar els originals i utilitzar aquests només per al seu estudi científic. De la mateixa manera cal preservar el medi natural com és el cas del Rinoceront de Peyural, del qual se’n va fer el motlle i deixar l’original a la cavitat per tal de no fer una destrossa.
Tercer
Va ser-hi present la Sra. Gemma Hernández, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, a qui prèviament s’havia informat de les nostres inquietuds i per tant coneixedora de les mateixes, en vers la llei del Patrimoni.
Vam exposar-li l’important paper que juga l’espeleòleg en l’estudi del món subterrani i per tant li vàrem exposar els nostres dubtes sobre la conducta a seguir davant de la troballa de restes a les cavitats.
A través de la seva contesta, i més àmpliament en la taula rodona que es va organitzar, ens va deixar ben clar que la llei del Patrimoni diu textualment que qualsevol descoberta de materials els hi ha de ser comunicada. Com va quedar palès, el problema consisteix en la diversitat de les restes pel que fa a la seva naturalesa. Les arqueològiques acostumen a ser evidents, però les paleontològiques poden crear molta confusió, ja que en un tant per cent molt elevat serà de fauna actual o subactual i en molts pocs casos d’interès paleontològic. En tot cas només es pot recollir una resta si aquesta es troba en superfície i no s’ha de gratar el terra. Només n’agafarem una mostra, sempre i quan tinguem un recipient segur per transportar-la i un cop a l’exterior la portarem a l’ajuntament del municipi, a un museu local si n’hi ha o bé a la Federació Catalana d’Espeleologia els quals s’encarregaran de comunicar-ho a Patrimòni.
Un altre problema és l’accés a la cavitat, doncs aquesta pot comportar dificultats tècniques o trobar-se allunyada. Són moltes les excavacions que s’han realitzat des de patrimoni on l’ajuda tècnica dels espeleòlegs ha estat imprescindible.
Conscient de que les descobertes espeleològiques comporten una problemàtica particular, ens va oferir la possibilitat d’elaborar de manera conjunta i formal, un protocol d’actuació per al col·lectiu d’espeleòlegs.
L’assistència va ser de 33 participants
Resum del taller per Miquel Nebot
Malgrat que el tema "a priori" no semblava de lo més popular, ha resultat que va ser el taller de més asistència i exit dels que se han fet fins ara. Excel·lent la tasca de la secció Villalta de la Federació Catalana, per mi va ser molt interesant la xerrada, aixi tambe el local social del G.E. Badalona va resultar molt acollidor.
ResponElimina