Segons publica el Periódico del 13.10.09“El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té 114 fonts i punts d'aigua segons el inventari que han fet Eulàlia Comes i Cesca Casadesús.
Aquest és el primer treball exhaustiu per conèixer a fons els recursos hídrics de la muntanya, un document que segons el director de l'espai natural, Ramon Bisbal, ha sorprès per la gran quantitat de fonts existents malgrat la complexa orografia del Parc Natural.
El treball ha de servir per gestionar-ne i prioritzar-ne la recuperació, un treball que ja s'ha iniciat amb vuit actuacions en fonts de raig. El treball ha estat possible gràcies a la col·laboració de monjos, treballadors del Parc Natural i gent gran dels municipis que les recordaven i podien localitzar.
Dels 114 elements inventariats, 44 són fonts de raig, 16 són bassals on s'acumula l'aigua que beuen els animals del Parc Natural i 34 són cisternes o dipòsits. El inventari recull també set degotalls, tres fonts connectades a la xarxa d'aigua potable i deu fonts mentideres. Les mentideres són fonts que només ragen després de pluges intenses. Habitualment estan associades a grans dipòsits que emmagatzemen aquesta aigua per aprofitar-la en temps de secada.
El director del Parc Natural, Ramon Bisbal, explica que el treball es va encarregar davant la necessitat de recollir i censar tots els punts d'aigua de la muntanya per a planificar-ne la gestió. Segons Bisbal, quan es va iniciar no es creia que es localitzessin tantes fonts a causa de la complicada orografia de Montserrat. No obstant això s'han inventariat fonts fins a 1.012 metres d'altitud, on hi ha la font de l'Escletxa. La font situada en un punt més baix és la de l'Erola, a 146 metres d'altitud”D’entre aquestes surgències intermitents, en la literatura espeleològica son ben conegudes les dues “mentiroses” -penetrables- la de Collbató i la de Monistrol, que rarament entren en funcionament.
Aquest estiu varem fer una visita en plena sequera i m’ha semblat interessat confrontar les imatges d’aquest dia amb les del seu funcionament actiu.
Mentidera de Collbató
28.08.09 La sorgencia inferior.
Febrer 2006 (GERS de la A.E. Muntanya)
Mentidera de Monistrol
28.08.09
Juny del 2000
Tot i els múltiples estudis realitzats sobre aquest massís emblemàtic, encara ens resta molt per comprendre la seva hidrogeologia càrstica.
Com cal respondre a la pregunta fonamental: donades les precipitacions de prop de 700 litres per metre quadrat que rep el relleu cada any, per on desaigüen aquests cabals?
A l'hora de fer un balanç hídric cal tenir en compte que no tota la precipitació s'infiltra. L'evapotranspiració és molt alta a Montserrat, especialment en les masses d'alzinar que pot arribar al 90%. Si no hi hagués interceptació de l'aigua de la pluja i si aquesta caigués de manera constant sobre el massís, segons el mòdul anual, sortirien regularment uns 220 l/s per les seves sorgències, però això és clar que no és així: una EVT alta ( del 60 al 80%) i un règim pluviomètric molt irregular, amb llargs periodes de dèficit hídric on l'EVT potencial és més alta que l'aigua caiguda i periodes curts de grans precipitacions que són desaiguades per fonts temporals lligades a les surgències permanents. Aquests sobreixidors, especialment la font mentidera de Monistrol, pot evacuar cabals extarordinaris durant dies o setmanes. Una altra cosa a tenir en compte és que en el carst en conglomerats la geologia fa molta resistència al trascolament vertical si no hi ha una estructura càrstica molt desenvolupada. En el passat hi era però l'aquïfer actual és més fissurat ja que el potencial de carstificació és més reduït, així l'organització dels buits en el massís és més gran a les parts més elevades i petita a la zona saturada actual. No hi ha grans drens, ni estructures de magatzem, la capacitat de regulació és molt baixa i el carst és poc inercial.
ResponElimina