S’obre en una colada de lava basàltica plio-plistocènica i durant molt de temps en els mapes figurava com el “crater vell”.
El 1957 una agrupació de clubs sards efectuà el primer descens en escales del que resultà un pou directe de 275 metres.
Els primers 25 metres és desenvolupen en roca basàltica negra, als que segueixen la resta de 250 m en calcaria blanca.
Superficialment es presenta com un embut doliniforme de 40 metres de diàmetre. Entrant en les calcaries el pou té una forma el·líptica de 12 x 8 metres i el seu fons està ocupat per un con de esbadregalls calcaris i làvics.
Segur que resulta una cavitat interessant pels amants de les grans verticals, però cal reconèixer que la seva litologia planteja un reflexió espeleogenètica fascinant.
Descartat el seu origen volcànic, cal admetre que si la cavitat existia en el moment de l’escorriment de la colada de lava, aquest material s’hagués precipitat pel pou reomplint la cavitat. Com que no hi ha cap indici d’aquest suposat reompliment, ni de cap reexcavació posterior, cal concloure que la cavitat s’ha format posteriorment a l’erupció.
Les infiltracions travessant la colada o bé circulant pel contacte entre la lava i la superfície calcaria aconseguirien generar una gran cavitat vertical interna, tot aprofitant la fracturació fins que el seu desenvolupament provoca l’ensorrament de la cobertora de lava.
Les infiltracions travessant la colada o bé circulant pel contacte entre la lava i la superfície calcaria aconseguirien generar una gran cavitat vertical interna, tot aprofitant la fracturació fins que el seu desenvolupament provoca l’ensorrament de la cobertora de lava.
Es una cavitat molt curiosa. La vaig visitar amb el meu amic David Pascual (EPD) a finals dels 88. Només tenia un spit per davallar els darrers 150 metres i es un pou espectacular. El meu amic Chavarria del GES la va baixar al 57. També va na anar a Su Bentú i van descobrir la continuació darrera dels llacs. Bona illa i bones coves i avencs.
ResponEliminaVictor Ferrer