La Cova de la Sal

Aquesta modesta cavitat sorprenentment ignorada en catàlegs i inventaris, es molt coneguda localment com ja varem comentar en la nostra visita al Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala (Espeleobloc del 11.07.07).

L’accés normalment practicable es per via marítima i certament això és una dificultat si no es disposa d’una embarcació. Nosaltres hem tingut la fortuna de comptar amb l’entusiasta participació d’en Alexandre Trias que gestiona un punt de lloguer de caiacs i pedalos a Cala Montgó.

La situació de la cavitat a l’entrada d’aquesta esplèndida cala, també és un punt d’atracció de submarinistes per la riquesa dels fons marins en les seves proximitats, i lloc de “peregrinació” en les festes de la sal de l’Escala, localitat popularment coneguda per les seves industries del salaó de l’anxova.

La cova de la Sal es d’una cambra de poc més de 20 metres d’amplada per una alçada màxima en la seva boca de 25 metres. Més de les tres quartes parts de la seva longitud principal ( 25 m ) estan ocupades pel mar, i la resta forma una platja de còdols de bon tamany, evidentment ben rodats pel constant onatge que penetra dins de la cavitat. En el lateral dret en el sentit de la penetració, és on es més fàcil desembarcar, i és precisament aquí on s’inicia una petita galeria que finalitza en una xemeneia.

El que ens ha resultat més interessant, és constatar que la cavitat excavada en les calcàries detrítiques de l’Albià (cretaci) està estructurada sobre una falla E-W amb les parets separades per una potent bretxa que ocupa tot els sostre i les emmascara fins pocs metres per sobre del nivell marí.

Pels interessats en les formes geològiques, aquest és un exemple molt bonic.

L’Alexandre gran coneixedor d’aquests relleus, ens mostrà dues petites cavitats en la immediata desembocadura del còrrec de la Caleta. La primera que denominarem Forat de la Caleta es presenta com un orifici situat en la paret W a uns 3,5 metres d’altitud que dona accés a un pouet que enllaça amb una galeria submergida que enllaça als pocs metres amb el mar.

L’Estofador, situat en una roca en mig de la Caleta també comunica amb el mar i enlloc d’expulsar l’aigua de les onades, segons ens informa l’Alexandre, les engoleix retornat les aigües altes al medi submarí. Vaig pujar a la roca i a poc més d’un metre de fondària ja es veia l’onejar marí.

En tota la costa del Montgrí abunden aquests fenòmens d’erosió marina, sovint relacionats amb el nivell marí actual i d’altres, tal como passa amb l’excavació del còrrecs (torrents), resten penjats pel descens del nivell del mediterrani o submergits per l’ascens d’aquest nivell de base.

L’anàlisi d’aquestes variacions, tant patent en aquestes cavitats litorals, contrasta amb l’escàs interès espeleològic que ens ofereixen les seves limitades dimensions.