El carst és un mitjà que, tradicionalment, ha estat objecte d'investigació hidrogeològica, per l'abundància de recursos hídrics que emmagatzema. En molts casos, el carst és el resultat de l'evolució climàtica i hidrològica d'àrees carbonatades durant els últims períodes de la història geològica i, en aquest sentit, el carst conté informació fonamental per a conèixer els canvis ambientals recents.L'acció de l'aigua ha generat una gran diversitat de trets càrstics que formen part del patrimoni natural i, a vegades, constitueixen un objectiu turístic de gran importància. Sovint, el carst serveix com a terra de conreu o com a substrat d'altres activitats antròpiques.
Però el carst és un mitjà molt fràgil i l'aprofitament dels seus recursos o l'ús inadequat del sòl genera problemes ambientals (contaminació d'aigües, col·lapses, inundacions, canvis en el medi ambient subterrani, etc.)
Els afloraments càrstics cobreixen aproximadament la vuitena part de la superfície terrestre i, des de temps immemorial, són objecte d'estudi.
Resultats de les dites investigacions han estat presentats i discutits en nombrosos congressos i reunions científiques, especialment durant la segona meitat del segle XX. A punt de complir una dècada del segle XXI sembla un bon moment per reflexionar sobre els èxits aconseguits en els últims temps i plantejar algunes de les línies d'investigació a desenvolupar en el futur pròxim.
Això és el que es pretén amb aquest IV Simposi Internacional sobre Karst (SIKA-2010) organitzat pel Centre d'Hidrogeologia de la Universitat de Màlaga i l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, en el marc de la Unitat Associada “Estudis Hidrogeològics Avançats” existent entre ambdós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.