Amb la companyia d’espeleòlegs brasilers hem visitat algunes cavitats de la Chapada Diamantina, a la regió central de l’estat de Bahïa, un escenari on la natura ens mostra la complexitat dels seus processos geològics i paisatgístics.
La Chapada Diamantina es una regió muntanyosa declarada Parc Nacional que es caracteritza per un paisatge espectacular on hi predominen “morros” o tepuis, cascades, rius, canons i tot tipus de fenòmens càrstics. Destaquen els relleus conglomeràtics i sorrencs i les grans extensions de calcaries de la Serralada de Sincorá, que s’alça a uns 1200 metres sobre el nivell del mar i que s’estén al llarg de 100 km de longitud formant una paret escarpada de gairebé 300 metres.Al nord-est de la Chapada s’obre el conjunt subterrani de Iraquara-Palmeiras, considerat un dels més grans d’Amèrica del sud, amb més de 120 cavernes localitzades. Destaquen la Lapa Doce, Pratinha, Torrinha i Manoel loiö, entre altres. A l’est trobem cavitats a les valls del riu Paraguaçú, com el famós Poço Azul. A 150 km al nord del parc, a la regió de Irecé i Morro do Chapéu, les grutes de Brejöes, i a uns 60 kilòmetres al sud de la Chapada, a la ciutat de Ituaçu, la gruta Mangabeira.
Moltes d’aquestes coves formen grans galeries fòssils que se estenen per sobre els rius que acaben sortint a la superfície i als que, sovint, s’hi accedeix per conductes que menen a nivells inferiors. La majoria alimenten el riu Paraguaçú a través dels seus afluents, com es el cas del riu Santo Antonio que neix al sistema gruta Azul-Pratinha. Aquesta cavitat es famosa pel llac d’aigües maragdes on els turistes hi poden nedar al mig de plantes aquàtiques, peixos i tortugues. 
Entre les coves visitades destaquem la Gruta de Lapa Doce, una de les més llargues de Brasil amb 24 km topografiats i uns 40 explorats que permet una travessia subterrània de 800 metres, i la de Torrinha, una part de la qual es pot visitar amb guia.
En aquesta ocasió varem tenir oportunitat de conèixer altres sectors, no obertes al públic, on hi ha una notable profusió d’excèntriques i curioses formes d’erosió, gracies a la companyia de Eduardo Figueiredo, un conegut i veterà espeleòleg brasiler artífex dels treballs i estudis a la cavitat. Al 1840 el seu avi la va explorar tot sol per primera vegada i va arribar als 600 metres. El 1992 l’Eduardo i un equip de Montpeller la van topografiar fins els 8.300 metres. Actualment hi ha 14 kilòmetres explorats, i segueix.
Una altra de les coves explorades ha estat la Gruta do Lapao, la cavitat mes gran de Brasil en quarsites. Fa uns 1.500 metres de recorregut i permet una travessia de 800 metres per un túnel recobert de grans blocs que fan la progressió entretinguda i per on hi circula el riu que acaba sortint a l’exterior per una espectacular galeria
Agraïm a Calil Neto, espeleòleg i fotògraf enamorat de la Chapada Diamantina l’autorització per publicar algunes de les seves fotografies de les coves visitades.
Montserrat Ubach
Agost 2009
Agost 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.