Cova del Sauló

Aquesta cavitat de l’Alt Camp fou topografiada ja fa anys pel nostre company de la SIE, Antoni Ferro (i el malograt Jordi Antem) que la singularitzà per la seva original litologia en margues sorrenques.

Fou l’excusa suficient per efectuar-hi una de les nostres sortides dels dijous (Julià, “Victor”, Vizuete) a la recerca de cavitats de morfologia interessant, i si pot ser, a prop de Barcelona.

No fou fàcil la localització, de primer hi ha un problema toponímic, o potser fonètic que ja s’hi trobaren els nostres predecessors: Cova del Siuló, o Cova del Sauló, o Cova del Santó....

Per cap d’aquests noms la coneixen en el casal de Bràfim. Es ben sabut que als casals dels pobles s’hi troba la saviesa popular, i si no més, sempre ens podem reconfortar amb una interessant varietat d’entrepans de truita a la francesa, en les que ens estem especialitzant.

L’única cavitat coneguda en el territori era la Cova d’en Badó i consideraven que tot i que de jovenets la visitaven ara ja no era possible per tal que s’havia ensorrat feia anys.
Per tots els detalls varem comprendre que era la mateixa cavitat, ara anomenada amb el nom del propietari dels terrenys, ja que no feien més que recalcar que es tractava d’un terreny de propietat particular.

Arribats al indret adequat, la manca de referències concretes, el paisatge pla i recobert de vegetació ens feu passejar-nos força estona, sota un sol justicier, sense èxit, fins que una musiqueta ens conduí fins un hort on un home tombat per terra amagant-se a l’ombra del planter escoltava la radio mentre controlava el rec.

Ens donà la pista definitiva per trobar-la. “Seguiu la vorera del sembrat i a l’extrem dret del camp, just al seu final, on es veu aquell arbre alt, hi trobareu la sendera que us hi conduirà.”

Efectivament mig tapada per la vegetació i un gran bloc després de la petita cinglera trobem l’accés septentrional. La cavitat es una galeria de 27 m de recorregut, un veritable túnel amb una amplada màxima de 5,15 m i alçada de 2,34. Les boques als seus extrems NE i SW en forma de laminador obliguen a gatejar i tenen una amplada similar de 2,7 m.

Els materials sorrencs poc consolidats que constitueixen la roca encaixant s’esmicolen amb facilitat. Per la seva situació i característiques subterrànies pensem que la seva gènesi està relacionada amb els meandres del riu Gaia, (ara gairebé invisibles des de la boca SW) del qual podria constituir una pèrdua que aprofitava, part del seu cabal, per retallar i escurçar el traçat del riu.

També visitàrem la Cova del Martinet, una gran bauma-cova a un centenar de metres de la Cova del Sauló, en la que es pot profunditzar a quatre grapes uns 10 metres de longitud.

En fi, una sortideta més d’aquest periple dels dies “laborals” al que invitem a participar a jubilats, prejublilats, aturats, treballadors amb descans intrasetmanals, etc.

Exercici moderat garantit, cavitats poc exigents però amb interès morfològic i per sobre tot “bon rotllo” en quantitat.