Aquest sistema de “cavitats” en gresos es un dels majors exemples d’esquerdaments mundials.
Com que en la gènesi de les cavernes no hi ha intervingut la dissolució (el que pròpiament diríem carstificació) constitueixen un magnífic exemple de pseudocarst, o fals carst.
A Catalunya, tenim prou exemples d’aquestes cavitats i en Ferran Cardona és un estudiós que investiga aquest fenòmens amb el que hem tingut ocasió de col·laborar-hi.
Però el cas del sistema de Poseidon, prop de Teplicke a la república Txeca es realment un excepcional laberint d’esquerdes que s’estenen per una superfície de 26.800 m2.
La longitud total dels espais subterranis accessibles es superior als
27,5 quilòmetres i una dimensió vertical de fins a
105m.
Gràcies a aquestes notables dimensions el sistema emmagatzema una bona quantitat de microclimes amb la corresponent flora i fauna adaptada.
El sistema te uns 740 m de longitud en direcció N-S i 550 d’ample en la direcció perpendicular.
El seus investigadors caracteritzen les cavitats en quatre tipologies bàsiques:
- cavitats fissura (55%)
- cavitats esquerda (5%)
- cavitats esfondrament (15%)
- cavitats combinades (25%)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.