El misteri del Morrut?

Aquesta “peli” va ser viscuda per no ser mai contada, però el temps va fent forat en les nostres conviccions i ara penso que ha arribat el moment de fer penitencia i confessar que vaig estar involucrat en una història tenebrosa.

Han transcorregut molts anys i la memòria flaqueja. Per fer-vos aquest relat he confirmat les parts essencials amb en Mario Folch, un altre dels involucrats, però entendreu que la narració te una part de recreació “literària”.

Corria l'any 1964 quan un parell de joves entusiastes es presentaren en l'antic edifici del Liceu a les Rambles, on una escala de veïns duia al local de la Federació de Muntanya. Tot neguitosos demanaven una entrevista amb el Sr. President del Comitè d'Exploracions Subterrànies. Era urgent, volien informar d'una descoberta sensacional!

El “presi” en Josep Subils els va rebre i va a al·lucinar amb la narració d'aquells desentenebrats. Bé, per ser exactes cal dir que un parlava, l'altre només anava assentint amb el cap. Entraren per una cova a l'Ordal i havien sortir a Olesa. Un grapat de quilòmetres...en un massís on les cavitats horitzontals conegudes son molt petites tot i que generacions d'espeleòlegs hi havien fet recerca sense cap troballa rellevant!!

La història era inversemblant. S'expressava amb una barreja estranya, una seqüència d'exaltació i mutisme. L'hem trobat nosaltres, és molt llarga, molt llarga, el mèrit es nostre. Però no donava detalls: quantes hores heu estat per fer el trajecte? quants hi heu entrat? hi han pous o passos que necessitin material de progressió? etc. Tot i que contestava quan volia, després del llarg interrogatori teníem tres coses en net: primer, no hi va haver manera d'obtenir una mínima descripció de com era la cavitat; segon, l'entrada era a prop de la creu de l'Ordal; i tercer, la sortida era prop d'Olesa.

- D'acord, d'acord. Però com sabeu que era Olesa?
- ... perquè ho deia el cartell!
- El cartell? quin cartell?
- El cartell de la carretera a l'entrada del poble!
- Veníeu caminant per la carretera del poble.
- Si, si la sortida era molt a prop del cartell!
- Segur que deia Olesa.?..quina Olesa la de Montserrat?
- Olesa segur...Olesa, Olesa, no sabem més.
- Però no veu entrar al poble?
- No, de seguida vam tornar per dins de la cova!!!
- Feu quilometres de cova i els torneu a refer sense tornar per la carretera???
- ....(mutisme)..
Finalment el “presi” va sentenciar: Perfecte “registrarem” que es primera vostra, però cal que hi aneu un altre vegada. “Necessitem més informació per a la “fitxa” i sobre tot apunteu-vos l'hora en la que entreu i la hora de la sortida, tot anotant el nom complert de la població. Quan disposeu d'aquesta informació ens tornarem a veure.”

Història acabada? Això creiem, però, encara no havia passat un més i ja tornen al Comitè, dient que el cartell diu Olesa de Bonesvalls. De les característiques de la cavitat no en trèiem res de clar (Es gran? Si si es gran. Es estreta? Si, si es estreta? ...un exercici perfecte de repetició..) i de l'hora no podien dir res perquè no duien rellotge, però que es un trajecte molt llarg, molt llarg.

La situació es kafkiana, no ens creiem res i els hi diem directament, però no afluixen, que si, que si que es veritat. Finalment en Subils proposa una sortida conjunta, hi anirem diumenge al matí, punt de trobada Plaça d'Espanya a les 9. Se'n van assegurant que seran puntuals.

Va arribar un moment, que vam pensar que necessàriament tot era un muntatge. Que se'n volien burlar de nosaltres i ja veiem el titular “Els del Comitè son uns incompetents”. Però era tan absurd que volíem saber com s'acabava. Algú va dir que per si un cas caldria anar camuflats.

El que si que va venir camuflat va ésser el “parlador” allí el teníem dret com un pal, tot mudat amb un vestit de diumenge, pantalons, camisa, jaqueta i corbata.. i sense motxilla. Del seu company no en van saber res mes.

Pujà al nostre cotxe. L'equip d'auditors érem Josep Subils,(SES Puigmal) Mario Folch, Adrià Diaz i Josep Ml. Victòria (SIE del CEA).
Sorpresa, sorpresa, sorpresa, la cavitat d'entrada era la conegudíssima Cova del Morrut. Situada a la mateixa cuneta de la carretera general. Es tracta d'una gatonera d'uns 15 ó 20 metres amb un parell d'eixamplaments que tot just permeten aixecar-se. Gairebé tots no hi cabíem.


A l'extrem, al terra hi ha un pas estret que aparentment no porta enlloc.

El “visionari” ens cedeix el pas, però es clar que no s’hi cap, per tant li exigim que vagi ell primer.
De fet s’estira a terra i resta immòbil uns minuts.

Preguntem: que passa?
Resposta: això ara es mes estret, la roca ha crescut!
En Adrià, com sempre sarcàstic, li diu: “no et preocupis ja t’ajudem”. I gens dissimuladament li va xutant el cul com si fos una vulgar pilota. I van passant els minuts entre rialles i cabreig.

En Subils decideix anar al proper Mas del Lledoner, on te uns coneguts que li facilitaran eines de desobstrucció. Torna amb un mall imponent, tant que no es pot maniobrar dins de la Cova.

En aquest moments l’aspecte del “visionari” és lamentable, el vestit esginçat i brut, massegat per les patades rebudes, mig plorant continua dient “els hi juro es per aquí, per aquí”.

Cruelment, decidim abandonar-lo i marxem guaitant per tot arreu per si algú ens està espiant. Ell continua estirat a la gatonera gemegant cada cop mes dèbilment.

D’acord vàrem fer el ridícul davant d’una història increïble, però no us ho creureu... mesos més tard, mort ja en Subils en l’accident d’immersió al sifó de la Fou de Bor, a la secretaría de la Federació de Muntanya hi havia un nou missatge amenaçador, “ja he retrobat el camí per la cova fins Olesa, truqueu-me i us el mostraré”.Aquest cop no vam oferir cap resposta, i el misteri seguirà temps i temps. Somniador, boig, mentider... qui ho pot assegurar?


PD: Aquesta nota surt a la llum, en bona part, per culpa d’en Paco Miret, que s’hi va inspirar per una de les seves divertides “endevinalles” al Facebook, Les fotos corresponen a una sortida de “comprobació” que vàrem fer el passat 16.04.09 en Pere Cantons i jo mateix.