Avencs i Coves de La Febró

Cavitat amb una llarga història on es barregen contrabandistes, conspiradors i espoliadors que l’utilitzaren com amagatall o per extreure’n concrecions per adornar jardins.


Fou visitada per en Font i Sagué el 1899. Però el primer treball espeleològic pròpiament dit el devem a Ferraté, on al seu llibre Espeleologia de les Comarques Tarragonines tracta amplament la cavitat, amb aixecaments topogràfics parcials interpretant que les grans esquerdes són posteriors a la formació de les coves que s’obren entre elles.


Finalment entre el 1977 i el 1980 el G.E.S.-C.M.B. realitza una prospecció sistemàtica de les esquerdes i coves, tot realitzant un aixecament topogràfic detallat obra d’en G.Ribé, J.Ribé i J.Borràs i d’altres companys del grup, que publicaran el seu complert treball a la revista Sota Terra nún 1 (1980).

El recorregut total del conjunt suma 1.810 m dels que 901 son subterranis dividits en diversos segments, el mes gran del quals es la Cova Gran amb 254 m.

D’en Ferran Cardona, en el seu imprescindible “Grans Cavitats de Catalunya, segon volum” extraiem les següent dades:

“La cavitat està formada fonamentalment per unes esquerdes que es desenvolupen paral·lelament al cingle que les ha generades.

Podem distingir tres esquerdes principals, a més d'altres de secundàries perpendiculars o obliqües a les primeres:

-Una primera, la més ampla però també la més curta, anomenada esquerda Gran, que es desenvolupa aïllada de les demés.

-Una segona, intermèdia, que origina l'anomenada Galeria Paral·lela, rigorosament rectilínia, que continua pel Gran Balcó Sud; aquest darrer presenta comunicacions amb la tercera esquerda i tot un conjunt d'enllaços amb una zona intermèdia de fractures perpendiculars o obliqües, obertes a diferents nivells, denominades Laberint

-Una tercera, la més allunyada del cingle, que constitueix la Galeria Principal, de gairebé 300 m de llargada, estreta i profunda, amb comunicacions amb el Laberint, la cova Gran, la cova Petita i altres coves de menor interès, a més de tres avencs.

És un clar exemple de cavitat tectònica oberta arran de cingle, donant lloc a un conjunt d’esquerdes principals paral·leles al cingle que les ha generades, i altres de secundaries, perpendiculars o obliqües, que formen els corredors menors.

El més curiós és veure com aquestes esquerdes han afectat unes cavitat d’origen càrstic de gènesi anterior (Cova Gran, Cova Petita, Cova Sebas...) Constitueix un fenomen prou interessant pel seu caràcter de cavitat mixta.”

En l’interior de la Cova Gran investigadors del Jaime Almera recolliren mostres de moonmilk que han caracteritzat com a hidromagnesita publicant en 1988 el següent article a l’Acta Geològica Hispànica.