Jubilació de l’Oleguer Escolà

Tot arriba. En aquest cas, la jubilació de l'Oleguer Escolà i Boada.

La seva aportació a l'espeleologia catalana i en especial al mon de la bioespeleologia ha estat molt destacada. Milers de cavitats explorades arreu del planeta, moltes especies noves descobertes, estudiades i descrites per ell, incomptables articles publicats, etc. El Museu de Ciències Naturals de Barcelona té un sou menys, però a ben segur que continuarà tenint un amic i col.laborador, tant mateix que nosaltres, els seus amics i companys d'activitats.

De petit ja va estar acostumat al contacte amb la natura. Els pares, Enrica i Antoni, als sis mesos de néixer ell, ja el treien al camp, anaven amb la tenda de campanya a La Molina, de camping lliure a prop del refugi de Segremorta.

El primer contacte amb una cavitat, va ser a les coves de la Creu d'Olordre. Els pares eren membres de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, que estava al carrer del Carme, i sortien amb ell d'excursió visitant algunes cavitats. També van estar a la cova del Patracó i a la cova Simanya, entre altres.

Va cursar la carrera de Biològiques a Barcelona, acabant l'any 1967. Va gaudir d'un excel·lent professorat; entre altres va tenir a Ramon Margalef (ecologia); Oriol Bolos (botànica); Antoni Prevosti (genètica) i Enric Gadea (zoologia). No és d'estranyar que n’hagi sortit un bon element. Amb aquests mestres, fins i tot jo seria bo!

De petit li agradava aixecar pedres i veure les formigues i altres bitxos, però ell diu que ...la veritat és que no hi havia cap motiu en particular per haver estudiat Biologia.

Els pares eren socis del CEC i l'Oleguer va entrar a l'ERE amb motiu d'un curset d'espeleo de l'octubre del 1960, en que va tenir com a companys que van perdurar, Vicens Cusó i Ricard Ramos. Va fer-se'n soci a partir del 1961.

El primer contacte amb el museu va ser a través d'en Joan Senent. Es coneixien de trobar-se a les coves d'Olordre i el Joan el va fer interessar pel museu.

L' estiu del 1961 inicia la recol·lecció de fauna cavernícola. Resulta que al poble d'Àger hi vivia la seva tieta Paquita, que el va informar de l'existència d'algunes cavitats. L'Oleguer, conjuntament amb el seu amic Miquel Solé van organitzar una "expedició". A la Grallera de Badià, al Montsec d'Ares, va aconseguir el primer material de fauna cavernícola.

Parlant d'Ager, cal dir que també ha estat sempre molt interessat en la geologia. Amb l'Alexandre Carreras, van fer moltes tasques conjuntes al Montsec.

El juliol de 1963 fa les primeres estades de recerca a Jaca, al encara provisional Centro Pirenaico de Biologia Experimental que el Dr Enric Balcells havia creat. Es tractava de fer un estudi previ de la biodiversitat de la zona; tota la fauna siguin invertebrats, ocells, mamífers, etc. També hi van assistir, entre altres, en Joan Senent, Francesc Español i dues Josefines; la esposa i la filla de l'Español.

La seva primera publicació va ser a la Revista Montaña, 90 -1964, un treball conjunt amb Josep Subils i Joan Senent, sobre la Operació Solsonès, els resultats de la campanya de Setmana Santa del 1963.

L'any 1966 publica el seu primer treball especialitzat de bioespeleologia, sota el títol Contribucion al conocimiento de los Speophilus del grupo kiesenwetteri Diek, Intern Journal of Speleology vol II 1966 pp195-205, en el que descriu el nou Speophilus kiessenwetteri ssp. andresi, un coleòpter cavernícola de l'avenc Montserrat, a Esparreguera.

Entra a treballar al museu el setembre de l'any 1967 amb el càrrec de Conservador de Serveis Especials. El sou era de 4.000 pts al mes. Com a nota curiosa, en aquella època el museu no tenia Director. Quan es va jubilar el que era el Director, en Pardillo, l'Español feia les feines de Director sense ser-ho, fins que ho va ser nominat oficialment al cap d'uns anys. Aquesta categoria de Conservador la va mantenir fins l'any 1980 en que va assolir el lloc de Conservador Tècnic d'Entomologia.

S'especialitza en coleòpters cavernícoles, tot i que també estudia altres grups ben distants com són els ortòpters del gènere Dolichopoda; els isòpodes aquàtics del gènere Stenasellus, dels que fins i tot n'arriba a descriure una nova espècie i també porta a terme algun estudi i publicació sobre insectes hemípters.

Des de l'any 1960 ha anat portant a terme tota una serie de prospeccions i recol·leccions bioespeleològiques, arribant a més de dues mil les cavitats subterrànies explorades. Si bé moltes d'elles es troben especialment a Catalunya i la resta de la península, el seu camp d'estudi ha estat per tot el mon, participant en expedicions a països com els africans Marroc i Algèria, per tota Europa; França, Itàlia, Suïssa, Noruega, Finlàndia, Hongria, Romania i també en més llunyans continents com Indonèsia, USA, Perú, Bolívia i Equador. Tota una marca!

Tots els que gaudim de la seva amistat hem d'estar contents. A partir d'ara l'Oleguer es podrà dedicar encara més a la seva dona Roser i a la seva encantadora filla, la Clara, i també a la seva afició més estimada: La Bioespeleologia.

Per reconèixer la seva inestimable labor, el Museu va organitzar el dia 2 d’aquest mes d’abril un acte d'acomiadament. I que podia ser més adient que anar a una cova tots els seus companys de feina? El grup va ser de 35 persones a les que el Museu va facilitar de franc un autobús pel viatge. Vam anar a L'Espluga de Francolí, visitant el seu famós riu subterrani: La cova Gran, habilitada per visites turístiques, tot i que també hi ha activitats amb "més risc" en que es pot remuntar el riu, etc.

No cal dir que després vam acabar en un dinar de germanor dins del qual se'l va regalar una magnífica lupa binocular per que ell pugui continuar els seus estudis des de casa seva. Com sigui que els diners recollits no arribaven per l'adquisició, el Museu, molt amablement, hi va afegir la resta. Molt agraïts.