Cova de Chaves, el que era i ja no és

Seguint un suggeriment d’en Ramon Canela alarmat per la cada cop més denigrant privatització del patrimoni natural de la Serra de Guara que els espeleòlegs tant hem contribuir a valorar i en veïnatge del Solèncio (on perderen la vida 3 companys de la SIE), avui toca fer avinent la nostra profunda condemna per la maldestra destrucció de la Cova de Chaves.

Convertida en un pessebre per la fauna de la zona. Així ha acabat la Cova de Chaves, del municipi de Casbas (Osca), un dels tres jaciments de Neolític més importants d'Espanya i el més ric de tot Aragó.

Tot el sediment de fa més de 8.000 anys, que des de 1984 excavava un equip de paleontòlegs i arqueòlegs, ha estat totalment arrasat per l'empresa propietària de la finca, FIMBAS S.A. En total, fins a tres metres de terra i pedres han estat remoguts del seu lloc.

El Govern d'Aragó, a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural, ja ha denunciat davant la Fiscalia el que es qualifica de 'espoli', però la desolació s’estén entre els investigadors, que havien trobat a l'interior codols pintats de fa vuit mil·lennis, un enterrament de fa gairebé 8.000 anys, nombroses peces de ceràmica i 12.000 fòssils d'ungulats.

A més a més, en els seus nivells inferiors hi ha restes del Paleolític, encara que no es creu que s'hagin danyat en la massacre.

La destrossa del jaciment, que està dins una finca vallada, va ser descobert per Vicente Baldellou el passat 2 de març. Baldellou, a més de director del Museu d'Osca, és l'arqueòleg que excavava en la Cova de Chaves des de 1984. "Ha estat un dels disgustos majors de la meva vida. Vaig ser allí a ensenyar el jaciment a un catedràtic de València i ens trobem que havien buidat el dipòsit, fins a arribar al sòl ferm. Les pedres que havien caigut del sostre, les havien tret per fer una presa perquè beguin els animals. En la cova, a la que ara pot entrar un cotxe sense problemes, han posat un abeurador de fusta", explica angoixat.

"Tants anys de treball cercant dades noves, i ho han destruït d'un cop de ploma", s'indigna l'investigador. Immediatament, Patrimoni Cultural va enviar als seus tècnics per avaluar els danys i interposar la denúncia. Jaime Vicente, director general de l'organisme aragonès, recorda que Chaves estava protegida: "Té protecció com a jaciment arqueològic i per estar en l'entorn de les coves que tenen pintures rupestres [Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO]. A més a més, tots els anys es va demanar a l'empresa autorització per excavar. De fet, van iniciar les obres un mes després que se n'anaren els investigadors, el 2007, així que no poden al·legar desconeixement".

Així ho creu també Pilar Utrilla, catedràtica de Prehistòria de la Universitat de Saragossa: "No hem excavat ni 100 dels 3.000 metres quadrats de la cova i ja havíem trobat peces molt importants, sobretot del Neolític. Jo vaig treballar els nivells de Paleolític fins a 1998, els més interessants de tot Aragó. Però en el Neolític va ser un lloc d'habitació que irradiada a tot Osca. Com estava vallada, pensàvem que estava ben protegida, però no ha estat així, han estat els seus amos els qui han acabat amb ella".

El ben cert és que la finca en qüestió ja havia estat denunciada pels danys en l'entorn que causaven les obres que realitzaven els seus propietaris, que l'exploten com a vedat de caça des que van comprar el terme municipal de Bastaràs (avui pertanyent al terme de Casbas).

Dins el tanca, segons Ecologistes en Acció, hi ha 1.500 hectàrees del Parc Natural de la Serra i els Canons de Guara i talla també un camí reial. «Això no ha impedit que FIMBAS S.A. hagi fet preses, desmuntis i rompudes que ja denunciem l'any 2006 i van donar lloc a què s'obrissin dos expedients. Però El Govern va posar sancions ridícules i estem segurs que allò van ser els inicis d'aquest desastre en Chaves», assegura Chus Ferrer, d'aquesta organització.

Una de les multes que va haver de pagar l'empresa, per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, va ser d'1.500 euros. «És menys que no pas els va costar llogar una hora les màquines que estaven utilitzant», es queixa Ferrer, qui no descarta que es convoquin actes de protesta.

Des de Patrimoni Cultural, Jaime Vicente prefereix no entrar en les responsabilitats mediambientals, però ja ha enviat dues cartes (a l'Ajuntament de Casbas i a FIMBAS S.A.) perquè expliquin si existia una llicència d'obres. «A més a més, hem demanat que no retirin els enderrocs que van treure de la Cova, per veure si és possible recuperar encara alguns objectes o dades d'interès sobre les poblacions que la van habitar», afegeix.

Vicente reconeix que la Llei de Patrimoni permet expropiar el jaciment, però que no és una possibilitat que es contempli a hores d'ara: "El que cal fer és obligar el propietari a no destruir; no es tracta d'expropiar per garantir la protecció. Això sí, estarem vigilants perquè no es produeixin més destruccions, la qual cosa seria sagnant".

La denúncia del seu departament davant la Fiscalia no ha impedit que l'Associació d'Acció Pública per a la Defensa del Patrimoni Aragonès (Apudepa) hagi exigit "responsabilitats polítiques" per "la falta de control i vigilància de Direcció General"; perquè la Cova de Chaves no estigués encara catalogada com Be Cultural d'Aragó; i per «la inutilitat de figures de protecció com la del Parc Natural de la Serra i els Canons de Guara, els responsables dels quals també haurien d'assumir les seves responsabilitats».

Vicente Baldellou, per la seva banda, explica que, a més de buidar-la, també ha estat modificada l'entrada de la Cova, que té 30 metres d'alt per 60 d'ample, de manera que un pot ficar-se fins dins amb un vehicle. "Com les gents del Neolític de vegades feien cubetes i enterraven objectes, igual algunes han sobreviscut al desastre, però és la xocolata del lloro en un jaciment en què havíem excavat només un 10% en més de 20 anys. Només queda esperar l'acció de la Justícia".

Baldellou i Pilar Utrilla, té nombroses publicacions científiques sobre les troballes en Chaves. Localitzada al municipi abandonat de Bastaràs i al peu del Pic de Guara, la cova està oberta a la vessant sud de la Serra, per la qual cosa està al resguard del vent fred i sec. Això, segons els paleontòlegs, va propiciar que els humans es beneficiessin d'un microclima. El jaciment estava en 110 dels 225 metres que té de recorregut. "Un lloc ideal com a hàbitat des de fa més de 8.000 anys per ser un espai sec, assolellat i ampli", diuen. Ara, ha estat netejada a consciència per a gaudi dels cabirols.

CONCENTRACIÓ DE REPULSA PER LA DESTRUCCIÓ DEL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE LA COVA DE CHAVES

"Las asociaciones: Amigos del Museo de Huesca, APUDEPA y Ecologistas en Acción consideramos que se deben dar respuestas contundentes ante esta barbarie que ha destruido una fuente de conocimiento incalculable del pasado en el presente.

Cualquiera que haya pasado una tarde visitando el Museo Arqueológico Provincial de Huesca es consciente de lo que la cueva de Chaves representaba en el patrimonio cultural de Aragón y de todo el Estado Español, por no hablar de las múltiples publicaciones existentes.Como primer paso para que este hecho no quede en el olvido, Amigos del Museo de Huesca, APUDEPA y Ecologistas en Acción te invitamos a participar en una concentración el domingo 3 de mayo, a las 12 horas en el espacio público de la localidad de Bastaras (junto a la fuente), con el objetivo de mostrar nuestra repulsa a la destrucción del yacimiento de la cueva de Chaves, pedir responsabilidades y exigir a las administraciones que actúen con la Ley contra los que destruyen nuestro patrimonio. Igualmente, invitamos a todos los colectivos que lo deseen a hacer suya esta convocatoria y se adhieran a la misma."